|
En què consisteix la teva feina?
El meu camp de recerca és la geografia cultural i el turisme. Els temes més importants que he tractat són el turisme de masses, les geografies culturals de la platja i la corporalitat de l'experiència turística. A més, aquest estiu sortirà publicat un llibre del qual sóc co-editor i que es dirà “Cultures of Mass Tourism: Doing the Mediterranean in the Age of Banal Mobilities”.
Com hi vas accedir?
El 1998 vaig començar estudis de doctorat al departament de Geografia de la UAB. El segon any del programa vaig fer una estada a la Universitat de Durham, gràcies a una beca Erasmus. Vaig decidir continuar els estudis de doctorat a Durham, i tot seguit, vaig sol·licitar una beca doctoral a l'Economical and Social Research Council (ESRC), que em van concedir. Un cop acabada la tesi- una etnografia del turisme de masses a Menorca- vaig entrar a treballar al departament de geografia de la Universitat d'Exeter i després a Sunderland.
Què en penses de la formació rebuda a la Facultat?
El programa de llicenciatura d'aleshores era pedagògicament avançat, els plans estudi estaven actualitzats i hi havia un bon caliu acadèmic. Tot i que amb els anys m'he allunyat una mica de la sociologia no he deixat mai de banda ni el seu esperit transversal ni el que C. Wright Mills defineix com la “imaginació sociològica”. A la facultat vaig aprendre una manera de pensar i preguntar la realitat social que m'ha acompanyat fins ara.
Com valores la Facultat des de la pràctica professional?
La facultat de Ciències Polítiques i Sociologia és un centre pioner a Catalunya on hi treballen professionals excel·lents. Tanmateix la facultat no és aliena als problemes que afecten la universitat catalana, com ara la ineficiència en la gestió dels recursos, el corporativisme de les estructures acadèmiques, la manca d'inversió en recerca d'alt nivell i la inflexibilitat davant els canvis socials.
Quin consell donaries als futurs politòlegs i sociòlegs de la Facultat?
Que llegeixin molt, que aprenguin anglès, que treballin dur, que gaudeixen de la llicenciatura, que busquin noves oportunitats, que siguin creatius... i sobretot que dibuixin el seu propi camí intel·lectual i vital.
| 
