ABRIL

1. “Rotlles de pianola” / Biblioteca d’Humanitats

La Biblioteca d’Humanitats en col·laboració amb el Grup de Treball “Les Músiques de Reproducció Tecnològica” del Departament d’Art i Musicologia de la UAB ens va oferir la possibilitat de veure una pianola en el hall de la Biblioteca d’Humanitats així com diferents materials bibliogràfics, publicitat de diferents diaris i catàlegs promocionant models de pianola.

Exposició presencial. Abril 2019

MAIG

2. “50 anys de la recerca a la UAB” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Amb motiu del 50è aniversari de la UAB la universitat va voler commemorar la recerca que s’ha dut a terme des dels inicis de la institució. A la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General es va poder visitar una mostra de l’evolució tecnològica viscuda als laboratoris i centres d’investigació.

Exposició presencial i virtual. Abril-Maig 2019

3. Biofarra / Biblioteca de Ciència i Tecnologia

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia va organitzar una exposició sobre l’univers Marvel i els seus cómics i vam tenir la oportunitat de conèixer la ciència que s’amaga en la modificació genètica d’Spider-Man, la regeneració cel·lular de Hulk o l’exploració del món subatòmic d’Antman entre altre.

Exposició presencial. Maig 2019

4. APhotoReporter 2017 / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

APhotoReporter 2017 va ser la tercera edició d’aquesta biennal internacional de fotoperiodisme organitzada per AFOCER, Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet. Arran d’aquest certamen la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General va organitzar una exposició amb les fotografies que es van presentar al concurs. Una gran oportunitat per conèixer les històries que hi ha darrere de cada fotografia.

Exposició presencial. Maig-Juliol 2019

5. Jordi Maluquer/ Biblioteca de Ciències Socials

Amb motiu de l’acte de reconeixement que la Facultat d’Economia i Empresa li va fer al professor Jordi Maluquer de Motes, catedràtic emèrit d’història i institucions econòmiques de la UAB, la Biblioteca de Ciències Socials va voler posar el seu granet de sorra contribuint a aquest reconeixement per la seva trajectòria docent, investigadora i acadèmica,  organitzant una exposició a les vitrines de la biblioteca amb la seva bibliografia més destacada i una exposició virtual complementària.

Exposició presencial i virtual. Maig-Juliol 2019

JUNY

6. Emporta’t la ciència de viatge / Biblioteca de Ciència i Tecnologia

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia va preparar una campanya estiuenca amb llibres de divulgació científica per poder llegir durant les vacances i els va exposar a la vitrina de l’entrada de la biblioteca.

Exposició presencial. Juny-Juliol 2019.

7. Exposició sobre el Desembarcament de Normandia / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Aquest any ha estat el 75è aniversari del desembarcament dels exèrcits aliats a les platges de la regió francesa de Normandia durant la 2a Guerra Mundial i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General va oferir a la vitrina de la planta baixa de la biblioteca una mostra amb diferents materials (llibres, cartells, pel·lícules, etc.) per recordar aquests fets històrics.

Exposició presencial. Juny 2019

JULIOL

8. Premi “Documenta” / Biblioteca d’Humanitats

La Biblioteca d’Humanitats en col·laboració amb el Departament de Filologia Catalana  de la UAB, TRACES i la Llibreria Documenta va recollir en una mostra tots els llibres guardonats amb el Premi Documenta des del 1980 a 2018. Aquest premi es va pensar per estimular la creació de narrativa en català.

Exposició presencial. Juliol 2019

9. “Entre línies. Viatge, desig i fantasia il·lustrada / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Aquesta exposició que fa un recorregut a través de la literatura il·lustrada, les rondalles més conegudes de la literatura oral, els contes infantils i els llibres d’aventures amb més éxit del moment. La podràs trobar a la sala d’exposicions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General i ha estat organitzada per Cultura en Viu, el Màster Oficial en Anàlisis i Gestió del Patrimoni Artístic i el Departament d’Art i Musicologia de la UAB.

Exposició presencial i virtual. Juliol-Setembre 2019

10. Fons Monetari Internacional /Biblioteca de Ciències Socials

El passat 22 juliol es vam complir 75 anys del naixement del Fons Monetari Internacional i la Biblioteca de Ciències Socials va voler commemorar aquest moment històric oferint una exposició bibliogràfica a les vitrines de biblioteca.

Exposició presencial. Juliol-Setembre 2019

Aida Fernández García
Biblioteca de Ciències Socials

Els eixos de treball són sis:

• El primer agrupa els objectius de suport a la docència de la universitat, amb actuacions focalitzades en la contribució a la innovació docent i a la millora de l’experiència de l’usuari.
• El segon eix engloba les fites que ens permetran donar suport a tot el cicle de la recerca, àmbit en el qual la informació està en constant transformació.
• Les persones del Servei de biblioteques són les que fan bategar tot el sistema bibliotecari. Som un equip de present però també de futur i per això el tercer eix proposa definir un nou model organitzatiu que s’adeqüi a les noves necessitats professionals.
• La transformació dels espais de les biblioteques per afavorir la cocreació i la generació de coneixement, i l’adequació de les nostres col·leccions físiques i virtuals a les necessitats de la comunitat universitària són els principals reptes que presenta l’eix
• El camí el fem plegats amb la universitat, de manera que el cinquè eix exposa de quina manera les biblioteques contribuiran al model de governança de la institució, avançant en la gestió de la qualitat i la transparència. L’actualització tecnològica de les biblioteques i la interoperabilitat entre les plataformes informàtiques de la universitat és un tema especialment estratègic.
• El darrer eix ens empeny a sortir de la zona de confort, a seguir millorant el posicionament del servei, a estar presents a les plataformes de participació dels usuaris, i a impulsar la col·laboració amb actors externs i crear noves aliances que ajudin la nostra universitat a consolidar el seu reconeixement com a una universitat innovadora i d’alta qualitat.

Amb aquest pla les Biblioteques de la UAB pretenem avançar en l’assoliment dels nous reptes i transformacions que impactaran en el món de l’educació universitària els propers anys i ens preparem per donar una resposta adequada als usuaris i a la institució.

El pla ha estat elaborat amb la implicació del personal de les biblioteques, l’àmbit acadèmic i  l’equip de govern de la universitat, a més de comptar amb les aportacions de tota la comunitat universitària de la UAB.

Podeu consultar el text en català, castellà i anglès a: ddd.uab.cat/record/43712

Servei de Biblioteques

Per celebrar-ho, el passat 20 de juny ens va convidar a un concorregut acte de comiat on s’hi va poder veure molt personal de les biblioteques però també companys de molts altres àmbits de la UAB.

Tot aprofitant que, just el dia anterior, s’havia aprovat el sisè Pla estratègic del Servei de Biblioteques, el fil conductor de l’acte es va centrar en  diverses propostes que se li van fer per al seu pla estratègic personal com a director jubilat, alternant -se les  intervencions de diversos assistents amb les del mateix Joan Ramon.

En el seu parlament va fer una especial  referència als records dels  seus primers temps a la UAB, on va arribar com a director en aquell ja llunyà juliol de 1988. Ja aleshores, va constatar el compromís de les persones que hi havia a les biblioteques, cosa que de seguida el  va fer adonar que es podia treballar amb aquesta garantia de professionalitat que caracteritza el Servei.

 Jo sabia que a les 9 del matí hi hauria una persona molt competent que obriria la Biblioteca d’Humanitats, que obriria la Biblioteca  de Comunicació, que obriria la Biblioteca de Ciències i  que jo no m’havia d’amoïnar. I això era una enorme tranquil·litat. Per tant, sobre  això i amb vosaltres,  he intentat fer la meva aportació, la meva  vida professional  i he tingut molta sort. No he vingut  a un món que estava per fer sinó a un món que ja estava molt fet i molt consolidat.

La relació de fites assolides per l’equip de les biblioteques de la UAB sota la direcció d’en Joan Ramon Gómez Escofet  al llarg d’aquests més de 30 anys és molt llarga. Seguirem la seva tasca a partir del nou Pla Estratègic per continuar assolint-ne de noves i per contribuir, des de les Biblioteques, a oferir un univers de possibilitats a la comunitat universitària UAB.

Servei de Biblioteques

Així doncs cada universitat va fer una oferta de possibles experiències a explicar i alhora va elaborar la llista de candidats a anar a visitar les altres institucions i es va acordar dur a terme totes les activitats durant la primera quinzena de juliol.

El resultat final d’aquesta primera edició de la Quinzena de visites ha estat que més d’una vuitantena de persones ha pogut visitar al voltant de trenta projectes diferents. Si a més es té en compte totes les persones que s’han  implicat en organitzar i tirar endavant aquesta iniciativa, podem parlar sens dubte d’un èxit rotund i d’un projecte molt enriquidor per a totes les Biblioteques que hi han participat.

En el cas específic de la UAB s’ha pogut assistir a les visites organitzades per la UB, UPC, UPF, UdG, URV, URL i el CSUC. A més, s’han organitzat 6 visites, que han tingut molt bona acollida entre les altres universitats i que van exhaurir el nombre de places ofertades a cada visita. Concretament hem presentat:

Fons personals i col·leccions especials

En aquesta visita vam compartir i exposar el tractament de les col·leccions i fons especials per part de les biblioteques de la UAB.

La jornada va tenir lloc en dues Biblioteques. A la Biblioteca de Comunicació es va visitar la Secció de Reserva de la UAB i el Centre de Reprografia mòbil de l’empresa ARTYPLAN, que es trobava treballant aquets dies en el Fons de l’ Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu. A la Biblioteca d’Humanitats ens vam centrar en el tema dels fons personals. Vam parlar de l’ingrés, els convenis, la valoració, la descripció, la digitalització i la incorporació de fitxers al DDD així com de la conservació dels fons.

La gestió de la bibliografia de curs

En aquest cas es va explicar la forma com gestionem les bibliografies que apareixen a les guies docents i la vinculació de les referències des de l’eina de descoberta. Vam dividir la sessió en una part més teòrica on vam explicar com fem la captació de la bibliografia i com combinem les tres eines que ens permeten portar a terme aquesta tasca: el DDD, l’aplicatiu de comparació i el programa de gestió Sierra. A la part pràctica es va fer una demostració de vinculació i desvinculació de títols, transferència, creació i eliminació de registres, així com el control i anàlisi del mòdul de bibliografia de curs.

Exposicions virtuals amb Omeka

Es va fer una sessió de treball amb dues parts diferenciades: un part teòrica centrada en explicar com i per què s’ha triat Omeka com a programari per a les exposicions virtuals de les Biblioteques de la UAB, i una segona part més tècnica on es van anar mostrant exemples a temps real de les configuracions i els desenvolupaments realitzats per la Unitat Tècnica i de Projectes dins la plataforma.  La sessió va ser molt dinàmica i enriquidora i es va generar un debat on cada institució va aportar el seu punt de vista sobre la publicació d’exposicions virtuals i sobre el que es necessita que faci un programari d’aquesta tipologia. També van sorgir preguntes sobre configuració i disseny que es van anar responent amb exemples alhora que es va mostrar la instal·lació interna d’Omeka i les programacions a mida que s’han realitzat a la UAB.

