Tot i estar molt relacionades amb les exposicions físiques que es creen a les Biblioteques, és important destacar que les exposicions virtuals no son una rèplica o un subproducte d’aquestes, sinó que tenen una entitat pròpia i unes característiques diferents. L’impacte visual que han de tenir les exposicions virtuals ha de copsar l’interès immediat del visitant, i ha d’anar acompanyat d’un equilibri narratiu que ha de ser flexible, emulant la llibertat de moviment.

Fins ara Drupal, el gestor de continguts utilitzat per editar pàgines web a la UAB, ens havia permès editar amb molts bon resultats en les nostres exposicions virtuals sense haver de tenir coneixements avançats de programació web. Malauradament, la rigidesa estructural de les plantilles dissenyades originalment començava a fer difícil publicar certes creacions una mica més dinàmiques si no es dominava molt l’eina. Necessitàvem un canvi, i després d’avaluar la possibilitat de continuar utilitzant Drupal amb plantilles noves o traslladar-nos al servei de WordPress de la UAB (blogs.uab.cat), va aparèixer una tercera opció: Omeka.

Omeka es un programari lliure desenvolupat amb PHP pel Roy Rosenzweig Center for History and New Media de la George Mason University (també creadors del gestor de citacions Zotero) i està orientat a la publicació de continguts digitals en accés obert. Internament, Omeka està format per nucli de programari -nadiu web- que gestiona una base de dades MySql d’objectes digitals agrupats per col·leccions. A aquest nucli bàsic se li superposa una segona capa de mòduls (plugins) que es poden activar en funció de les necessitats de cada projecte i que confereixen a Omeka una enorme potencialitat, des de fer exportacions i importacions de milers de registres o ser recol·lectats per OAI-PMH, fins a crear vocabularis controlats, cercadors facetats, o editar pòsters a partir d’imatges i textos de la nostra col·lecció.

Una de les característiques més important d’Omeka és que incorpora d’origen un mòdul específicament dissenyat per crear exposicions en línia, dotat d’una senzillesa i efectivitat que ha fet que se’l conegui com “el WordPress per a les exposicions”.

La nova plataforma per crear exposicions virtuals de les Biblioteques de la UAB va començar a funcionar en mode test l’abril de 2019. El model escollit per implementar la plataforma va ser el d’una base de dades compartida gestionada per un core d’Omeka en la seva versió Classic, i complementada amb els plugins necessaris per crear exposicions (Omeka Exhibits, Universal Viewer, PEF Embed, CSS Editor i Connected Carousel).

Aquesta instal·lació permet que cada Biblioteca pugui gestionar les seves exposicions de forma independent, ja que el sistema crea per cada projecte un lloc web propi amb la seva URL. Les biblioteques -gràcies al desenvolupament d’un formulari que controla els fulls d’estil- poden personalitzar els elements de les pàgines de sortida -com els colors, tipus de lletra, capçaleres i estil de navegació-, i crear per a les exposicions models que s’ajustin a l’estil gràfic emprat en la seva versió física.

El juny de 2019 es va obrir la primera exposició virtual amb Omeka, Entre línies. Viatge, Desig, i fantasia Il.lustrada,  i li han seguit les exposicions de Bruno Dente Honoris causa per la UAB, la de Premsa clandestina catalana i la dedicada a Joan Fontcuberta, tots els colors del camaleó.  

De tots els reptes que teníem en posar en marxa el projecte, el més laboriós però també el més interessant, va ser la creació del formulari que permet configurar els fulls d’estil i la nostra plantilla d’exposicions pròpia (el que a l’entorn Omeka es coneix com a Theme). Fer aquest desenvolupament ens va permetre conèixer millor l’eina per dins, i també obrir una via que volem seguir explorant, incorporant en els propers mesos noves plantilles i layouts que millorin els nostres dissenys. Si el 2019 ens vam proposar fer-ho fàcil, el 2020 ens proposem fer-ho encara més bonic.

Beatriu Piera
Unitat Tècnica i de Projectes

• Miquel de Moragas i Spà. Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General
• Martí Olaya Galceran. Biblioteca d’Humanitats
• José Manuel Blecua Perdices. Vicerectorat de Relacions Institucionals i de Cultura

L’acte es va celebrar al Recinte Modernista de Sant Pau a Barcelona, precedit per les paraules de la Dra. Margarita Arboix, Rectora Magnífica de la UAB.

BIBLIOTECA DE COMUNICACIÓ I HEMEROTECA GENERAL

Miquel de Moragas i Spà és catedràtic honorari del Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1974), ha estat director del Departament de Teoria de la Comunicació (1976-1978), degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació (1978-1980 i 1982-1984) i vicerector de Recerca de la UAB (1985-1989). També ha estat president de la Societat Catalana de Comunicació (SCC-IEC) i de l’Asociación Española de Investigación de la Comunicación (AE-IC).

Fou el fundador i primer director del Centre d’Estudis Olímpics (CEO-UAB, 1988-2009) i de l’Institut de la Comunicació (InCom-UAB, 1997-2009).

Com a investigador ha publicat diverses obres sobre teoria i sociologia de la comunicació, polítiques culturals i de comunicació, noves tecnologies de la informació, esport i jocs olímpics. El seu darrer llibre és Barcelona, ciutat simbòlica (2016).

L’any 1971, en néixer la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, va ser el responsable de crear-ne la Biblioteca.

