Escola adoctrinadora? De Boko Haram a Paulo Freire

El 2 i 3 de febrer, més de 100 persones de la comunitat educativa van participar a la II Trobada “Canviar l’escola per canviar el món” organitzada conjuntament per Lafede.cat, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Ensenyament. En aquest espai concebut per intercanviar experiències sobre educació crítica i transformadora no es va eludir l’actual debat sobre l’adoctrinament a l’escola. Dos convidats del «Sud» van permetre ampliar la mirada sobre el tema des de dos continents i realitats diametralment oposades: la de la manca d’accés a l’escola a la regió on actua Boko Haram i la d’un sistema educatiu propi establert pel Moviment dels Sense Terra des de fa més de trenta anys als seus campaments ocupats.

Nigèria. Boko Haram lluita contra l’adoctrinament occidental

El significat més extès de Boko Haram és, en traduir-lo de la llengua hausa, ‘l’educació occidental és un sacrilegi’. Tot i que sembla que està relacionat amb els primers moviments de resistència a la imposició d’un model d’educació colonial britànic, aquest primer sentit s’ha desvirtuat en mans de Boko Haram, que en fa una interpretació extremista i que el porta a atacar sistemàticament i de forma generalitzada el sistema educatiu del país. Segons Fàtima Shehu, que presideix la Federació de Dones Juristes i forma part de la Xarxa d’Organitzacions de la Societat Civil de Borno a l’estat bressol de Boko Haram, “ataquen l’última línia de defensa que té una comunitat per eradicar la ideologia extremista i construir la pau, exploten la ignorància de la gent“.

Fàtima Shehu va explicar com la combinació del conflicte armat i la manca de recursos i infraestructures condiciona completament el sistema educatiu. Borno és l’estat amb l’índex més alt de professorat no qualificat i un dels que té un major índex d’infants sense escolaritzar. A una zona on cal protegir les escoles contra segrestos i atacs terroristes, Shehu diu que cal reforçar les capacitats del professorat en general i les de suport psicosocial als infants traumatitzats per la violència del conflicte en particular, i que donen de menjar als nens i nenes a l’escola per animar els pares a escolaritzar-los. En el cas de les nenes, Shehu explica que no és gens fàcil “les famílies trien entre enviar el nen o la nena a l’escola, i l’envien a ell perquè les nenes es casaran i la inversió no val la pena, o les treuen amb 12 anys per casar-se, o tenen por que els hi facin mal”. Shehu, que treballa per promoure el lideratge femení, creu que “la clau està en tenir més professores referents on les nenes es puguin emmirallar”.

Els mateixos imams que utilitzen els nens sota la seva tutela per propagar idees extremistes i violentes, acusen d’adoctrinament la resta del sistema. A Fàtima Shehu parlar de modificar el currículum li sembla ciència ficció, a la regió d’on prové només hi ha acords perquè el professorat treballi els continguts més bàsics i sortir-se de l’agenda marcada suposa amenaces serioses per al professorat. Shehu treballa a les seves organitzacions per conscienciar sobre la importància de l’educació: “és el cor de cada nació, el camí a la realització i l’apoderament, si te la treuen, t’ho treuen tot“.

MST Brasil. Un sistema educatiu propi de més 30 anys

“L’escola no pot ser neutra i apolítica“. Valter de Jesús Leite, de l’equip de coordinació político-pedagògica del Moviment Sense Terra de Brasil-MST resumeix així l’opinió del seu moviment sobre l’escola. Des dels seus orígens el MST va considerar que disposar d’un sistema educatiu propi era fonamental perquè entén l’educació com un terreny de disputa ideològica. “Els objectius educatius han d’avançar en harmonia amb els objectius de transformació de la societat; el procés educatiu escolar formal no ens servia per prioritzar la lluita per la vida, la transformació social o la reforma agrària”. Segons Valter de Jesús, “l’escola s’ha de posicionar i ha d’estar arrelada en la construcció d’un projecte social, o un projecte de societat capitalista o un altre que contempli la justícia social“. El seu model educatiu està basat en la Pedagogia de l’Oprimit de Paulo Freire, la primera pedagogia socialista soviètica i la pròpia pràctica política del moviment. A les escoles dels campaments es combina l’accés al coneixement amb la creació de “contexts educatius” que promoguin la participació col·lectiva i la gestió democràtica. Els nens i les nenes aprenen a organitzar-se des de petits.

Pel que fa al tema de l’adoctrinament, l’educació del MST ha estat sempre qüestionada pels sectors més conservadors del país. “Ens han acusat de formar guerrillers, d’ensenyar la gent a lluitar”. A Brasil la gent del camp no havia tingut accés a l’educació, “quan hem volgut influir sobre el model se’ns ha acusat d’adoctrinament, però a nosaltres ens han adoctrinat tota la vida”. Aquests sectors més conservadors, “lligats al fonamentalisme religiós i al sector empresarial” impulsen un projecte de llei anomenat “Escola Sense Partit” que vol eliminar del currículum temes com el gènere i l’orientació sexual. Per al MST aquest projecte forma part d’una ofensiva mundial per eliminar l’educació crítica i qualsevol iniciativa que promogui canvis socials.

Contra tots els adoctrinaments: ensenyar a pensar, ensenyar a qüestionar
Cecile Barbeito de l’Escola de Cultura de Pau, amb 16 anys d’experiència en educació per la pau, va recordar que teoritzar sobre educació crítica no garanteix portar-la a la pràctica. “La paraula crític surt 60 vegades al currículum de primària, però en canvi no ha transcendit a la realitat de les escoles ni als plantejaments de les matèries, només un 4% dels llibres de text de 3er d’ESO de ciències socials que hem analitzat demanen l’opinió crítica de l’alumnat i només un 1% proposen algun tipus d’acció”. Tampoc les ONG van escapar a la seva crítica, “tenim un missatge alternatiu perquè plantegem altres valors als hegemònics de la societat, però potser estem més per dir el que s’ha de pensar que per ensenyar a pensar. “No podem ser equidistants en temes com el racisme, però hem d’anar més enllà, i plantejar també els dilemes i els reptes en alguns temes com, per exemple, l’acollida de refugiats“.