La producció científica dels grups i centres de recerca de la UAB al DDD

Durant la primera part de la visita se’ls va donar a conèixer el procediment que porten a terme les biblioteques de la UAB per a incorporar la producció científica dels grups i centres de recerca en un espai propi al DDD, les millores implementades al repositori i les accions de formació i assessorament portades a terme. A continuació el grup es van traslladar a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia per conèixer la casuística de 3 grans grups/centres de recerca (ICTA, GSD i QUIT) com a exemple de les diferents possibilitats que ofereix el DDD a la comunitat científica, amb models diferents de treball, tant pel que fa a l’organització de la producció científica dintre dels portals propis com els canals emprats per a incorporar-la al DDD.

Visitar la Cartoteca, conèixer el fons de mapes i la catalogació d’aquest recurs

La visita a la Cartoteca la van realitzar dues institucions amb necessitats molt diferents. Per una banda, la Cartoteca de la UdG és una Cartoteca universitària, d’ús docent, i el seu interès en la visita estava centrat en temes de formació i difusió. L’altra institució, la URL-Biblioteca de Montserrat, va centrar les seves necessitats en qüestions més tècniques (catalogació, tractament físic, ordenació), ja que l’arribada d’un important donatiu de mapes els obligava a repensar la seva col·lecció cartogràfica.

Aquesta diversitat de punts de partida va permetre abastar pràcticament tots els processos que es duen a terme a les cartoteques o als serveis amb mapes. També vam poder intercanviar idees sobre cap a on es pot anar en l’àmbit de la documentació cartogràfica, tant pel que fa a una perspectiva més docent com des d’un punt de vista més històric/investigador.

Procediment d’adquisicions i subscripcions amb Sierra

Aquesta exposició va ser eminentment pràctica, amb demostració del procés d’adquisicions i la gestió de les subscripcions amb SIERRA. Els assistents estaven molt interessats en la migració que s’ha fet a les biblioteques de la UAB de l’antic programa de gestió PIGA al nou sistema SIERRA. En la sessió es va tractar el tema de la migració, l’estructura d’una comanda de subscripcions, així com les altes, baixes, canvis de proveïdors i la facturació amb SIERRA. Per acabar vam parlar dels diferents models de selecció en els que actualment treballa el Servei de Biblioteques

La valoració final de tot aquest projecte és altament positiva per a tots els participants, ha permès aprendre de l’experiència i les bones pràctiques de tots i esperem fer-ne una nova edició l’any vinent.

Autores:
Carme Besson, Núria Casaldàliga, Marta Gil, Beatriu Piera, Teresa Santos.

Syndetics Unbound a més d’oferir la imatge de les cobertes, els sumaris i els resums, també mostra altres informacions complementàries com:

• registres similars al que s’està visualitzant
• altres versions i formats de l’obra
• primers capítols
• altres obres del mateix autor
• biografia de l’autor
• premis i guardons rebuts per l’obra
• comentaris professionals

A més a més incorpora eines per a la interacció amb els usuaris, tals com la possibilitat d’afegir comentaris i valoracions, o de navegar a través de les etiquetes controlades.

A la següent imatge podeu veure un exemple de contingut addicional al registre bibliogràfic:

Podeu veure exemples complets de registres aquí:

https://cataleg.uab.cat/iii/encore/record/C__Rb2064924__Svirginia%20woolf__P2__Orightresult__U__X4__T?lang=cat&suite=def

https://cataleg.uab.cat/iii/encore/record/C__Rb1914032__Scapital%20in%20the%20twenty-first%20century__Orightresult__U__X6?lang=cat&suite=def

Us animem a què participeu afegint les vostres valoracions dels documents que consulteu.

Muntsa Busquets
Unitat Tècnica i de Projectes

Els canvis  van suposar la retirada de gairebé tots els ordinadors de consulta lliure d’Internet i de la màquina d’autopréstec, la col·locació d’una pantalla informativa, el trasllat al vestíbul dels expositors de novetats ; la millora en l’enllumenat ; la col·locació d’una antena Wifi específica ; i la creació d’una zona de trobada informal, actualment moblada amb sofàs i tauletes baixes. Però, per sobre de tot, la descoberta d’una paret que ens permetria ampliar les possibilitats.