El doctor Moragas ha cedit a la Universitat la seva biblioteca particular, que s’integrarà a les col·leccions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General. Es tracta d’un fons d’aproximadament 3.000 llibres i revistes de comunicació, filosofia, crítica literària, història, política i jocs olímpics. Actualment s’està procedint a la seva catalogació.

Pàgina personal: https://miqueldemoragas.wordpress.com/

BIBLIOTECA D’HUMANITATS

Martí Olaya Galceran (1927-2014) neix a Barcelona l’any 1927. Estudia comerç i desenvolupa una activitat professional diversa a la banca i al món empresarial. Paral·lelament realitza una tasca cultural rellevant, sobretot en la promoció del teatre i la literatura infantils i juvenils en català.

Molt vinculat a la revista Cavall Fort, en forma part del consell de redacció des de la seva creació. A partir de 1967 Cavall Fort organitza, de manera periòdica, el Cicle de Teatre per a nois i noies Cavall Fort sota la direcció de Martí Olaya, unes sessions matinals celebrades, majoritàriament, al Teatre Romea de Barcelona. Dirigeix les col·leccions Taller de teatre i Teatre: joc d’equip editades per La Galera. De 1992 a 1993 coordina la revista de literatura infantil Faristol.

Escriptor de narracions infantils i juvenils, també fa algunes traduccions del francès al català. Entre les seves narracions destaquen A la vora del mar, Terra endins, Contes tendres, Una sargantana prenent el sol. Col·labora habitualment en diaris i revistes, com l’Avui, La Vanguardia, Diari de Sant Cugat, Serra d’Or, Revista de Sants, etc.

De la seva activitat cultural també cal ressaltar la seva tasca al capdavant d’entitats diverses: Patró de la Fundació Universal de la Sardana, President de la Fundació Orfeó de Sants i de la Fundació Folch i Torres, membre del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i La Bordeta, membre fundador de la secció local d’Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès.

L’any 1986 rep el premi Jaume I d’Actuació Cívica de la Fundació Lluis Carulla i l’any 1976 rep el Premi Crítica Serra d’Or de Teatre i el Premi de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona.

El seu fons personal es troba dipositat a la Biblioteca d’Humanitats que està procedint a la seva catalogació i classificació per tal de poder posar-lo a l’abast del públic a través de la pàgina web: https://www.bib.uab.cat/human/fonspersonals/olaya/.

VICERECTORAT DE RELACIONS INSTITUCIONALS I DE CULTURA

José Manuel Blecua Perdices (Saragossa, 1939) és filòleg, fill i germà dels també filòlegs José Manuel Blecua Teijeiro (1913-2003) i Alberto Blecua Perdices.

Doctorat en Filologia Romànica, ha estat vinculat a la UAB des del 1968. A més a més de catedràtic de Llengua Espanyola, ha exercit com a vicerector, director del Servei de Publicacions i va ser fundador i director del primer Seminari de Filologia i Informàtica.

Ha estat professor convidat de la Ohio State University (1970) i al Centre d’Estudis Lingüístics i Literaris del Col·legi de Mèxic (1986-1987). També ha estat director acadèmic de l’Instituto Cervantes (1994-1995). El 2005 va presidir la Comissió Estatal per a la commemoració del IV centenari de la publicació de El Quijote.

Ha dirigit el Diccionario general de sinónimos y antónimos, actualització del repertori de Samuel Gili Gaya (1892-1976), i ha dut a terme nombrosos treballs de lexicografia i d’història de les idees lingüístiques a Espanya, l’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del castellà i l’estudi del castellà com a llengua estrangera. Així mateix, juntament amb Juan Alcina Franch (1917-1998), va escriure la coneguda Gramática española.

És membre de la Real Academia Española, de la qual ha estat director (2010-2014).

El Dr. Blecua fa donació a la UAB de la seva biblioteca que també incorpora fons del seu pare, José Manuel Blecua Teijeiro, i de Juan Alcina Franch. Aquest important donatiu es depositarà a la Biblioteca d’Humanitats.

Olga Cano

SETEMBRE

1. “Els ulls de ningú” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Fotografies realitzades a Barcelona i la seva perifèria i que mostren el dia a dia de persones que viuen al carrer i que fan el que sigui necessari per sobreviure: des de la recollida de ferralla fins a la venda ambulant o la pesca il·legal. Persones que són molt nombroses, amb les que compartim espai però que han arribat a ser invisibles als nostres ulls.

“[…] Un granet de sorra per ajudar a conscienciar una mica i transmetre que TOTS podem fer més per una societat més justa i més solidària”.
L’exposició va ser cedida per AFOCER (Agrupació Foto-Cine Cerdanyola- Ripollet).

Exposició presencial.

2. “Nous graus de comunicació” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Aquest curs 2019/2020 la Facultat de Ciències de la Comunicació va incorporar dos nous graus: Comunicació de les organitzacions i Comunicació interactiva i es va fer una exposició amb una selecció de documents especialitzats en les àrees temàtiques de les noves titulacions.

Exposició presencial.

OCTUBRE

3. “La taula periòdica fa 150 anys” / Biblioteca de Ciència i Tecnologia i Departament de Química

El 2019 ha estat declarat l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements i es va voler commemorar aquesta efemèride fent una exposició on es van mostrar les principals característiques d’aquest instrument científic i la seva evolució al llarg dels anys, els diferents exemples de taules que es coneixen i com s’ha transformat en un símbol iconogràfic habitual.

