Científics del CREAF i del CSIC proposen que la innovació no és una adaptació en si mateixa, sinó que emergeix quan es combinen certes adaptacions nascudes per afrontar canvis en l’entorn, com tenir un cervell gran i ser curiós. L’estudi ha analitzat 1018 espècies d’aus. Primats, cetacis, lloros i corbs innovem perquè tenim una vida llarga i estem adaptats a viure en ambients canviants.

Un pinsà de Barbados (Loxigilla barbadensis) és capaç d’obrir els sobres de sucre. Aquesta innovació molt localitzada implica una font d’aliment humà i es va observar per primera vegada al 2000 a l’oest de Barbados. Més experiments realitzats 12 anys més tard van revelar que la difusió d’aquesta capacitat està limitada al voltant d’aquesta zona. En altres llocs de Barbados es va observar aquest patró de comportament també entre espècies emparentades. Autor: © Louis Lefebvre, Universitat McGill, Canadà.

Els animals innovem quan hem de respondre a problemes nous als quals mai no ens hem enfrontat abans. Per tant, és poc probable que aquesta habilitat pugui haver evolucionat per ella mateixa per selecció natural. Si la capacitat d’innovació no s’ha seleccionat directament, com ha pogut evolucionar? Un article publicat recentment a la revista Philosophical Transactions of the Royal Society suggereix que la capacitat d’innovar no ha estat seleccionada directament sinó que emergeix quan es combinen diverses adaptacions que han evolucionat per altres propòsits, com posseir un cervell gran, tenir curiositat per explorar el entorn i disposar d’apèndixs que permetin manipular objectes. Quan es combinen aquests trets, l’animal adquireix la capacitat de resoldre problemes innovant.

Aquesta nova teoria explicaria algunes observacions sorprenents. Se sap, per exemple, que espècies que mai utilitzen eines en estat salvatge, com les graules, al laboratori exhibeixen una habilitat sorprenent per utilitzar-les i ser capaços d’extreure aliment d’un tub. Això reforça la idea que la capacitat d’innovar, en dependre d’un conjunt d’adaptacions que han sorgit per a altres fins, ja està present en alguns animals fins i tot quan aquests no la utilitzen en la naturalesa.

Per innovar cal tenir una vida longeva i viure en un ambient canviant

Encara que en el passat es creia que la creativitat era una propietat exclusiva dels humans, avui sabem que es troba en molts altres animals, principalment primats, cetacis, lloros i corbs. ¿Per què aquestes adaptacions han evolucionat conjuntament en alguns animals? L’estudi, liderat per científics del CREAF i el CSIC, proposa que les adaptacions necessàries per innovar són part de l’estratègia vital d’algunes espècies que freqüentment s’enfronten a canvis ambientals.

Analitzant informació de 1018 espècies d’aus, els investigadors han descobert que les espècies d’aus que presenten una major capacitat d’innovació tendeixen a tenir dues característiques principals: una capacitat de viure molts anys i una ecologia generalista. Els animals de vida llarga no només disposen de més temps per innovar, sinó que solen enfrontar-se a nous reptes al llarg de les seves vides. A més, les innovacions tindran més valor perquè cada nou comportament podrà ser utilitzat durant més temps en el futur.

A tot això se li uneix el fet que una vida llarga permet retardar el desenvolupament. Això, ofereix el temps necessari per a desenvolupar cervells grans, un requisit per sobresortir en creativitat. Ser generalista, d’altra banda, exposa freqüentment a l’individu a nous desafiaments, com l’haver de trobar nous aliments, i això requereix capacitats com explorar, discriminar, manipular i recordar. Els animals amb requeriments més especialitzats, que només mengen un aliment en concret per exemple, no necessiten aquestes adaptacions i la seva capacitat per innovar està limitada per aquest motiu.

ARTICLE:

Sol, D., Sayol, F., Ducatez, S., & Lefebvre, L. The life-history basis of behavioural innovations. (2016) Phil. Trans. R. Soc. B. DOI: 371(1690), 20150187