La llarga paret que separa el vestíbul de la Biblioteca i l’Àrea de Relacions Internacionals s’ha convertit en un espai d’exposicions fotogràfiques: els més de nou metres de longitud i els gairebé tres metres d’altura proporcionen una superfície idònia per acollir mostres de fotografia.

Les fotografies de natura “Costa Rica: homenatge a la vida” de Jusep Moreno van inaugurar el nou espai, el maig de 2018. Des de llavors s’han anat succeint les exposicions, cedides per particulars o per associacions, de temàtiques atractives i molt diverses: les biblioteques, el circ, el paper de les dones a la societat, la lluna… Cal destacar la col·laboració amb AFOCER, Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet, que ens ha prestat una sèrie d’exposicions, sempre adaptant-les a les dimensions del nostre espai. El personal de la Biblioteca s’ha encarregat del muntatge i la difusió de cadascuna de les mostres. Actualment s’hi pot degustar una selecció de fotografies presentades al certamen de fotoperiodisme APhotoReporter 2017.

Amb aquest espai hem incrementat la participació de la Biblioteca en l’oferta cultural del campus, però volem anar una mica més enllà i establir una via de cooperació amb la comunitat UAB: exposar-hi, a més de fotografies, treballs de l’alumnat, projectes dels grups de recerca, pòsters presentats a congressos…

Mònica Gonzàlez i Tomàs Fabregat
Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

L’objectiu d’aquesta formació és proporcionar coneixements sobre els diversos aspectes relacionats amb la cerca, obtenció, gestió, publicació i visibilització de la informació de cara a l’elaboració de la tesi doctoral.

Aquesta col·laboració es materialitza en 5 continguts específics:

Cerca i gestió de la informació: Fonts d’informació: es presenten les principals fonts d’informació especialitzades en les diferents àrees del coneixement, amb l’objectiu que els doctorands coneguin les eines de què disposen per cercar informació de qualitat, útil i pertinent per a la seva recerca.

Cerca i gestió de la informació: Mendeley: sessió pràctica en la utilització d’aquesta eina que permet als doctorands gestionar, organitzar i generar la bibliografia emprada durant l’elaboració de la seva tesi.

Propietat Intel·lectual en l’elaboració de la Tesi Doctoral: es mostren de tots els aspectes que cal tenir en compte per tal de no vulnerar els drets de tercers a l’hora de redactar la tesi, així com també s’explica el funcionament de la publicació de la tesi en un repositori institucional, tal i com marca el Reial decret 99/2011, de 28 de gener, pel qual es regulen els ensenyaments oficials de doctorat.

Publicar en Accés Obert: pretén mostrar les diverses possibilitats que tenen els investigadors de maximitzar la visibilitat de la seva recerca a partir de la seva publicació en accés obert.

De cada contingut es programen diverses sessions de formació en diferents idiomes (català, castellà i anglès),  i en horari de matí i de tarda, amb l’objectiu de facilitar al màxim l’assistència dels estudiants.

Aquestes sessions han tingut una bona acollida per part dels doctorands que han valorat molt positivament els continguts, trobant-los d’interès per a complementar la seva formació.

Marta Jordán
Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Així, l’actual sistema d’avaluació s’estructura ara en cinc àmbits de coneixement (Art i Humanitats, Ciències, Ciències de la Salut, Ciències Socials i Jurídiques, Enginyeria i Arquitectura), subdividits aquests en un total de 21 comissions encarregades de les avaluacions. D’aquesta manera, per exemple, tindríem que la comissió A1 correspon a les Matemàtiques, la D14 a Dret i l’E21 a Art i Expressió Artística. Això fa que aquestes comissions estiguin més especialitzades, i atenen les sol·licituds tant a professor titular d’universitat com a catedràtic d’universitat indistintament.

