Què és?
La foule, d'Olivier Suire Verley
La sociologia analítica és un enfocament científic-social que, si bé té una llarga tradició, s'ha desenvolupat notablement al llarg dels darrers anys en l'àmbit internacional. Es caracteritza per l'èmfasi en la precisió conceptual i la formalització lògica del discurs; la recerca d'explicacions causals en termes de mecanismes socials i la reducció dels processos socials complexos als seus microfonaments de conducta individual. També defensa la unitat paradigmàtica i epistèmica que permeti discutir i criticar racionalment les teories; la necessitat de prendre seriosament els progressos d'altres ciències contemporànies per a l'estudi de la conducta humana i, finalment, la utilització de tècniques de recerca innovadores a la sociologia com ara la simulació social multiagent o l'experimentació al laboratori.
Els orígens
Històricament, les arrels d'aquesta tradició provenen dels treballs d'alguns dels grans clàssics de les ciències socials com Max Weber o Alexis de Tocqueville. Al llarg de la segona meitat del segle XX, les contribucions a la sociologia analítica provenen tant de sociòlegs com Raymond Boudon o James S. Coleman, com de representants d'altres ciències socials com el premi Nobel d'economia Thomas Schelling. En el terreny filosòfic, algunes de les influències històriques de la sociologia analítica tenen el seu origen, òbviament, en la filosofia analítica i postanalítica. Entre els principals representants en els nostres dies de la perspectiva analítica dins de la sociologia trobem noms com els de Jon Elster, Peter Abell, Filippo Barbera, Diego Gambetta, John H. Goldthorpe, Douglas Heckathorn, Peter Hedström o Karl-Dieter Opp, entre molts altres.
Avui dia
En l'actualitat, la sociologia analítica és un moviment intel·lectual que està despertant una creixent atenció internacional. Les revistes més prestigioses inclouen cada cop més en les seves pàgines articles escrits dins d'aquesta línia de pensament, i el moviment augmenta la seva visibilitat en congressos i reunions científiques internacionals. La sociologia analítica és una tendència cada dia més reconeguda i intel·lectualment fructífera i vigorosa. Aquest vigor intel·lectual està contagiant molts científics socials i, en alguns casos, s'institucionalitza en comunitats intel·lectuals àmplies. Organitzacions com l'European Academy of Sociology i departaments de sociologia com els de les Universitats d'Oxford, Groningen, Estocolm, Cornell, o el GEMAS de la Sorbona agrupen alguns dels seus representants més destacats. També està en marxa la creació d'una xarxa europea de sociologia analítica. Diversos simposis i workshops s'han dut a terme recentment per impulsar-la, com ara la 1st Conference on Analytical Sociology and Social Mechanisms que es va celebrar a Oxford el maig de 2008 o el workshop internacional sobre sociologia analítica organitzat pel GEMAS l'octubre de 2008. De fet, està previst que tingui lloc una segona conferència de sociologia analítica a Torí el 2009, i una tercera a Barcelona el 2010.
A Espanya, s'ha creat el Grupo de Trabajo de Sociología Analítica dins de la Federación Española de Sociología i diversos grups d'investigació treballen en aquesta línia. Finalment, el maig de 2007 es va celebrar a Barcelona la I Jornada sobre Sociología Analítica y Diseño Institucional, i se'n preveu una segona abans de finalitzar l'any 2009.
El GSADI de la UAB
Dins del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona existeix un grup de recerca oficialment reconegut que es dedica
a la promoció de la sociologia analítica, el GSADI.
El GSADI utilitza les innovacions recents de la sociologia analítica per elaborar models formals de mecanismes socials que expliquin la interacció entre normes
socials, racionalitat estratègica i dissenys institucionals.
Els estudis del grup analitzen en quines condicions un disseny institucional afavoreix estratègies de cooperació, motivacions per al compliment de normes socials i consecució de béns públics, tot utilitzant les teories de l'acció col·lectiva i els seus desenvolupaments. El GSADI aplica aquests models de manera interdisciplinària a problemes com: els incentius laborals de prestacions universals i condicionades, les disposicions al compliment de normes i convencions o el paper de l'altruisme i la reciprocitat en la realització de principis de justícia distributiva de l'estat del benestar. Per fer-ho, utilitza metodologies i tècniques innovadores com l'experimentació en el laboratori (en la línia de la behavioural social science) i la simulació social (aritmètica i multiagent). En el GSADI també es potencia el treball teòric i epistemològic per fonamentar la sociologia com a disciplina científica, així com la reflexió rigorosa sobre les seves implicacions normatives.
José A. Noguera, coordinador del GSADI