Exposició presencial i virtual.

4. “Premi al millor llibre d’Economia 2019 per a un llibre coeditat pel professor Emili Grifell-Tatjé” / Biblioteca de Ciències Socials

El Col·legi d’Economistes de Catalunya ha concedit el Premi Joan Sardà Dexeus al millor llibre d’Economia “The Oxford Handbook of Productivity Analysis”, del qual és coeditor el professor Emili Grifell-Tatjé del Departament d’Empresa de la UAB, juntament amb els professors C.A. Knox Lovell, University of Queensland (Austràlia) i Robin C. Sickles, Rice University (US).

Amb motiu d’aquest premi, la Biblioteca de Ciències Socials va fer una mostra amb els llibres guardonats al llarg d’aquests anys en què professors de la Universitat Autònoma de Barcelona hi han participat.

Exposició presencial.

5. “Marques comercials” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

La influència de les marques a la nostra vida és molt més gran del que ens imaginem i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General va organitzar una mostra de llibres, revistes i altres materials que analitzen els elements que componen una marca, estudien casos d’èxit i repassen els noms, els anuncis i els jingles que tots recordem.

Exposició presencial.

6. “Bruno Dente, doctor ‘honoris causa’ per la UAB” / Biblioteca de Ciències Socials

A l’octubre el politòleg italià Bruno Dente, va ser investit com a doctor honoris de la UAB. Amb motiu de la investidura, la Biblioteca de Ciències Socials va organitzar una exposició amb la producció científica del professor.

Bruno Dente ha tingut una relació destacada amb la Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia de la UAB des de 1985, tot col·laborant en la posada en marxa del propi centre i exercint-hi tant la docència com la recerca. Ha cooperat en projectes com ara la creació de la llicenciatura en Ciències Polítiques, el Grau en Ciència Política i de l’Administració o el Màster en Gestió Pública.

Exposició presencial i virtual.

NOVEMBRE

7. “Violència 0 ” / Biblioteca de Ciències Socials

Amb motiu del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, el 25 de novembre, la Biblioteca de Ciències Socials va acollir una mostra de fotografies cedida per AFOCER (Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet) per condemnar quasevol tipus de violència envers les dones. La mostra fotogràfica és va complementar amb una selecció de llibres sobre aquesta temàtica que es poden trobar a la BCS.

Exposició presencial.

8. “Blade Runner” / Biblioteca de Ciències Socials

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia va organitzar una exposició que gira al voltant del món ciència-ficció de la pel·lícula de Blade Runner. Aquesta exposició permet conèixer més sobre la història dels replicants i endisar-se en el món d’aquesta pel·lícula de culte.

L’exposició va comptar amb la col·laboració de la Sara Martín Alegre, professora del Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la Facultat de Filosofia i Lletres, i d’en Ludovico Longhi, professor del Departament de Comunicació Audiovisual i Publicitat de la Facultat de Ciències de la Comunicació.

Exposició presencial.

9. “Joan Fontcuberta. Tots els colors del camaleó” / Biblioteca d’Humanitats

La Biblioteca d’Humanitats, juntament amb la Facultat de Traducció i d’Interpretació ret un homenatge a Joan Fontcuberta, que va ser professor i degà a la FTI.

La biblioteca va organitzar una exposició bibliogràfica, amb objectes i fotografies i una exposició virtual on es fa un recorregut per la seva trajectòria vital i professional.

Exposició presencial i virtual.

10. “La vida dels investigadors: dins i fora del laboratori” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

La investigadora postdoctoral Michela Osnato, va promoure la realització d’una exposició de caire divulgatiu per posar de relleu la importància de la investigació en biologia de plantes, millorar la cultura científica de la societat i trencar els estereotips negatius associats amb la professió dels científics. Les fotografies que es van exposar expliquen quina és la funció dels investigadors que treballen al Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) de la UAB i quin són les seves aficions que mostren els costat més humà d’aquests professionals.

Exposició presencial.

Web del projecte: secretlifeofaplantbiologist.cragenomica.es

11. “La teva mascota” / Biblioteca de Veterinària

T’agraden els animals? El Consell de Col·legis Veterinaris (CCVC) va organitzar la sisena edició d’un concurs fotogràfic pel qual es van rebre 790 fotografies.

L’exposició de les fotografies presentades al concurs es van poder visitar a la Biblioteca de Veterinària.

Exposició presencial.

DESEMBRE

12. “Sharjah: capital internacional del llibre 2019” / Biblioteca d’Humanitats

Dins de la Jornada cultural dels Emirats Àrabs que la UAB va organitzar, es va fer una mostra de la col·lecció bibliogràfica que l’Institut del Patrimoni de Sharjah va donar a la Biblioteca d’Humanitats.

Exposició presencial.

13. “Premsa clandestina catalana” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Amb motiu de la jornada Premsa clandestina. Col·loqui internacional. Llengua, cultura, comunicació a la Facultat de Ciències de la Comunicació UAB i l’Institut d’Estudis Catalans, la BCHG va organitzar una mostra de capçaleres clandestines que es van publicar a Catalunya o a l’exili durant el període 1939-1975, a més de bibliografia sobre el tema.

Exposició presencial i virtual.