Per a cadascun d’aquests àmbits de coneixement s’estableixen cinc categories de mèrits avaluables: Activitat investigadora, Activitat docent, Transferència de coneixement i experiència personal, Experiència en gestió i administració educativa, científica i tecnològica, i Formació. L’avaluació d’aquests mèrits en Investigació i Docència qualifica en quatre nivells: A (Excepcional), B (Bo), C (Compensable), D (Insuficient), més una cinquena categoria, E (Circumstància especial), aplicable únicament  en Docència. Les tres restants, Transferència/experiència professional, Gestió i Formació, només són de caràcter compensatori quan les dues primeres presenten insuficiències “no greus”.

Igualment, quant a l’activitat investigadora i docent, s’estableixen tres tipus de mèrits: Obligatoris, Complementaris i Específics (aquests darrers només en el cas de catedràtics). Si es compleix amb els mèrits obligatoris (i els específics els catedràtics), no cal presentar mèrits complementaris. En cas de no complir amb els primers, els mèrits complementaris serveixen per compensar les insuficiències en l’activitat investigadora i docent. Pel que fa a la nostra feina de suport al professorat en aquesta matèria, són aquests mèrits els que quantifiquen el número de publicacions que han de presentar els candidats i els indicis que qualitat que han de complir.

La documentació del programa es presenta ara en forma de taula, a diferència dels criteris anteriors o dels publicats per AQU o CNEAI, i mostra uns mínims per a obtenir les qualificacions A, B o C en el cas de l’activitat investigadora i docent, i d’A o B quan es tracta de la transferència i experiència professional. Això corregeix els criteris de 2016, on per exemple no apareixien els mèrits per a la qualificació d’A en la dimensió investigadora dels catedràtics universitaris, a més de clarificar alguns aspectes de valoració de mèrits.

Aquesta nova estructuració dels criteris avaluadors va fer que el grup de Docència i Recerca de les Biblioteques UAB es replantegés la web de Suport a l’Acreditació i Avaluació de la Recerca (SAAR), punt de partida bàsic per trobar els indicis de qualitat de les publicacions. Així doncs, durant aquest any 2019 estem treballant en aquest objectiu de renovació, que aniria més enllà dels canvis puntuals dels criteris que periòdicament publiquen les diferents entitats acreditadores. Es tractaria d’un canvi conceptual que implicaria un guiatge de l’investigador durant tot el cicle de comunicació de la recerca, des del moment de la redacció d’un document científic fins a l’avaluació d’aquesta investigació, passant per la tria de la millor opció per publicar, la difusió de les publicacions o la gestió del currículum.

De moment s’està treballant en la informació que s’ha d’incloure en el web i com estructurar-la per tal que sigui útil als investigadors. Esperem tenir-la disponible en els propers mesos.

Raúl Coré Bradineras
Biblioteca d’Humanitats

Format a Barcelona i a Paris, Tomàs va treballar al Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire (CERN) (1964-1967), al Grupo Experimental de Altas Energías de la Junta de Energía Nuclear, a Madrid (1967-1971), i a la Universitat Autònoma de Barcelona, fins el 1975, on promogué la creació del seu Centre de Càlcul el qual dirigí en una primera etapa.

El fons conté anotacions per a cursos i separates de treballs científics, però en destacaríem la correspondència i la documentació relacionada amb la primera etapa d’Espanya al CERN (1961-1969) perquè proporciona evidències sobre els esdeveniments que van derivar amb la sortida d’Espanya d’aquesta organització.

