Detecten l’arribada del pugó groc de la canya de sucre a Espanya

Investigadors de la UAB i del CREAF i de la Universitat de Lleó han localitzat l’espècie a Tarragona i Girona, on podria haver arribat des del Nord d’Àfrica. És també la primera vegada que es troba al continent europeu. El pugó de la canya de sucre s’alimenta de plantes de la família de les gramínies. Per ara es desconeix fins a quin punt podria ser una amenaça pels extensos cultius europeus d’aquest tipus de plantes, com l’arròs o el blat de moro, pel què recomanen crear un mapa de la distribució d’aquesta espècie a Europa i avaluar la seva potencialitat com a plaga.

El pugó groc de la canya de sucre localitzat a Espanya. (Foto: Nicolás Pérez Hidalgo)

Els pugons són uns insectes que solen viure en la part aèria dels vegetals, alimentant-se de la sàvia que flueix pel floema de les plantes amb un aparell bucal especialitzat. És per això que moltes vegades es comporten com una plaga en cultius agrícoles.

Recentment, Carlos Hernández-Castellano, estudiant del Màster en Ecologia Terrestre de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i investigador col·laborador del CREAF, i Nicolás Pérez Hidalgo, investigador de la Universitat de Lleó (ULE), han descobert una nova espècie de pugó per al continent europeu, a La Selva del Camp (Tarragona) i a Blanes (Girona).

Aquest pugó, anomenat Sipha flava, és natiu d’Amèrica del Nord, encara que ha aconseguit expandir-se pel centre i sud del continent americà. En aquestes regions és conegut com “el pugó groc de la canya de sucre” i és una plaga important en el cultiu d’aquesta planta, on s’alimenta i actua com a vector de virus, minvant-ne la producció.

“Aquest cultiu és pràcticament marginal en el continent europeu, per la qual cosa no s’espera que Sipha flava es converteixi en una plaga de la canya de sucre en aquesta zona. Però sabem amb certesa que és un pugó que s’alimenta de diverses espècies de plantes d’una mateixa família, en aquest cas de les gramínies, i es desconeix fins a quin punt podria representar una amenaça per als extensos cultius d’aquest tipus que existeixen a Europa, per exemple d’arròs o blat de moro –explica Carlos Hernández-Castellano-. Per tant, seria necessari generar un mapa de la distribució d’aquesta espècie a Europa i avaluar la seva potencialitat com a plaga, aplicant el principi de precaució”.

A més de la nova espècie per al continent europeu, els investigadors han descobert el primer cas de tota Euràsia i Nord d’Àfrica d’un pugó alimentant-se d’una planta del gènere Hyparrhenia (també de la família de les gramínies) i han aportat les primeres evidències que Sipha flava és atès per formigues -comunament les formigues i els pugons estableixen relacions mutualistes, on les formigues ofereixen protecció a canvi de substàncies ensucrades que els pugons excreten-.

Per tant, assenyalen, encara que la troballa suposi un increment del coneixement de la diversitat d’aquest gènere de pugons -a data d’avui se’n coneixien 10 espècies a Europa i només 3 a la Península Ibèrica-, el missatge d’alerta és clar.

La descoberta es va fer durant una campanya de mostreig per estudiar la xarxa tròfica dels insectes d’un cultiu orgànic de cítrics. El treball es va realitzar en el context del Projecte Fauna Ibèrica, que pretén catalogar i conèixer la distribució de tota la diversitat animal de la Península per garantir la seva conservació.

Per dur a terme la seva recerca, els investigadors han comptat amb l’assessorament dels experts Josep Piñol i Xavier Espadaler, professors del Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia de la UAB i investigadors del CREAF.

Article: Carlos Hernández-Castellano,  Nicolás Pérez Hidalgo. First Record of the Yellow Sugarcane Aphid Sipha Flava (Forbes) (Hemiptera Aphididae) in the European Continent. Redia, XCVII, 2014: 137-140.