14. “Ramon Margalef, una vida d’ecologia” / Biblioteca de Ciència i Tecnologia

El Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF) i la Biblioteca de Ciència i Tecnologia van organitzar una exposició per apropar a la comunitat universitària la vida de Ramon Margalef que va ser un biòleg i naturalista català amb més influència internacional.

La mostra es va realitzar a partir de fragments de la seva autobiografia inèdita i va destacar les seves principals contribucions a l’ecologia.

Exposició presencial.

Aida Fernández García
Biblioteca de Ciències Socials

Public Knowledge Project (PKP) és un projecte de recerca i desenvolupament, que desenvolupa programari per ajudar la publicació acadèmica. El seu programari més estès, sempre de codi obert, és l’OJS (Open Journal Software), que s’utilitza per publicar revistes digitals; més de 10.000 revistes a tot el món ja l’utilitzen. OJS constitueix un dels puntals de l’èxit de l’accés obert i resulta imprescindible per construir un nou model editorial per a les publicacions de recerca. Moltes de les revistes editades per la Universitat Autònoma de Barcelona utilitzen ja aquest programari, les podeu consultar a http://revistes.uab.cat.

La trobada es va dividir en 3 parts:

• Els dies 18 i 19 vam poder gaudir dels “Sprints”. Durant dos dies quasi seixanta entusiastes (usuaris, traductors, documentalistes, desenvolupadors…) van decidir col·lectivament quins temes volien tractar i es van organitzar en grups de treball per a fer-ho. Els grups van treballar temes com les traduccions, les recuperacions automàtiques de metadades, la interoperabilitat amb altres programaris o la millora de la documentació. El “Sprint” ha suposat un impuls al desenvolupament de les eines de PKP i a la millora de les seves infraestructures.
• El dia 20 es van realitzar 6 tallers per conèixer i jugar amb les novetats d’OJS3, descobrir els nous mòduls per a la publicació en JATS o definir una política de metadades.
• Els dies 21 i 22 van ser els dies pròpiament de la conferència PKP on, amb un format més acadèmic, vam poder assistir a una cinquantena de presentacions i ponències. Per primera vegada, la conferència es va estructurar sobre 3 tracks: Comunitat PKP, Tecnologies i Open Access.

El Servei de Biblioteques va estar implicat en el Comitè Organitzador, va organitzar diferents sessions d’un Escape Room d’Accés Obert i va fer dues presentacions:

La Núria Álvarez, la Carme Besson i la Marta Jordan van explicar la promoció de l’accés obert feta entre els nostres investigadors i com s’ha anat estenent i ampliant al concepte de Ciència oberta; finalment van parlar també d’estratègies de futur davant el Plan S, iniciativa de Science Europe. Podeu consultar Walking towards Plan S al repositori de la UAB https://ddd.uab.cat/record/214984.

La segona presentació va representar la col·laboració entre la investigadora Sara Rovira-Esteva i els companys de la Biblioteca d’Humanitats Raúl Core, Anna Lopo i Montse Varona. Es posen a disposició dels investigadors diferents eines que ajuden a valorar la conveniència de la publicació de la recerca en les principals revistes dels estudis de Traducció en funció de l’objectiu que es vulgui assolir: compliment amb els mandats d’accés obert, requisits de les convocatòries, visibilitat… També podeu consultar la presentació al repositori institucional, Is publishing in high impact OA journals in Translation Studies a chimera?, https://ddd.uab.cat/record/214985.

Per l’Escape Room d’Accés Obert es van organitzar dues sessions, una de matí i una de tarda, al Digital Lab de la UAB Open Labs dins la Sala de Revistes de la Biblioteca d’Humanitats. L’activitat va generar expectació entre els assistents a la PKP Conference i va ser un èxit de participació. Va esdevenir un moment distès i alhora enriquidor, ja que va permetre als diferents professionals vinguts d’arreu del món relacionar-se entre ells en un entorn més lúdic.

Us animem a llegir també l’entrevista a John Willinsky, fundador del PKP https://www.uab.cat/web/sala-de-premsa/detall-de-noticia/l-acces-a-la-ciencia-ha-de-ser-obert-perque-l-acces-al-coneixement-es-un-dret-huma-1345667174054.html?noticiaid=1345802827397.

Autores:
Núria Álvarez i Cristina Azorín

L’ús d’aquestes tecnologies digitals és obvi que facilita una nova manera d’interrelacionar i transformar el coneixement humanístic. La recerca, la preservació i la difusió de la cultura -el patrimoni, si voleu- es pot fer de forma més col·laborativa, afavorint la cooperació, la ciència oberta i la interdisciplinarietat i permetent que l’accés a la cultura sigui més oberta, sostenible, participativa i democràtica. Les TIC afavoreixen una major divulgació de les humanitats, alhora que poden facilitar la participació ciutadana i la transformació cultural. Ara ja no hi ha excusa per no fer-ho, tenim les eines i cada cop s’utilitza més programari lliure, per tant la despesa econòmica no és un impediment o l’impediment principal.