De fet, la documentació està àmpliament estudiada en l’article: “Espanya en el CERN (1961-1969), o el fracaso de la física autárquica” del professor Xavier Roqué (Departament de Filosofia de la UAB, Àrea d’Història de la Ciència), i juntament amb la documentació inclosa als fons de Pedro Pascual i Antoni Lloret va servir per a organitzar l’exposició “La primera etapa d’Espanya al CERN en els documents del DDD“. Una curiositat: al cartell promocional d’aquesta exposició hi apareix una imatge de les partícules de l’accelerador del CERN inclosa en el fons Tomàs, i que podeu veure aquí.

Amb tota aquesta documentació, el DDD es converteix en una bona font per estudiar la política científica dels anys 60 en l’àmbit de la física.

Anna Florensa i Montserrat Monge
Biblioteca de Ciència i Tecnologia

GENER

1. L’estètica del circ/ Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
   Exposició presencial
   Gener– Març 2019

Aquesta exposició va presentar una mostra de fotografies realitzades per l’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola Ripollet (AFOCER) on van recollir la història del Circ Raluy, dins i fora de l’escenari.

2. La primera etapa d’Espanya al CERN/ Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Exposició presencial
Gener 2019

Exposició realitzada per la BCT i que té com a fil conductor l’article España en el CERN (1961-1969), o el fracaso de la física autárquica del professor Xavier Roqué del Departament de Filosofia de la UAB, de l’Àrea d’Història de la Ciència. L’exposició reflecteix l’enfrontament dels anys 60 entre els interessos polítics i econòmics que apostaven pel desenvolupament de l’energia nuclear, i els interessos científics, que reclamaven la inversió en física teòrica.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/201033

FEBRER

3. Millons d’anys d’història a escena / Biblioteca de Ciencia i Tecnologia

Exposició presencial
Febrer – Març 2019

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va organitzar aquesta exposició on es van poder veure rèpliques de peces arqueològiques que són una mostra del patrimoni paleontològic de Catalunya.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/202009

4. Bioimatges / Biblioteca de Ciencia i Tecnologia

Exposició presencial
Febrer 2019

Durant el més de febrer, el Col·legi de Biòlegs de Catalunya (CBC) va organitzar un concurs biennal de fotografia biològica. A la Biblioteca de Ciència i Tecnologia, es van poder contemplar el 33 primers premis de les primeres sis edicions.

Aquest concurs té un objectiu principal i és la divulgació científica i biològica, mostrant com el món educatiu percep el món biològic en el que vivim.

Bioimatges està obert a tots els alumnes de primària, secundària i batxillerat, al professorat, a la ciutadania en general i als professionals de la Biologia. Sent un dels seus objectius veure la potencialitat del món educatiu a l’hora de reflectir el món viu tant a nivell ecològic, paisatgístic, orgànic o cel·lular.

Amb aquesta mostra es pretén, a més, acomplir l’altre gran objectiu de Bioimatges: fer divulgació científica i biològica, mostrant com el món educatiu percep el món biològic en el que vivim.

Fotografies al hall de la BCT: ddd.uab.cat/record/202226

5. Arquitectures imaginàries: l’arquitectura al cinema / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Exposició presencial i virtual
Febrer 2019

Aquesta exposició va voler mostrar tota la feina que hi ha darrere de la producció de les pel·lícules que en molts casos requereixen crear mons màgics i irreals on els equips de treball de disseny de producció i de direcció artística treballen per traslladar a la pantalla aquests mons de fantasia.

MARÇ

6. La taula periòdica de les científiques / Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Exposició presencial i virtual
Març 2019

La Teresa Valdés-Solís, enginyera química i investigadora de l’Institut Nacional del Carbó (CSIC), va decidir crear la seva pròpia taula periòdica de les científiques que conté 122 dones de ciència, 28 d’elles espanyoles per contribuir a millorar la visibilitat de les dones en la ciència.

