RIDEG
Revista Interdisciplinar de Estudios de Género

DL: B.9703-2012 / ISSN: 2014-6043
Castellano / English

 

Presentació
Normes i drets de publicació
Procés de selecció
Equip
Números anteriors
Últim número
PDF
Títol, autor/a, paraula clau


Famíla y trabajo en la universidad ¿Conciliación o corresponsabilidad?. Núm. 1/2011

"Conciliación de la vida laboral y familiar o corresponsabilidad: ¿el mismo discurso?"
Teresa Torns Martín, Departament de Sociologia de la UAB

La conciliació pretén solucionar la compatibilitat entre el temps de treball i altres temps que esdevenen en la vida quotidiana, especialment aquells referits a la cura d’altres membres de la família. No obstant, aquests altres temps xoquen amb les demandes de disponibilitat laboral i això acaba afectant negativament el benestar quotidià dels treballadors i treballadores. Especialment el d’elles, ja que les dones adultes, marcades per la gran tradició familista de les nostres societats, són les que acaben acumulant una major carga total del treball i gaudint de menys temps d’oci i de lliure disposició personal que els seus coetanis masculins. Les polítiques europees de conciliació partien de la recomanació de basar la conciliació en dos tipus d’actuacions: permisos laborals per a la cura de criatures i persones dependents, i serveis d’atenció a la vida diària (SAD), però aquest últim tipus ha quedat molt ignorat. Més encara, la conciliació ha acabat esdevenint quasi únicament un mètode per afrontar períodes de temps laboral que tenen un caràcter excepcional. Es proposen com a alternativa de progrés, les polítiques del temps, centrades en revisar l’actual relació entre el temps i el treball i la cerca del benestar quotidià com a finalitat més immediata.

Article complert en PDF


"Conciliación y corresponsabilidad en la ordenación del tiempo de trabajo: comentario de las disposiciones normativas vigentes en las universidades públicas catalanas"
Ana Rosa Argüelles Blanco, Departament de Dret del Treball i de la S.S. de la UNIOVI

Les relacions laborals a les universitats públiques se situen en un marc normatiu de referència extraordinàriament complex, que abasteix diferents principis jurídics, tipus de personal (PAS i PDI, funcionaris i laborals), nivells administratius (estatal, autonòmic, universitari, disposicions particulars i col·lectives: Estatut Bàsic del Treballador Públic). Així doncs, la gestió de persones i la delimitació dels seus drets i obligacions en les universitats públiques és una tasca dificultosa. Pel que fa a les implicacions de gènere a l’ordenació del temps de treball, també ens trobem davant d’un panorama especial, determinat en part per l’heterogeneïtat de col·lectius de personal d’aquestes institucions. Les universitats públiques catalanes destaquen per una aposta decidida per la corresponsabilitat familiar i una molt sensible i avançada noció de la família (consideració de la família no tradicional). Després d’analitzar les diferents regles sobre ordenació del temps de treball (flexibilitat horària, reducció de la jornada laboral, permisos retribuïts i llicències sense sou), s’observa que les disposicions catalanes han superat el ventall de causes legals atenent algunes de les realitats socials que normalment queden ignorades. Destaca també, el fet que semblin molt més sensibles amb les situacions personals al conveni del PAS que al del PDI.

Article complert en PDF


"Perspectiva comparada : medidas de conciliacion de la universidad de Lausanne para el personal académico y el personal de la administracion y servicios"
Magdalena Rosende, Université de Lausanne

A Suïssa, com a molts països europeus, el tema de la conciliació de la vida laboral i familiar ha pres gran importància durant aquesta última dècada. No obstant, l’objectiu principal de les polítiques sobre conciliació no és la repartició diferent del treball assalariat i domèstic entre les parelles, de manera que la doble jornada no continuï sent essencialment femenina, sinó que la meta d’aquestes mesures són només l’increment del treball femení. No hi ha un qüestionament del model dominant de carrera laboral, definit pel treballador masculí, ni l’atribució del treball domèstic i de cura de persones, treball femení. La taxa general d’activitat laboral femenina a Suïssa se situa pròxima a la dels països escandinaus, però aquesta posició ve determinada, sobretot, pel fet que més de la meitat de les dones ocupades treballen a temps parcial. Les treballadores de la Universitat de Lausanne estan emparades per una filosofia general de les universitats suïsses de la igualtat d’oportunitats. Tanmateix, les mesures adoptades condueixen a les dones a adaptar-se al model dominant [masculí] de carrera laboral i experimentar una “doble jornada”, o a convertir-se en treballadores de segona categoria (a temps parcial) i carregar amb la totalitat de les tasques domèstico-familiars.

Article complert en PDF


"Planes de igualdad y conciliación en las universidades públicas catalanas"
Helena Ysàs Molinero, Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques de la UAB

L’aprovació al 2007 de la Ley Orgánica de Igualdad Efectiva entre Mujeres y Hombres obliga a les universitats a la redacció de Plans d'Igualtat per a garantir el respecte de la igualtat de tracte i d'oportunitats en l'àmbit laboral, plans que van ser aprovats per les universitats públiques catalanes majoritàriament entre els anys 2007 y 2008. L' estudi de dits plans permet concloure que els mateixos contenen –tot i que de forma desigual- mesures de notable interès per l'avanç dels drets dels treballadors i treballadores de dites universitats en matèria de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, tot i que les dades són insuficients per poder valorar el seu efectiu grau d'implementació.

Article complert en PDF


Las “trampas” de las medidas de conciliación de la vida laboral y familiar en el caso del personal al servicio de las Administraciones públicas
Carolina Gala Durán, Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques de la UAB

Tal i com va assenyalar el propi Consell Econòmic i Social d’Espanya en el seu Informe número 4/2000, sobre la protecció social de les dones, recórrer a algunes de les mesures de conciliació de la vida laboral i familiar comporta certes conseqüències negatives en matèria de Seguritat Social, en el moment d’accedir a determinades prestacions o al fixar-se la seva quantia. Alhora, recórrer a aquestes mesures, i en especial a aquelles que tenen una llarga duració ─la reducció de jornada per cura de filles o fills o familiars o l'excedència pels mateixos motius─ també poden incidir de manera negativa en la formació i en el desenvolupament de a carrera professional. Conseqüències negatives que afecten al conjunt dels empleats i empleades, tant públics com privats, que accedeixen a les mesures de conciliació, tant si es tracte d'homes com de dones, encara que tenen una major transcendència en aquest últim col·lectiu atès que són majoritàriament les dones les que sol·liciten aquest tipus de mesures.

Article complert en PDF

Licencia Creative Commons
Aquesta obra està sota una llicencia Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya

Amb la col·laboració de: