Actualment, el 75% dels joves d’entre 16 i 25 anys sent terror per l’impacte del canvi climàtic, i molts senten que, davant d’això, no hi ha res a fer. És una posició popularment coneguda com el doomerism, o catastrofisme, una manera de pensar que guanya força en bona mesura a causa de la desinformació climàtica que cada cop circula més per xarxes socials. Per això, formar la ciutadania sobre el perill de les fake news, la desinformació i els mites sobre el clima és cada cop més urgent. Perseguint aquest objectiu, Verificat i el CREAF enceten aquest tardor Desfake Clima, un programa d’alfabetització mediàtica que oferirà eines i coneixements a l’alumnat i al professorat per tal que prenguin consciència de les dimensions del canvi climàtic i puguin dotar-se d’arguments sòlids contra les fake news i les narratives negacionistes.
“Volem fomentar una visió crítica, proactiva, organitzada i apoderada, capaç de fer front a la desinformació climàtica, el greenwashing i els reptes que el canvi climàtic ens planteja”
ALBA TOBELLA, codirectora de Verificat.
Per fer-ho, 20 centres educatius i 50 docents de secundària de la ciutat de Barcelona treballaran braç a braç a l’aula i online amb els periodistes experts en fact-checking de Verificat, científiques punteres que treballen a Barcelona i comunicadors del CREAF experts en canvi climàtic. El projecte repassarà amb diferents centres públics d’educació secundària alguns dels rumors manipulats, falsos o enganyosos més flagrants que predominen als debats ambientals: és sostenible menjar alvocat? Plantar arbres pot ajudar a solucionar el canvi climàtic? Els grans poders controlen el clima? L’origen dels incendis està en què el bosc està brut?
Oficina d’expertes en canvi climàtic
Un dels punts més innovadors del projecte és l’oficina d’expertes que treballarà amb els instituts. El CREAF ha fet una crida a dones investigadores de Catalunya expertes en canvi climàtic perquè s’uneixen al projecte i que cadascuna d’elles apadrini un institut i una temàtica. La crida ha estat un èxit i ara mateix aquest grup ja compta amb gairebé una vintena d’expertes en incendis, onades de calor marina, energies renovables, aigua i sequera o residus, entre d’altres. Cada centre escollirà amb quina d’aquestes temàtiques i expertes vol aprofundir, i treballaran amb ella alguns mites o desinformacions per fer un treball final a través de TikTok; demostrant també el potencial de creació de contingut de qualitat que té aquesta xarxa social basada en la immediatesa.
“Ens imaginem un alumnat que, amb nosaltres, serà conscient del mètode científic, de quines són les fonts fiables i quines no. L’ambició és transformar una cultura basada en el consum d’energia i recursos en una cultura que reconeix els límits planetaris i les formes de vida més justes”
VERÓNICA COUTO ANTELO, tècnica de comunicació del CREAF.
Joves i acció climàtica
El projecte es focalitza en les persones joves, d’entre 14-18 anys, perquè són un dels col·lectius claus davant l’emergència climàtica i dels més exposat a les xarxes socials, un espai clau per on circulen gran part de les desinformacions i fake news.
“Aquest col·lectiu té un gran potencial de mobilització i lideratge en el conjunt de la ciutadania. Són els que veuran els seus drets més afectats pels efectes de l’emergència climàtica i tenen una edat clau, on es consoliden els valors i es defineix com es comportaran d’adultes davant la societat i els seus reptes”
GERARD GAYA, tècnic de comunicació del CREAF.
