L’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat acaba de publicar una nova actualització de l’Índex de Planeta Viu 2022 pel territori català. L’indicador mostra que les poblacions de fauna per a les que es disposa de dades han tingut una davallada mitjana del 24% en els darrers 20 anys.
La desinformació arriba a totes les nostres cases, com la família llunyana per Nadal, i a vegades ens fa dubtar; encara més quan els discursos negacionistes provenen de persones a les quals se’ls suposa una base científica. Això mateix ha passat aquesta setmana a la revista del Colegio de Geólogos, on ha escrit un geòleg que nega el vincle entre
La pregunta sobre per què és fonamental avaluar els serveis ecosistèmics que presten els boscos i com comparar-los entre diferents tipus de bosc va centrar l’agenda de la segona Synthesis Action del CREAF, ‘Assessing and comparing ecosystem services among forests is key, but why and how?’. Aquesta sessió de treball que impulsa la cooperació científica internacional va combinar ponències i
Ho farà gràcies a una delegació del CREAF formada per Alícia Pérez-Porro, coordinadora científica del CREAF, Lluís Brotons, investigador del CSIC al CREAF, i els investigadors del CREAF Sergi Herrando i Daniel Villero, tots ells seran a Canadà del 9 al 16 de desembre.
“La meva primera experiència post doctoral va ser tan bona, que és el que em va fer continuar a la ciència” Durant 3 anys l’Estela Romero va estudiar l’aigua del Sena, des del centre de París i fins a la desembocadura del riu. El seu focus era examinar com afecta l’activitat humana a la qualitat d’aquest riu francès, un aspecte
La calor dels darrers mesos, completament anòmala per l’època de l’any, ha alterat els cicles naturals de moltes espècies modificant el seus períodes de floració i caiguda de fulles. El projecte de ciència ciutadana Barcelona Reconnecta vol promoure l’observació dels canvis de la fenologia en l’entorn urbà com a eina per al seguiment del canvi climàtic.
Un article publicat recentment liderat per la investigadora del CREAF Laura Cardador demostra que els hàbitats humans, les nostres ciutats i les connexions o infraestructures viàries, han estat un trampolí que han permès que la cotorreta de pit gris i la cotorra de Kramer colonitzessin la Península i que s’hi hagin establert de forma permanent.
Dona’t d’alta al Newsletter per rebre totes les novetats del CREAF al teu e-mail.
