Ara s'es CAU

El passat dia 21 de març va tenir lloc una concentració al Rectorat, convocada pel Comitè d’Empresa, de recolzament a tres persones acomiadades de cap. VI, amb contracte indefinit. La comissió delegada del Comitè va mantenir una reunió amb la rectora i van comunicar a les persones concentrades que la rectora no volia readmetre’ls, donat que la situació econòmica és molt difícil. El Comitè d’Empresa, amb majoria de CCOO, va informar sobre la proposta d’una suspensió de contracte durant un any: passar a l’atur a l’espera d’una feina adient, tot respectant l’antiguitat.

Tot i haver estat refusada aquesta proposta per part del rectorat, i amb el màxim respecte vers els nostres companys, els CAU, volem fer les següents consideracions:

• No estem d’acord amb aquesta proposta feta per una part del Comitè d’Empresa.
• No és pot claudicar en la defensa dels llocs de treball,
• No és acceptable que l’equip de govern UAB no assumeixi la seva responsabilitat de defensa dels interessos del conjunt de la institució.
• No podem establir un precedent com aquest que comporta una feblesa dels representants dels treballadors.
• Aquesta proposta suposa acceptar a la UAB l’arbitrarietat de de qui, com i quan contractar o fer fora. És a dir: precarietat sobre precarietat.

Des de la secció sindical del CAU creiem que la responsabilitat sindical que tenim com a representants dels treballadors dins del Comitè d’Empresa, passa per deixar clar que cal seguir lluitant per la continuïtat laboral d’aquestes tres persones. Com ja vam anunciar en el comunicat del 22 de març, proposem la congelació de qualsevol mesura que afecti els interessos de les plantilles i demanem una moratòria al respecte, així com l’obertura d’un procés de negociació real (cal recordar que la gerència ni tan sols comunica al Comitè cap mesura sobre la situació dels treballadors temporals).

Amb el màxim respecte per les decisions preses per les persones afectades, entenem que aquest no pot esdevenir un precedent pel PAS de la UAB.

Per un sindicalisme participatiu

Pensem que la defensa dels drets de les treballadores i treballadors s’ha de fer des de la participació i la solidaritat. Davant la retallada del drets laborals i la perspectiva de renovació del Comitè d’Empresa els sotasignats, membres del col·lectiu del PAS laboral de la UAB, volem donar suport a la tasca dels CAU per a enfortir els projectes de sindicalisme alternatiu.

Ara més que mai, és des de l’assemblearisme que podem fer front als retrocessos socials: la reforma laboral, la retallada salarial, l’atac al sistema públic de pensions i l’intent d’acabar amb la negociació col·lectiva. Només des de l’assemblearisme podem garantir un model sindical de base que estigui lliure de lideratges subjugats a interessos partidistes.

Llista adhesions

Vols afegir-te a la llista envia’ns un email a:

arasescau@gmail.com

21M: concentració per la defensa dels llocs de treball de cap. VI

Aquest dilluns, entre les 8.30 i les 10, un grup d’unes 60 persones s’ha concentrat a la porta del rectorat pel manteniment dels llocs de treball de capítol VI i donar suport als acomiadats.

Els acomiadaments afecten a 3 persones, amb contracte indefinit, d’un laboratori de geografia on feien tasques de cartografia per a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACU) des del 2001. La UAB justifica els acomiadaments argumentant que la ACU ha aplicat retallades presupostaries i ha rescindit el conveni amb la UAB.

La convocatòria s’ha realitzat des d’un grup de persones de cap. VI que el 15 de març es varen constituir en assemblea per a la defensa dels drets d’aquest col·lectiu, des d’una perspectiva d’autorganització.