La tecnologia permet superar les “barreres de l’espai-temps” oferint una nova perspectiva als estudis humanístics, on la connexió de grans bases de dades obren noves finestres a la recerca: major quantitat de dades i més eines per analitzar-les de forma massiva. Imagineu tenir a un clic de ratolí la possibilitat de viatjar en el temps? Cada cop és més proper doncs les diferents institucions europees s’estan començant a posar d’acord per compartir TOTES les dades de forma oberta. Imagineu poder connectar els diferents arxius, biblioteques, museus, cartoteques, etc. i accedir-hi gratuïtament? L’impuls pel coneixement pot ser major que el de l’aparició de l’escriptura o l’impremta. Evidentment tot això suposa un canvi de paradigma que ha de vetllar per l’ètica del coneixement i del seu ús. Utilitzar la tecnologia amb una visió de millora social, el que anomenem la Innovació Social Digital.

I les Biblioteques quin paper juguen en tot això? Des de l’antiguitat han estat les garants de la preservació i l’accés al coneixement i ara estan fent el canvi cap a aquest nou paradigma on el coneixement no només es consumeix en format digital, sinó que es genera utilitzant les tecnologies i les metodologies derivades de l’Era Digital. Preservar i facilitar l’accés a aquest coneixement, ja sigui en format de dades (matèria primera) o d’articles i llibres, continua sent la seva funció. I ara, a més, tenen l’oportunitat de transformar el seu espai físic, on cada cop hi ha menys elements “analògics” en espais de creació o co-creació de coneixement, és a dir, de generació de coneixement de forma col·laborativa, implicant a tots els actors socials. En el cas de les biblioteques de la UAB la seva implantació en el Campus i la feina feta al llarg dels darrers anys per donar servei a la comunitat en l’accés, preservació i divulgació del coneixement, la fan un element decisiu i imprescindible en la transforació digital.

Amb la idea d’afavorir aquesta transformació digital i aprofitar per innovar en l’àmbit de la recerca de les humanitats, l’any 2016 va néixer la Xarxa d’Humanitats Digitals de la UAB, atès l’interès dels grups de recerca de la nostra universitat per augmentar el nombre de projectes d’Humanitats Digitals i la seva visibilitat. La xarxa té el suport de l’Oficina de Recerca universitària i es reconeix com una subxarxa de la CORE en Patrimoni Cultural. La Xarxa té la intenció d’articular eficaçment les capacitats dels grups de recerca, dels centres de recerca, dels serveis científics i tècnics, dels parcs tecnològics i de les grans infraestructures implicades en activitats de recerca, educació i difusió de les Humanitats Digitals i la seva el subconjunt, el patrimoni digital.

La XHD augmenta la competitivitat dels seus membres, sumant esforços en termes de visibilitat, coordinació d’activitats i intercanvi de recursos i informació. A més, a través de la xarxa, s’aconsegueix una estreta interacció amb els responsables polítics regionals, nacionals i internacionals, així com una creixent presència al territori català.

Amb més de 20 membres que cobreixen un ampli sector de les humanitats i de les ciències socials com ara Art, Filologia, Filosofia, Història, Arqueologia, Musicologia, Antropologia, Sociologia, Dret, Economia i Ciències de la Comunicació, la xarxa té una forta presència de centres de recerca de les TIC que proporcionen solucions per a l’aplicació de noves tecnologies a l’àrea d’Humanitats com la visió per ordinador, la Intel·ligència artificial o el Big Data.

La col·laboració amb el sector públic i el privat també està sent més forta. Empreses, cooperatives i fundacions s’han inscrit a la xarxa, aportant capacitats de transferència o finançament per desenvolupar nous projectes. Mentrestant, el sector públic, com ara els ajuntaments o la Generalitat de Catalunya, s’ha implicat a la xarxa com a col·laboradors. Aquesta unió d’esforços és particularment important a causa de la necessitat d’alinear les polítiques i implementació d’Humanitats Digitals i Patrimoni Digital i l’esforç per buscar finançament.

L’octubre del 2020, conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra (UPF) s’iniciarà un nou màster oficial interuniversitari en Patrimoni i Humanitats digitals o s’oferirà una formació teòrica i pràctica sobre l’aplicació de tecnologies de la informació avançades en la documentació, anàlisi i difusió del patrimoni històric cultural, tant textual com material.

Aquesta iniciativa ve a donar suport al curs online MOOC llençat l’any 2018 i amb més de 3.000 estudiants. El curs pretén ser una introducció a les humanitats i al patrimoni digital, oferint una visió àmplia i transversal dels aspectes implicats en els diferents àmbits. Es tracta d’una formació que serveix d’ajuda en el camí cap a la transformació digital i la implementació de la tecnologia digital a les humanitats.

En totes aquestes iniciatives les biblioteques de la UAB, i especialment la Biblioteca d’Humanitats, ha tingut un paper capdavanter, gràcies a la seva trajectòria en projectes de col·laboració amb SGR sobre diferents aspectes de l’estudi, la preservació i la difusió de les humanitats utilitzant les TIC. Projectes com la Biblioteca Digital d’Història de l’Art Hispànic, L’arxiu històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu o el projecte Memòria Personal són alguns exemples d’aquesta col·laboració. D’altra banda la creació i gestió del Dipòsit Digital de Documents, l’organització, conjuntament amb el Servei de Publicacions, del congrés internacional sobre accés obert del PKP -celebrat a la tardor del 2019 a la UAB- o la participació dins la Comissió de la Viquipèdia de la UAB són altres de les iniciatives on les Biblioteques de la UAB recolzen el coneixement lliure i col·laboratiu utilitzant les TIC.

L’any 2019 aquesta implicació de les biblioteques amb la transformació digital de les Humanitats ha anat un pas més enllà amb la creació del Digtal Lab dins dels UABOpenLabs, els espais d’innovació oberta de la UAB. Un espai físic i virtual, obert a tota la comunitat universitària, on les Humanitats i les TIC es troben per tal de desenvolupar projectes d’innovació social digital utilitzant metodologies de co-creació i co-ideació. Un laboratori que mira cap al territori i pretén ajudar a desenvolupar i implementar projectes que responguin als reptes de la recerca i la societat en un entorn viu i accessible.

Les biblioteques universitàries són, doncs, un element clau a l’hora de facilitar i participar de forma activa en aquest nou paradigma de la recerca; augmentant l’accés al coneixement, a la col·laboració i a la creació de coneixement de forma participativa i interdisciplinaria.

Oriol Vicente i Campos

Coordinador de la Xarxa d’Humanitats Digitals i de la CORE en Patrimoni Cultural de la UABCei. Unitat de Desenvolupament Estratègic. Vicerectorat de Recerca i Transferència. UAB.

L’enderroc dels envans va deixar pas a una gran superfície que concentra alguns dels serveis destinats als usuaris com son la fotocopiadora, el taulell d’informació, l’estació d’autopréstec, racó de jocs, exposicions o la zona de treball més informal.

Amb el canvi d’ubicació de la porta el taulell d’atenció i consultes és més visible i més proper als usuaris.

La zona de jocs i de treball informal està equipada amb endolls i endolls usb pels dispositius electrònics. També compte amb taules, cadires i una pissarra movible perquè els usuaris creïn el seu propi espai de treball.

Amb aquests nous espais la Biblioteca de Medicina vol donar resposta a les necessitats dels seus usuaris, que de moment han acollit molt bé les reformes.

Àngels Carles
Biblioteca de Medicina

ABRIL

1. “Rotlles de pianola” / Biblioteca d’Humanitats

La Biblioteca d’Humanitats en col·laboració amb el Grup de Treball “Les Músiques de Reproducció Tecnològica” del Departament d’Art i Musicologia de la UAB ens va oferir la possibilitat de veure una pianola en el hall de la Biblioteca d’Humanitats així com diferents materials bibliogràfics, publicitat de diferents diaris i catàlegs promocionant models de pianola.

Exposició presencial. Abril 2019

MAIG

2. “50 anys de la recerca a la UAB” / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Amb motiu del 50è aniversari de la UAB la universitat va voler commemorar la recerca que s’ha dut a terme des dels inicis de la institució. A la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General es va poder visitar una mostra de l’evolució tecnològica viscuda als laboratoris i centres d’investigació.

Exposició presencial i virtual. Abril-Maig 2019

3. Biofarra / Biblioteca de Ciència i Tecnologia

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia va organitzar una exposició sobre l’univers Marvel i els seus cómics i vam tenir la oportunitat de conèixer la ciència que s’amaga en la modificació genètica d’Spider-Man, la regeneració cel·lular de Hulk o l’exploració del món subatòmic d’Antman entre altre.

Exposició presencial. Maig 2019

4. APhotoReporter 2017 / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

APhotoReporter 2017 va ser la tercera edició d’aquesta biennal internacional de fotoperiodisme organitzada per AFOCER, Agrupació Foto-Cine Cerdanyola-Ripollet. Arran d’aquest certamen la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General va organitzar una exposició amb les fotografies que es van presentar al concurs. Una gran oportunitat per conèixer les històries que hi ha darrere de cada fotografia.

Exposició presencial. Maig-Juliol 2019

5. Jordi Maluquer/ Biblioteca de Ciències Socials

Amb motiu de l’acte de reconeixement que la Facultat d’Economia i Empresa li va fer al professor Jordi Maluquer de Motes, catedràtic emèrit d’història i institucions econòmiques de la UAB, la Biblioteca de Ciències Socials va voler posar el seu granet de sorra contribuint a aquest reconeixement per la seva trajectòria docent, investigadora i acadèmica,  organitzant una exposició a les vitrines de la biblioteca amb la seva bibliografia més destacada i una exposició virtual complementària.

Exposició presencial i virtual. Maig-Juliol 2019

JUNY

6. Emporta’t la ciència de viatge / Biblioteca de Ciència i Tecnologia

La Biblioteca de Ciència i Tecnologia va preparar una campanya estiuenca amb llibres de divulgació científica per poder llegir durant les vacances i els va exposar a la vitrina de l’entrada de la biblioteca.

Exposició presencial. Juny-Juliol 2019.

7. Exposició sobre el Desembarcament de Normandia / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Aquest any ha estat el 75è aniversari del desembarcament dels exèrcits aliats a les platges de la regió francesa de Normandia durant la 2a Guerra Mundial i la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General va oferir a la vitrina de la planta baixa de la biblioteca una mostra amb diferents materials (llibres, cartells, pel·lícules, etc.) per recordar aquests fets històrics.

Exposició presencial. Juny 2019

JULIOL

8. Premi “Documenta” / Biblioteca d’Humanitats

La Biblioteca d’Humanitats en col·laboració amb el Departament de Filologia Catalana  de la UAB, TRACES i la Llibreria Documenta va recollir en una mostra tots els llibres guardonats amb el Premi Documenta des del 1980 a 2018. Aquest premi es va pensar per estimular la creació de narrativa en català.