Des de la Biblioteca de Ciència i Tecnologia van voler organitzar una exposició al voltant d’aquest tema coincidint amb el Dia Internacional de les Dones.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/203126

Web de l’exposició: http://pagines.uab.cat/cienciaxllegir/taula-periodica-cientifiques

7. Dia mundial de la tuberculosi / Biblioteca Veterinària

Exposició presencial i virtual
Març-Abril 2019

Coincidint amb la commemoració anual del descobriment, el 1882 de la bactèria causant de la tuberculosi bovina, la Biblioteca de Veterinària va programar al març una exposició que es podrà visitar fins al 26 d’abril i que també compta amb un web per veure l’exposició virtual http://pagines.uab.cat/diamundialtuberculosi

8. Dones treballadores / Biblioteca Universitària Sabadell

Exposició presencial
Març 2019

A l’inici del mes de març es commemora el dia de la dona i per aquest motiu la Biblioteca Universitària Sabadell va organitzar una exposició on es van mostrar un recull dels llibres més representatius relacionats amb la dona i el treball que es troben en aquesta biblioteca.

9. #MOONtematica / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Exposició presencial
Març – Maig 2019

Quantes vegades t’has quedat mirant la lluna sense poder deixar de mirar-la? Aquesta màgia és la que ha fet que Joan Ramón Molero hagi retratat la lluna de totes les maneres possibles. El resultat de les seves fotografies és una exposició que es va realitzar a la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General al març i es podrà visitar fins a mitjans de maig.

ABRIL

10. Cròniques del Pròxim Orient / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Exposició presencial
Abril 2019

Un bon exemple de crònica periodística del Pròxim Orient va ser l’exposició organitzada per la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General que va recollir una mostra d’obres escrites i audiovisuals fetes per periodistes que són un clar exemple dels conflictes que es repeteixen en una de les regions més convulses del planeta.

11. Serveis cientificotècnics / Biblioteca de Ciència i Tecnologia

Exposició presencial
Abril 2019

Sabeu que són els serveis cientificotècnics de la UAB? On són? I quina és la seva principal missió?

Tot això i molt més ho podreu descobrir a la exposició que organitza la BCT i on es presenta una mostra d’aparells, estris de laboratori i altres objectes que són els mitjans principals per contribuir a donar suport científic i tecnològic a grups de recerca de la nostra universitat.

Fotografies de l’exposició: ddd.uab.cat/record/203620

12. Exposició sobre el jaciment neolític de la Draga / Biblioteca d’Humanitats

Exposició presencial
Abril – Juny

Si t’interessa l’arqueologia, vine a visitar l’exposició, que organitza el Museu d’Arqueologia de Catalunya, “La revolució neolítica. La Draga, el poblat dels prodigis” i que trobaràs a la Biblioteca d’Humanitats.
La mostra transporta els visitants al poble neolític de la Draga a través de recursos audiovisuals i realitat virtual fent palès l’extraordinari patrimoni arqueològic conservat (cabanes, penjolls, restes de menjar, estris, ceràmiques de cuina, etc.)

13. Biblioteques: obsolescència programada? / Biblioteca de Socials

Exposició presencial
Abril – Maig

Vols conèixer com ha evolucionat la professió bibliotecària? La Biblioteca de Socials acull una mostra de fotografies que es podrà visitar fins el 24 de maig de 2019.

L’Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet (Afocer) va se l’encarregada de fer les fotografies que mostren el paper de les biblioteques i els seus bibliotecaris al llarg de la història.

El recorregut per l’exposició permet observar com les biblioteques i els seus bibliotecaris han sabut adaptar-se a les necessitats canviants dels seus usuaris. Bibliotecaris que han canviant de nom, de funcions, bibliotecaris que han passat de processar objectes a gestionar documents multiformats i han passat d’oferir informació des d’un taulell de préstec a oferir recursos i serveis des de diferents plataformes 24/7. Bibliotecaris, professionals de la informació que revindiquen i defensen la seva professió, independent del seu context, el seu rol és manté viu perquè són i seran sempre el pont entre l’usuari i la informació fiable.

Aida Fernández García
Biblioteca de Ciències Socials