|
Sabies
que...
|
Confuci
una mirada a l’educació des
de la tradició xinesa
Josep González-Agàpito
Henry-Irenee
Marrou deia, amb raó, que el coneixement de la història
de l’educació no tenia sols per objecte prendre
consciència dels nostres orígens, sinó
que aquest coneixement dels nostres orígens significava,
també, el poder alliberar-nos de la seva dependència.
Per poder acceptar o canviar l’impuls de la tradició
que ens ha fet tal com som. Aquest serà l’objectiu
de la petita sèrie d’articles que ara encetem
sobre els orígens de la tradició pedagògica
occidental i oriental. |
|
Plana
oberta
|
Tresors
Sílvia Majoral
A
la classe de tres anys molts nens i nenes arriben cada dia
amb alguna joguina o tresor... De vegades, els comparteixen
amb els altres o els ensenyen als amics; d’altres, els
amaguen de seguida perquè ningú no els agafi...
Quan arriben a l’escola hi ha infants que es queden
una estona amb el pare, la mare o l’àvia mirant
contes, dibuixant, xerrant, jugant... D’altres de seguida
busquen els amics. És durant aquesta estona de joc
lliure quan habitualment van apareixent els tresors. De vegades,
pot ser que alguna cosa portada ens suggereixi una proposta
per a alguns infants; d’altres, potser un tema per compartir
a la rotllana tot parlant.... |
|
Educar
de 0 a 6 anys
|
Els
passos del projectar
Monica Guerra
Els
autors defineixen i disseccionen el terme projectació.
Un terme que remet a la complexitat dels processos d’aprenentatge
idesenvolupament dels infants. Projectar té nombrosos
significats, declinacions, accions. Recollint la provocació
dels molts verbs que comprèn i suggereix l’acció
de projectar, s’intenta entrar en alguns dels que semblen
connotar particularment la projectació i la converteixen
en una operació complexa però molt interessant. |
|
Escola
0-3 |
Treball
en equip: un camí per arribar a
acords
Àngels Zamora
Avui en dia hi ha un consens generalitzat sobre la
importància del treball en equip dins les organitzacions.
Les escoles de negocis i les empreses –tradicionalment
entitats molt jerarquitzades– posen l’èmfasi
en aquesta forma de treball considerant-la com un indicador
de qualitat. |
Quatre
infants amb llibres a les mans
Dolors Todolí
La situació i la conversa que es detalla a continuació
s’esdevé en el grup de dos a tres anys. Recull
l’estona en què arriben els infants que dinen
a casa i els que dinen a l’escola comencen a despertar-se
de la sesta. És una de tantes situacions que succeeixen
en la quotidianitat de l’escola, però que no
sempre tinc temps d’observar i descriure detalladament.
Per això aprofite els moments de calma per fer-ho,
i aquest és un d’eixos moments en què
he tingut l’oportunitat de captar el que passa en un
moment concret de la jornada. |
| Bones
Pensades |
La
pica d’aigua
Carme Cols
En la llista de tasques a fer en iniciar un projecte d'escola
hi ha la de fer de tot l'espai un entorn acollidor, adequat
a les persones, petites i grans, que hi conviuran i a la vegada
educatiu i estèticament agradable. Aquest espai educatiu
no es refereix tan sols a la sala on els infants de cada grup
juguen, mengen, dormen, es relacionen ... sinó també
a la zona d'accés i entrada a l'escola, els passadissos,
la cuina, la terrassa, i altres espais a l’aire lliure,
l'espai de joc compartit, ... Cada racó parla del projecte
d'escola, cada metre quadrat és pensat coherentment
tenint en compte l'ús que se'n farà, el nombre
de persones que el compartiran, etc. Cal un temps per a rumiar
i trobar els recursos adequats i necessaris en cada lloc.
El primer dia se'ns acut una idea, una proposta d'organització,
de disposició de mobiliari, de material... però
passat un temps, i desprès d'observar com l'utilitzen
infants i adults ja tenim més clar quines són
les seves necessitats i les possibilitats que ens ofereix
cada indret. .
|
| Escola
3-6 |
Al
llarg del marge: de la narració
individual a una història comuna
Sonia Iozzelli i Lucia Bresci
Es presenta un recorregut d’escolta
recíproca al parvulari Sonia Iozzelli i Lucia Bresci
«La Coccinella», un recorregut en el qual els
adults han dedicat el temps i l’atenció necessaris
per reconèixer les veus dels individus. De la mateixa
manera que una programació dels mestres que aspira
a la construcció d’una cultura de grup requereix
una intencionalitat precisa. Cal temps per
conèixer els llocs, els paisatges i la gent que els
habita, i sobretot els infants necessiten temps distesos
per conèixer la realitat que hi ha al seu voltant..
|
El
poalet de la ciència
Enric Ramiro
La divulgació científica és
una eina de treball fabulosa a qualsevol edat, però a
l’educació infantil, molt més. A través
dels experiments podem aprendre i fruir d’un món
d’aventures, i alhora contribuïm a la integració,
la socialització i la convivència. El poalet de
la ciència és una proposta més, que pot
ajudar.. |
|
L'entrevista |
Conversa
amb Sonia Iozzelli
Revista infància
Sonia Iozzelli és mestra i pedagoga. Des de fa més
de trenta anys és responsable dels serveis educatius
per a la petita infància de l’ajuntament de Pistoia.
Una persona absolutament abocada a la seva feina, que estima
l’escola i lluita per ella i per la defensa del dret
a l’educació de tots els infants, un dels seus
drets inalienables.. |
|
Infant
i societat |
Llegir
imatges, carta oberta als pares i mares
Magalí Homs i Roser Ros
L’àlbum il·lustrat és un dels gèneres
literaris més joves que des de les seves primeres passes
balbucejants ha après a trepitjar amb força
i seguretat, carregat de bones experiències i sobretot
de moltes raons. L’àlbum és un llibre
d’impacte que es ven per la seva pròpia aparença
quan és a l’aparador d’una llibreria, d’un
museu o la prestatgeria de la biblioteca pública, de
l’escola o de casa. Però li queda un llarg recorregut
per trencar amb els mites i reticències que voleien
al seu entorn.. |
|
|
|