Exposició presencial. Juliol 2019

9. “Entre línies. Viatge, desig i fantasia il·lustrada / Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General

Aquesta exposició que fa un recorregut a través de la literatura il·lustrada, les rondalles més conegudes de la literatura oral, els contes infantils i els llibres d’aventures amb més éxit del moment. La podràs trobar a la sala d’exposicions de la Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General i ha estat organitzada per Cultura en Viu, el Màster Oficial en Anàlisis i Gestió del Patrimoni Artístic i el Departament d’Art i Musicologia de la UAB.

Exposició presencial i virtual. Juliol-Setembre 2019

10. Fons Monetari Internacional /Biblioteca de Ciències Socials

El passat 22 juliol es vam complir 75 anys del naixement del Fons Monetari Internacional i la Biblioteca de Ciències Socials va voler commemorar aquest moment històric oferint una exposició bibliogràfica a les vitrines de biblioteca.

Exposició presencial. Juliol-Setembre 2019

Aida Fernández García
Biblioteca de Ciències Socials

Els eixos de treball són sis:

• El primer agrupa els objectius de suport a la docència de la universitat, amb actuacions focalitzades en la contribució a la innovació docent i a la millora de l’experiència de l’usuari.
• El segon eix engloba les fites que ens permetran donar suport a tot el cicle de la recerca, àmbit en el qual la informació està en constant transformació.
• Les persones del Servei de biblioteques són les que fan bategar tot el sistema bibliotecari. Som un equip de present però també de futur i per això el tercer eix proposa definir un nou model organitzatiu que s’adeqüi a les noves necessitats professionals.
• La transformació dels espais de les biblioteques per afavorir la cocreació i la generació de coneixement, i l’adequació de les nostres col·leccions físiques i virtuals a les necessitats de la comunitat universitària són els principals reptes que presenta l’eix
• El camí el fem plegats amb la universitat, de manera que el cinquè eix exposa de quina manera les biblioteques contribuiran al model de governança de la institució, avançant en la gestió de la qualitat i la transparència. L’actualització tecnològica de les biblioteques i la interoperabilitat entre les plataformes informàtiques de la universitat és un tema especialment estratègic.
• El darrer eix ens empeny a sortir de la zona de confort, a seguir millorant el posicionament del servei, a estar presents a les plataformes de participació dels usuaris, i a impulsar la col·laboració amb actors externs i crear noves aliances que ajudin la nostra universitat a consolidar el seu reconeixement com a una universitat innovadora i d’alta qualitat.

Amb aquest pla les Biblioteques de la UAB pretenem avançar en l’assoliment dels nous reptes i transformacions que impactaran en el món de l’educació universitària els propers anys i ens preparem per donar una resposta adequada als usuaris i a la institució.

El pla ha estat elaborat amb la implicació del personal de les biblioteques, l’àmbit acadèmic i  l’equip de govern de la universitat, a més de comptar amb les aportacions de tota la comunitat universitària de la UAB.

Podeu consultar el text en català, castellà i anglès a: ddd.uab.cat/record/43712

Servei de Biblioteques

Per celebrar-ho, el passat 20 de juny ens va convidar a un concorregut acte de comiat on s’hi va poder veure molt personal de les biblioteques però també companys de molts altres àmbits de la UAB.

Tot aprofitant que, just el dia anterior, s’havia aprovat el sisè Pla estratègic del Servei de Biblioteques, el fil conductor de l’acte es va centrar en  diverses propostes que se li van fer per al seu pla estratègic personal com a director jubilat, alternant -se les  intervencions de diversos assistents amb les del mateix Joan Ramon.

En el seu parlament va fer una especial  referència als records dels  seus primers temps a la UAB, on va arribar com a director en aquell ja llunyà juliol de 1988. Ja aleshores, va constatar el compromís de les persones que hi havia a les biblioteques, cosa que de seguida el  va fer adonar que es podia treballar amb aquesta garantia de professionalitat que caracteritza el Servei.

 Jo sabia que a les 9 del matí hi hauria una persona molt competent que obriria la Biblioteca d’Humanitats, que obriria la Biblioteca  de Comunicació, que obriria la Biblioteca de Ciències i  que jo no m’havia d’amoïnar. I això era una enorme tranquil·litat. Per tant, sobre  això i amb vosaltres,  he intentat fer la meva aportació, la meva  vida professional  i he tingut molta sort. No he vingut  a un món que estava per fer sinó a un món que ja estava molt fet i molt consolidat.

La relació de fites assolides per l’equip de les biblioteques de la UAB sota la direcció d’en Joan Ramon Gómez Escofet  al llarg d’aquests més de 30 anys és molt llarga. Seguirem la seva tasca a partir del nou Pla Estratègic per continuar assolint-ne de noves i per contribuir, des de les Biblioteques, a oferir un univers de possibilitats a la comunitat universitària UAB.

Servei de Biblioteques

Així doncs cada universitat va fer una oferta de possibles experiències a explicar i alhora va elaborar la llista de candidats a anar a visitar les altres institucions i es va acordar dur a terme totes les activitats durant la primera quinzena de juliol.