La concentració ha durat el temps en que ha estat reunida la Comissió delegada del Comitè d’Empresa del PAS-l amb la rectora. Des de les seccions sindicals i el mateix Comitè es treball per evitar que aquests acomiadaments es duguin a terme. Des d’ara s’escau volem recolzar a l’assemblea de cap. VI i animar-los a continuar treballant en la defensa dels drets d’aquest col·lectiu

Més info: http://cap6.precarietat.net

La reforma de les pensions pactades entre el govern i els grans sindicats suposarà una precarització de les pensions, que afectarà especialment a les dones treballadores. A partir d’ara caldrà haver cotitzat 37 anys per a tenir dret al 100% de la pensió (als 67 anys). És  a dir: treballar de forma interrumpuda des dels 30 anys.

En el marc laboral actual, l’estabilitat laboral és cada vegada més difícil, especialment en l’entorn femení. La majoria de les dones s’integra en el mercat laboral alternant contractes de curta durada amb l’atur. Si hi afegim la maternitat (tot i els correctius previstos a la llei) i les dificultats de trobar un lloc de treball per a dones de més de 50 anys, podem veure que, per a una gran majoria, assolir 37 anys de cotització serà gairebé impossible. La conciliació de la vida familiar i laboral passarà a ser una utopia… o un hipoteca dels anys de vellesa.

El 2011 serà recordat com un mal any per a les dones, abocades a una jubilació de més pobresa i precarietat. Aquest 8 de març hem de fer palès el nostre descontent!

A ningú no se li escapa que aquests són temps difícils:

Només a Catalunya, vora 700.000 persones es troben a l’atur, mentre ressonen les amenaces de privatitzacions a la sanitat pública, a l’ensenyament, a l’administració, i els EROs són cada dia més nombrosos.

I, amb aquest panorama, ens trobem amb CCOO i UGT pactant amb la CEOE i amb el govern més ultralliberal dels darrers anys: Si bé aquests sindicats varen refusar pactar la Reforma Laboral, aprovada pel govern –amagats rere una convocatòria de vaga general de joguina -, ara, de fet, li donen el vist-i-plau en pactar la reforma de les pensions, que suposarà una pèrdua de poder adquisitiu i un empobriment, de les futures generacions, què hores d’ara tenen poques perspectives d’aspirar a un treball digne i estable.

També són temps difícils per a la participació dels treballadors. Aquestes mateixes èlits sindicals estan pactant amb el govern un seguit de reformes polítiques i econòmiques que feriran de mort la negociació col·lectiva, i permetran, de fet, als empresaris, negociar, d’un en un, les condicions laborals de cada treballador: i ja sabem el pa que s’hi dona.

Com podeu veure, es tracta d’un escenari gens esperançador per a reivindicar drets socials, quan no per mantenir els què hem aconseguit fins ara.

Tot i així encara hi ha persones amb ganes de denunciar les injustícies i les polítiques capitalistes d’aquest país, i de lluitar des de la base per la defensa dels interessos dels treballadors. Gent que malgrat anar contracorrent, anteposen la idea de la reivindicació dels avenços socials, a la de demanar almoina a canvi de pactes que no beneficien al conjunt dels treballadors.

No podem negar la situació política i sindical, perquè no volem enganyar ningú amb falses promeses. En aquesta situació cal la complicitat de tots els treballadors i treballadores. Els CAU sempre hem apostat per la eina més adient: la implicació dels propis treballadors i treballadores en la defensa dels nostres drets. No fomentem, doncs, quadres sindicals, és a dir, sindicalistes professionals, lamentablement tant de moda, ja que no podem deixar que la burocràcia i l’establishment decideixen per a nosaltres. Hem de dir ben alt i clar que els mal anomenats grans sindicats han abandonat la lluita reivindicativa.

La nostra cultura no és la de la decisió des de dalt, és la de la participació de la gent que vol esdevenir part activa en la defensa dels seus drets, la de treballadors i treballadores que col·laboren per poder sembrar les llavors d’un món més just i igualitari per a les generacions futures.

És per això que us convidem a participar activament amb nosaltres.

Esperem les vostres aportacions!