A mitjan maig, la NASA anunciava el descobriment de 1.284 planetes nous, gràcies al telescopi espacial Kepler. Es diu aviat. La Terra sembla que se’ns fa petita amb la globalització, però el món conegut creix de manera insospitada.

I el coneixement creix també en el nostre planeta minvant. El Kew Royal Botanical Gardens ens acaba de regalar un magnífic document, State of the World’s Plants. Tracta del què sabem de les plantes, de les amenaces que pateixen i del comerç i regulacions que les afecten. I el Kew ens promet que aquest informe esdevindrà un recurs del que podrem disposar, actualitzat, cada any a partir d’ara.

La primera dada que destaca l’informe és que el 21% de totes les plantes està amenaçat d’extinció, d’acord amb els criteris de la llista roja de l’UICN, una xifra prou considerable. La segona és que el nombre d’espècies conegudes de plantes vasculars és de 391.000, de les que 369.000 són espermatòfits, plantes que fan llavor; la resta són falgueres i licopodis. I, a més de les plantes vasculars, hi ha també les algues i els briòfits. Brasil, Austràlia i Xina són els països on el nombre de troballes de noves espècies és més alt els darrers anys. El país més ric en plantes vasculars és Brasil, amb 32.109, i l’informe li dedica una atenció especial. L’any 2015 es van descobrir al món 2.034 noves espècies (no gaire més que planetes el mes de maig…). Entre elles hi ha una Drosera magnifica que fa 1.5 m d’alt, de Minas Gerais, i una lleguminosa, un arbre de la selva plujosa de Gabon de 45 m d’alt i fins 1.4 m de diàmetre, Gilbertiodendron ebo, que pot pesar unes 105 tones. Una altra lleguminosa (suculenta) de Namíbia, Oberholzeria etendekaensis, gènere nou, sembla que només compta 30 individus.

És notable que s’hagin trobat mes de 90 espècies de Begonia noves (al sud-est asiàtic, 15 d’elles a Sumatra), 18 d’Ipomoea i 15 d’Allium. S’ha descrit una Nepenthes barcelonae, planta carnívora enfiladissa del bosc nebulós de la Sierra Madre, a Luzón (això de barcelonae no és cap homenatge a la ciutat comtal sinó a Julie F. Barcelona, una de les tres persones que la van trobar, botànica filipina de 44 anys i professora a la Universitat de Canterbury, Christchurch, Nova Zelanda, que va començar estudiant falgueres i després el gènere de fanerògames paràsites Rafflesia —una d’elles, R. arnoldii, dóna les flors més grans que es coneixen— i que ara lidera un important projecte sobre la flora de les Filipines). Algunes de les noves espècies descobertes el 2015 que han sigut descrites a partir de mostres d’herbari es creu que ja són extingides perquè el seu habitat natural ha estat destruït.

L’informe ens diu també que s’ha seqüenciat fins ara el genoma complet de 139 espècies de plantes, és a dir menys del 0,1% del total, encara que de moltes més se n’han estudiat seqüències parcials. El progrés en aquest camp és ràpid i s’espera  un gran avenç en la comprensió de la filogènia vegetal en un futur proper.

De 31.128 espècies se’n coneix algun ús: 5.538 com aliment humà, 3.649 com aliment pels nostres animals, 17.810 usos mèdics, 1.621 per combustible, 1.382 per usos socials (p.e., tabac), 11.365 per fibres i altres materials, 2.503 són verinoses, 8.140 tenen usos ambientals, 5.338 s’empren com a fonts de gens i 683 són aliments per invertebrats útils, com les abelles. Tota la conca mediterrània es considera un hotspot (‘punt calent’) per a la riquesa de tàxons salvatges emparentats amb plantes de conreu.

L’informe identifica un total de 1.771 zones d’interès global, de les que molt poques estan protegides. Dels 14 biomes més importants del món, en 10 s’ha produït un descens de la producció entre 2000 i 2013. El canvi climàtic pot ser un dels factors que expliquen aquest descens i el risc d’extinció: més del 10% de les espècies s’hi mostren sensibles. La distribució per zones d’aquesta sensibilitat es representa en un mapa mundial en el que el nostre país és considerat, per cert, dels relativament menys vulnerables en aquest aspecte, cosa probablement discutible. Els canvis que es produiran en els conreus són comentats per certes zones especialment problemàtiques, com la subsahariana. Un total de 4.979 espècies s’ha reconegut com invasives. L’informe conté moltes dades interessants i no hi ha dubte que a partir d’ara la seva publicació anual esdevindrà un referent obligat.

El Kew Royal Botanical Gardens ens dóna un exemple sobre la funció de les institucions científiques que treballen a escala global i al servei de la societat global. El propi CREAF té aquesta ambició, com es pot veure si es repassen les línies de recerca en la nostra plana web. Alhora, però, les dades que ens ofereix l’informe del Kew són el producte del treball de molta gent i de molta recerca a petita escala territorial, la feina d’una munió de naturalistes explorant territoris i col·leccions i de laboratoris millorant les tecnologies per entendre els processos evolutius que han generat la riquesa d’espècies i el vastíssim camp dels profits que n’obtenim. El major reconeixement que assoleixen les publicacions que aprofiten bases grans de dades no ens hauria de dur a menysprear, doncs, el treball de camp que genera aquestes grans bases de dades.

L’altra lliçó del Kew és el compromís en la denúncia dels riscos que els canvis en els usos del sòl, l’alteració del clima o la globalització en el transport de materials biològics plantegen sobre la riquesa de la natura, de la que en depenen tants recursos i tantes oportunitats d’aprenentatge. Finalment, voldria destacar la qualitat de la presentació del treball, bella i pedagògica.