El resultat final d’aquesta primera edició de la Quinzena de visites ha estat que més d’una vuitantena de persones ha pogut visitar al voltant de trenta projectes diferents. Si a més es té en compte totes les persones que s’han  implicat en organitzar i tirar endavant aquesta iniciativa, podem parlar sens dubte d’un èxit rotund i d’un projecte molt enriquidor per a totes les Biblioteques que hi han participat.

En el cas específic de la UAB s’ha pogut assistir a les visites organitzades per la UB, UPC, UPF, UdG, URV, URL i el CSUC. A més, s’han organitzat 6 visites, que han tingut molt bona acollida entre les altres universitats i que van exhaurir el nombre de places ofertades a cada visita. Concretament hem presentat:

Fons personals i col·leccions especials

En aquesta visita vam compartir i exposar el tractament de les col·leccions i fons especials per part de les biblioteques de la UAB.

La jornada va tenir lloc en dues Biblioteques. A la Biblioteca de Comunicació es va visitar la Secció de Reserva de la UAB i el Centre de Reprografia mòbil de l’empresa ARTYPLAN, que es trobava treballant aquets dies en el Fons de l’ Arxiu Històric de la Societat del Gran Teatre del Liceu. A la Biblioteca d’Humanitats ens vam centrar en el tema dels fons personals. Vam parlar de l’ingrés, els convenis, la valoració, la descripció, la digitalització i la incorporació de fitxers al DDD així com de la conservació dels fons.

La gestió de la bibliografia de curs

En aquest cas es va explicar la forma com gestionem les bibliografies que apareixen a les guies docents i la vinculació de les referències des de l’eina de descoberta. Vam dividir la sessió en una part més teòrica on vam explicar com fem la captació de la bibliografia i com combinem les tres eines que ens permeten portar a terme aquesta tasca: el DDD, l’aplicatiu de comparació i el programa de gestió Sierra. A la part pràctica es va fer una demostració de vinculació i desvinculació de títols, transferència, creació i eliminació de registres, així com el control i anàlisi del mòdul de bibliografia de curs.

Exposicions virtuals amb Omeka

Es va fer una sessió de treball amb dues parts diferenciades: un part teòrica centrada en explicar com i per què s’ha triat Omeka com a programari per a les exposicions virtuals de les Biblioteques de la UAB, i una segona part més tècnica on es van anar mostrant exemples a temps real de les configuracions i els desenvolupaments realitzats per la Unitat Tècnica i de Projectes dins la plataforma.  La sessió va ser molt dinàmica i enriquidora i es va generar un debat on cada institució va aportar el seu punt de vista sobre la publicació d’exposicions virtuals i sobre el que es necessita que faci un programari d’aquesta tipologia. També van sorgir preguntes sobre configuració i disseny que es van anar responent amb exemples alhora que es va mostrar la instal·lació interna d’Omeka i les programacions a mida que s’han realitzat a la UAB.

La producció científica dels grups i centres de recerca de la UAB al DDD

Durant la primera part de la visita se’ls va donar a conèixer el procediment que porten a terme les biblioteques de la UAB per a incorporar la producció científica dels grups i centres de recerca en un espai propi al DDD, les millores implementades al repositori i les accions de formació i assessorament portades a terme. A continuació el grup es van traslladar a la Biblioteca de Ciència i Tecnologia per conèixer la casuística de 3 grans grups/centres de recerca (ICTA, GSD i QUIT) com a exemple de les diferents possibilitats que ofereix el DDD a la comunitat científica, amb models diferents de treball, tant pel que fa a l’organització de la producció científica dintre dels portals propis com els canals emprats per a incorporar-la al DDD.

Visitar la Cartoteca, conèixer el fons de mapes i la catalogació d’aquest recurs

La visita a la Cartoteca la van realitzar dues institucions amb necessitats molt diferents. Per una banda, la Cartoteca de la UdG és una Cartoteca universitària, d’ús docent, i el seu interès en la visita estava centrat en temes de formació i difusió. L’altra institució, la URL-Biblioteca de Montserrat, va centrar les seves necessitats en qüestions més tècniques (catalogació, tractament físic, ordenació), ja que l’arribada d’un important donatiu de mapes els obligava a repensar la seva col·lecció cartogràfica.

Aquesta diversitat de punts de partida va permetre abastar pràcticament tots els processos que es duen a terme a les cartoteques o als serveis amb mapes. També vam poder intercanviar idees sobre cap a on es pot anar en l’àmbit de la documentació cartogràfica, tant pel que fa a una perspectiva més docent com des d’un punt de vista més històric/investigador.

Procediment d’adquisicions i subscripcions amb Sierra

Aquesta exposició va ser eminentment pràctica, amb demostració del procés d’adquisicions i la gestió de les subscripcions amb SIERRA. Els assistents estaven molt interessats en la migració que s’ha fet a les biblioteques de la UAB de l’antic programa de gestió PIGA al nou sistema SIERRA. En la sessió es va tractar el tema de la migració, l’estructura d’una comanda de subscripcions, així com les altes, baixes, canvis de proveïdors i la facturació amb SIERRA. Per acabar vam parlar dels diferents models de selecció en els que actualment treballa el Servei de Biblioteques

La valoració final de tot aquest projecte és altament positiva per a tots els participants, ha permès aprendre de l’experiència i les bones pràctiques de tots i esperem fer-ne una nova edició l’any vinent.

Autores:
Carme Besson, Núria Casaldàliga, Marta Gil, Beatriu Piera, Teresa Santos.