Els sòls són responsables del 56-70% de les emissions globals d’òxid nitrós (N2O) -un dels gasos d’efecte hivernacle més contaminants, només per darrere del carboni atmosfèric i el metà- i que es genera a partir del nitrogen acumulat al sòl a través d’un procés conegut com a ‘desnitrificació’. Aquest percentatge va en augment, ja que el sòl s’enriqueix, cada vegada més, amb nitrogen provinent d’activitats com ara l’agricultura intensiva, que empra fertilitzants artificials rics en aquest component, o els excrements del bestiar. En aquest context, el projecte D-NESS vol entendre millor els factors que influeixen en el fet que es generi més o menys N2O, identificar les característiques dels sòls a escala Europea que fa que alguns siguin més emissors que altres i poder estandarditzar la manera de mesurar-ho i preveure així aquestes emissions. Entre altres coses, l’equip investiga quin pes en tenen factors ambientals com ara el tipus de sòl i de vegetació, l’ús agrícola o forestal, el clima i la diversitat de microorganismes que viuen en aquest sistema.
La investigadora Angela Ribas, qui lidera el projecte, aclareix que “el nitrogen és un element esencial”, per exemple, es troba en tots els éssers vius que, quan moren i es descomponen, passen a formar-ne part de la matèria orgànica del sòl. Aquest nitrogen s’elimina en un procés natural que duen a terme microorganismes del sòl -la desnitrificació- on un dels productes que es genera és aquest gas hivernacle implicat en la descomposició de l’ozó atmosfèric. El problema és que l’excés de nitrogen en els ecosistemes, tant provinent de la natura com d’activitats humanes, ha provocat el seu enriquiment, “que de fer-se crònic, podria sobrepassar la capacitat del sòl per eliminar-lo”. A més, com més nitrogen, més emissió de N2O”. Per aquest motiu, Ribas emfatitza que és essencial entendre quins mecanismes hi ha darrera i trobar una manera estandarditzada per gestionar-ho millor.
“L’abús en l’ús del nitrogen, provinent tant de fonts naturals com d’activitats humanes, ha provocat el seu enriquiment, que, de fer-se crònic, podria canviar el funcionament dels ecosistemes naturals. A més, com més nitrogen, més emissió de N2O”
ANGELA RIBAS, investigadora del CREAF i coordinadora del projecte D-NESS.
Radiografia de mostres de sòl
Per dur a terme la recerca, l’equip analitza diferents mostres de sòl, tant de boscos com de conreus, a diversos llocs d’Europa “volem observar les diferències entre sòls agrícoles i forestals, entre països amb climes diferents, si hi ha patrons diaris o estacionals, etc.”. Per exemple, sembla lògic pensar que hi ha més emissió a àrees de conreu, perquè hi ha més ús de fertilitzants i per tant nitrogen. No obstant això, potser altres factors com la temperatura o la humitat del sòl influeixen més del que pensem fins ara en els patrons d’emissió. Un altre punt important de la recerca és l’estudi de les comunitats microbianes, “estudiem com influeixen al cicle del nitrogen i si hi ha diferències en la seva composició que provoquin que hi hagi més emissió de N2O”.
Les mostres de sòl les han recol·lectat diversos grups d'investigadors i investigadores de Finlàndia, Suècia, França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia.
Les mostres de sòl les han recol·lectat diversos grups d’investigadors i investigadores de Finlàndia, Suècia, França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. “Sense ells no hauria estat possible tenir tanta varietat de sòls per comparar”, comenta Ribas.
El projecte va començar el passat 2022 i acabarà en 2025, el finança el Ministeri de Ciència i Innovació d’Espanya i ho lidera la investigadora Angela Ribas del CREAF, també hi participen les investigadores Stefania Mattana, Cinta Sabaté i Alba Llovet.
