El Consell de Ministres ha acordat mesures sobre universitat que representen canvis substancials. Algunes són d'aplicació llunyana o indirecta, via les Comunitats Autònomes, com modificacions en el règim de dedicació del professorat o eliminació de graus amb un nombre d'estudiants reduït. Però el que dóna sentit a tot aquest conjunt és la modificació del sistema de taxes; i la modificació és trascendental.

Trascendental, en primer lloc, en termes quantitatius: les taxes de primera matrícula, bàsiques, per dir-ho així, poden augmentar un 66 %; i seran progressivament més altes per als repetidors, poden arribar a quadriplicar-se. Però també, i sobre tot, en termes qualitatius. Per primera vegada, la determinació de les taxes es posa en funció dels costos del servei universitari: en la primera matrícula, les taxes han de cobrir el 25 % dels costos del servei; i aquesta proporció anirà creixent, fins arribar, en casos de multi-repetidors, al 100 % del cost del servei.

Però quin és aquest cost? Sona estrany, però encara avui no es té una determinació clara del cost del servei: sense una comptabilitat analítica dels costos de les universitats, i sense models racionalitzats del seu finançament, l'única aproximació viable a determinar els costos del servei és, pura i simplement, agafar els pressupostos de les universitats. I aquí és on el problema pren una dimensió molt més gran. Els pressupostos de la universitat tenen dos components: un element comú, basat, en definitiva, en el nombre d'alumnes matriculats; i un segon component, menor però en alguns casos molt important, basat en l'èxit de cada universitat, individualment considerada, en la captació d'ingressos per recerca. Les bones universitats, aquelles amb una major reputació, tenen així ingressos més alts que les altres. Per tant, els seus pressupostos són més alts; i per tant, les taxes de matrícula, definides en funció del pressupost de cada universitat, seran més altes en les universitats més bones i més baixes en les altres.

D'aquí a la dualització del servei només hi ha una passa: unes quantes universitats, relativament bones, amb taxes de matrícula més altes (i, per cert, cada vegada més properes a les que es paguen a les privades), i unes altres, amb menys cotització en el mercat de la recerca i amb taxes més baixes. És el model que ja comencem a veure en la sanitat, que ja teníem a l'escola i que podem començar a veure en les universitats: un servei de menor cost i menor qualitat per als usuaris modestos i unes universitats més bones per a qui pugui pagar-s'ho.

Tot això són males notícies: el repte d'una universitat pública de qualitat serà posat a prova en el futur proper. Caldrà que tots estiguem atents, i que siguem capaços d'estar a l'alçada d'aquest repte.

Joan Botella Corral, Degà

La Junta de la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, extremadament preocupada per les retallades pressupostàries i el seu impacte en les universitats públiques catalanes, se suma a la crida llançada per la Junta de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, i insta als rectors de les universitats catalanes i particularment a les candidates/ts a les eleccions a la UAB a negar-se a acceptar-les i a emprendre mesures de pressió i mobilitzacions.

Bellaterra, Abril del 2012

L'Observatori per a la Igualtat de la UAB ha creat la publicació electrònica oberta RIDEG. Revista Interdisciplinar de Estudios de Género, com a acció de la mesura 4.1 del Segon pla d'acció per a la igualtat entre dones i homes de la UAB: "Difondre els resultats de les recerques amb orientació de gènere". L'objectiu és, doncs, publicar els resultats dels estudis, les recerques i les reflexions teòriques que es realitzen a nivell nacional i internacional en matèria de gènere des de qualsevol disciplina o àmbit de coneixement.

UNANIMUM organitza el proper dimarts 8 de maig, des de les 13:00 i fins les 16:00, xerrada-debat a l'aula 2 de la nostra Facultat. Amb la participació del professor Eduard Soler i el membre d'UNANIMUM Pol Morillas.

Josep Maria Vallés i Xavier Ballart presenten "Política para apolíticos. Contra la dimisión de los ciudadanos".

