Experiències educatives per a la justícia global o el potencial de l’alumnat com agent de canvi

«Posar la justícia global com a horitzó del pensament crític i invertir els valors i paradigmes hegemònics, de la competitivitat a la cooperació, de l’hostilitat a l’acollida, de la desigualtat a la igualtat, de la mercantilització a la gratuïtat”. Tal i com va dir Xavi Casanoves, vocal d’Educació de Lafede.cat, aquest és el repte compartit de moltes entitats i professionals del món educatiu i els projectes que posen en marxa són la millor manera de comprovar com ho entomen en el dia a dia. Després d’un treball intens de mapeig es van seleccionar experiències especialment interessants per la seva manera de fomentar el pensament crític, per la capacitat d’involucrar a l’alumnat o pels elements de renovació pedagògica o innovació en termes de transformació social que incorporen.

Alumnes que aprenen a canviar les coses canviant-les

“He conegut experiències noves i que motiven a una major participació de l’alumnat, de manera protagonista”. “M’ha agradat conèixer experiències que demostren la necessitat i el potencial que té empoderar l’alumnat perquè esdevinguin agents de canvi!”. Aquest és un dels elements més valorat pel professorat assistent a la Trobada i és que els alumnes d’algunes de les experiències presentades han fet compost, manifestos o, fins i tot, han muntat un banc ètic i es concedeixen crèdits.

Un dels temes amb més exemples d’aprenentatges pràctics va ser el de la justícia climàtica o mediambiental. El projecte Implicat’+ impulsat per professorat d’una cinquantena d’escoles i instituts catalans compromesos amb la Carta de la Terra, la treballa a partir de dos contes. Segons Jaume Centelles, mestre jubilat de l’Escola Sant Josep-El Pi i Desiré Grifé de l’Escola Frederic Mistral de l’Hospitalet, que van presentar el projecte, els ha servit perquè l’alumnat es conscienciï sobre la necessitat d’una societat més solidària i humana. «Creixen creient en el seu potencial i capacitat d’actuar per la pau i apostar per un equilibri entre la identitat pròpia i el mestissatge cultural i social».

La cooperativa d’iniciativa social Tarpuna i l’Escola Ginebró de Llinars del Vallès recullen el residu orgànic del menjador de l’escola el converteixen en compost i aquest es reutilitza com a adob orgànic a l’hort de la cooperativa. La capacitat d’experimentar i generar canvis concrets a partir de la presa de consciència sobre la petjada ecològica és un dels pilars del Projecte Revolta d’economia circular i agricultura. Josep Maria Vallès, enginyer agrònom i coordinador de Tarpuna, va explicar que la implicació de l’equip directiu ha estat bàsica per aconseguir vèncer les resistències de les empreses que gestionen el menjador i utilitzar menjar de l’hort per preparar els àpats i després treballar els residus.

El projecte El dret a l’alimentació al Sud i al Nord: consciència global i transformació local de DESOS Opció Solidària vincula la justícia climàtica amb la social. Analitza el model alimentari amb els més petits de tres escoles públiques ubicades als districtes amb la renda per càpita més baixa de Barcelona, i enxarxa els centres educatius amb 23 cooperatives de consum, botigues agroecològiques i altres espais per “transformar els hàbits de consum i construir un model alimentari més sostenible amb el planeta i més just amb la comunitat”. La Rebeca Segura i la Maria González van presentar el projecte que “treballa de forma transversal a partir de la vinculació amb l’entorn i el municipi. Els infants entren a la cuina de les escoles i es vinculen amb les entitats del barri que vetllen per un consum i una producció alimentària sostenible”.

Transformar les eines, transformar els espais, transformar les relacions

Les conseqüències de les decisions d’inversió i estalvi són l’eix sobre el què pivota el projecte Biabanca de l’Institut Miquel Biada de Mataró i Oikocrèdit. L’alumnat d’ESO, Batxillerat i Mòduls professionals ha creat un banc amb criteris ètics. En el cas dels mòduls, s’introdueixen criteris ètics a la tasca de comptabilitat i al projecte d’empresa que s’ha d’entregar al final del mòdul. El projecte es presenta al banc, format per alumnes de diferents nivells educatius i, en funció dels criteris ètics que contemplin, se’ls concedeix el crèdit sencer o una part. El projecte també incorpora una part de sensibilització, ja que l’alumnat d’ESO fa xerrades a primària o a d’altres cursos de l’institut o dels mòduls.

A la trobada es va presentar una proposta de revisió de la Guia “Que els teus diners pensin com tu”, editada per FETS i Edualter fa vuit anys, on s’incorporen temes d’economia ecològica i economia feminista. La revisió ha estat col·laborativa i a més d’Edualter, FETS, Fiare o Oikocrèdit hi ha participat professorat d’economia, socials, filosofia i emprenedoria de tres centres de secundària.

També es van presentar diverses experiències educatives per eradicar les desigualtats de gènere, com el projecte d’investigació-acció-participació “Fem patis coeducatius“, impulsat per Coeducacció i Col·lectiu Punt 6 i desenvolupat a les escoles Baró del Viver i Drassanes de Barcelona i, que treballa l’urbanisme amb perspectiva de gènere. Aquest projecte implica tota la comunitat educativa i l’entorn en un procés de sensibilització, diagnosi i elaboració d’una estratègia per millorar físicament el pati de l’escola i, a la vegada, transformar les relacions de gènere que es generen en ell.

La Xarxa d’Educadors i Educadores per a una Ciutadania Global d’Oxfam Intermón i el Col·legi Jesús Maria Claudina Thevénet va presentar el projecte Connectant Mons, que funciona des de fa 14 anys i que l’any passat, amb el subtítol «Drets sense fronteres», va treballar sobre el dret a la mobilitat de les persones migrades i refugiades a partir de la «Metodologia Educativa Transformadora del Treball cooperatiu». Aquesta nova metodologia va servir perquè l’alumnat fes tasques que abans feia el professorat, com per exemple pujar continguts a la plataforma del projecte. El treball a l’aula es va vincular amb la manifestació de “Volem Acollir” i l’alumnat va fer un manifest.

També es van presentar projectes com “Socialitzar en la noviolència des dels 0 anys” de l’Escola Bressol Municipal Cappont de Lleida, que treballa per promoure la cultura de pau i gestionar els conflictes des de la infantesa amb tècniques com potenciar la figura del tercer, o fer recaure l’atenció en el joc i el benestar en comptes de en el conflicte. Per aprofundir en la pràctica de la noviolència compten amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona, que va entrevistar totes les mestres i va fer una devolució sistematitzant aquestes pràctiques.

El professor Jordi Domènech de l’Institut Marta Estrada va presentar el projecte “La integració i promoció de les problemàtiques globals als ensenyaments científico-tècnics: les controvèrsies científiques, una eina per l’educació per la pau i la justícia global” de L’Escola de Cultura de Pau, i l’Institut per la Sostenibilitat de la Universitat Politècnica de Catalunya, a partir de la seva experiència en aplicar la metodologia de controvèrsies científiques per treballar el dret a l’alimentació. Domènech prescindeix de la piràmide d’alimentació com a recurs pedagògic pel seu caràcter limitat i individualista i treballa amb la imatge d’una parada de fruites per tal d’ampliar l’espectre de temes que es tracten i ha desenvolupat una eina perquè l’alumnat reflexioni sobre els seus criteris per elaborar menús.

“M’emporto moltes idees per explorar i veure com es podrien replicar al meu lloc de treball“. Les valoracions d’aquest estil són precisament el que persegueixen aquest tipus de trobades. Donar idees i facilitar espais per parlar de com s’han finançat les iniciatives, quines dificultats hi ha hagut, com s’han superat etc. La satisfacció general dels i les assistents marca el camí de la tercera trobada. “Cada dos anys? Necessitem trobar-nos més sovint, generar espais més informals per crear xarxa entre el professorat amb interessos comuns i les entitats de justícia global“.

Més informació sobre les experiències al dossier.