Advocar per les bondats de la política sembla avui més arriscat que mai. La política -i els polítics, en major mesura- viu un moment de descrèdit e indiferència generalitzada. S'acumulen els casos de corrupció política i l'absentisme sembla ja una xacra difícil de combatre.

Alguns dels politòlegs més importants del país es reuneixen en aquest llibre per a respondre als tòpics que usen els crítics amb la política i a demostrar què hi ha realment darrera d'algunes idees bones en aparença però terriblement pernicioses en la realitat.

Política para apolíticos es principalment una reivindicació de la bona política -i dels bons polítics-, de les solucions i camins pels que debem conduir-la per a que aconsegueixi les seves fites i exerceixi el rol essencial que té. És un cántic en contra de la dimissió de la ciutadania.

El Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya vol obrir un debat sobre quins són els valors actuals dels catalans, plantejant-se preguntes com ara, són aquests valors prou forts per fer front a la situació de crisi actual? Quin paper ocupa la família en les nostres vides?
Lluís Sáez i Teodor Mellén conduiran aquest debat. Ambdós són sociòlegs, coautors del llibre i d'aquest monogràfic de la revista Àmbits de Política i Societat, i professors d'ESADE.

Totes aquestes qüestions i moltes altres es plantegen en el nou número de la revista Àmbits de Política i Societat, la qual recull en el seu monogràfic 'Els valors dels catalans', basat en el llibre 'Valors tous en temps durs', dirigit pel doctor en Filosofia i Ciències de l'Educació Àngel Castiñeira i pel catedràtic en Sociologia Javier Elzo. L'obra se centra en els valors dels ciutadans de Catalunya, resultat de les dades que es desprenen de l'Enquesta Europea de Valors de 2009.

La sessió tindrà lloc dimecres 25 d'abril al Col·legi, a les 18 hores. L'entrada és lliure però és necessari confirmar l'assistència a través del correu electrònic activitats@colpis.cat

El 12 de Maig està convocada una manifestació conjunta a nivell internacional de tots els moviments no violents de protesta (15M, Grècia, Occupy Wall Street (99%), Israel, Chile, Itàlia, Primavera Àrab...).

El Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria d'Afers Exteriors, pretén promoure les pràctiques professionals en entorns internacionals per fomentar un millor coneixement pràctic sobre les polítiques i activitats en el marc de les relacions exteriors, amb un èmfasi especial en aquells temes que afecten més directament Catalunya. Accedeix aquí a la convocatòria.

El proper dijous dia 26 d'abril a les 13h tindrà lloc a l'Auditori de la Facultat de Lletres de la UAB la presentació de la Sectorial d'Universitats de l'ANC (Assemblea Nacional Catalana).

Com a ponents hi participaran el professor de Sociologia de la UAB Salvador Cardús, i Jordi Manyà com a membre del secretariat nacional de l'ANC així com professor de Dret a la UB i la UOC.

El Grup Estable de l'Aula de Teatre de la UAB, amb direcció de Ricard Gázquez, us proposa dues peces contemporànies de rabiosa actualitat: "Tanta ferocitat ja no existeix als nostres boscos" i "Putes errants", de Theresia Walser.

A través de l'humor, la crueltat i l'estètica de l'absurd, ens submergim en un món de personatges voraços, presoners del desig i de l'ambició de triomfar dins d'una societat abocada a la catàstrofe. La dramaturga alemanya Theresia Walser ens presenta un seguit de situacions aparentment quotidianes, des d'un punt de vista gairebé obscè, on la petitesa i la mesquinesa humanes agafen una volada poètica insòlita.

Organitza Cultura en Viu.

Properes sessions del cicle "El Crim i la Ciutat" organitzat per l'ETC:

Divendres 27 d'abril a les 9,15 i a les 12h Blade Runner (1982), de Ridley Scott.

Divendres 4 de maig, A tiro limpio (1963), un film de Francisco Pérez-Dolz.