Hola, soc
l' Hèctor Sala.
El que millor em defineix com a persona des d’un punt de vista professional és l’encaix directe entre vocació i professió. Del 1989 al 1994 vaig estudiar Ciències Econòmiques i Empresarials a la UAB. Amb aquesta llicenciatura semblava que la sortida natural havia de ser el sector privat, i de fet amb alguns companys vam participar en processos de selecció en diverses entitats. Però vaig entrar al màster que oferien al Departament d’Economia Aplicada i, tal com volia, vaig aconseguir-hi plaça de professor ajudant Y3. Així vaig unir vocació i professió en un camí que aquest 2024 complirà 30 anys de servei a la UAB. En aquestes tres dècades, sempre he pensat que la vocació és l’ingredient fonamental de la carrera acadèmica.
Des d’aquell setembre de 1994 fins al 2000 vaig fer dos màsters i una tesis doctoral, defensada l’any 2000 gràcies a una beca doctoral FPU. Vaig gaudir d’un primer contracte d’associat, seguit d’un contracte d’ajudant Y2; un breu d’ajudant Y1; i vaig tornar a ser associat, atès que no hi havia places i vaig haver d’esperar fins al novembre de 2002 per consolidar-me. Aquells anys em vaig dedicar intensament a la docència i a la recerca, i no va ser fins al 2010 que vaig assumir algunes tasques de gestió. Entremig van néixer els meus quatre fills.
Com moltes persones a la universitat, he viscut un procés de consolidació que sovint semblava incert, alhora que he hagut de conciliar diferents aspectes de la meva vida. Tot i que han passat ja uns anys des d’aleshores, no tinc la sensació que l’estabilitat laboral sigui més accessible ni que ho sigui la conciliació. En canvi, crec fermament que la vocació és l’ingredient fonamental per dotar-nos de la resiliència necessària per fer carrera acadèmica.
Aquelles incursions en tasques de gestió iniciades el 2010 van desembocar en el càrrec de Degà de la Facultat d’Economia i Empresa, que vaig assumir el 13 de setembre de 2018. Divuit mesos exactes després, iniciàvem el confinament a causa de la pandèmia. Havíem de reestructurar completament la nostra manera de funcionar, d’ensenyar, d’avaluar i de relacionar-nos, i ho vam aconseguir amb la col·laboració de tots els col·lectius. Aquesta experiència va demostrar que, quan combinem la necessitat amb la voluntat i la capacitat, podem fer canvis significatius.
Necessitat, voluntat i capacitat són justament els elements que em porten a mi, i a l’equip que m’acompanya, a presentar aquest projecte.
La necessitat la tenim. Ens ho mana la norma —el desplegament dels nous estatuts—, i ho demana la situació actual de la UAB: cal resoldre el relleu generacional, potenciar la internacionalització, preveure el pròxim impacte de la caiguda demogràfica, i fer una transformació digital que acompanyi el canvi tecnològic cada cop més accelerat.
La voluntat també hi és. És el punt de partida del nostre projecte, amb un perfil jove i una clara voluntat de renovació.
La capacitat l’hem demostrat als nostres Departaments i Facultats amb càrrecs de primera línia, que no són els més alts de la Universitat, sinó els més propers al dia a dia. Són els que es desenvolupen allà on es fa la recerca i la docència, als departaments, a les aules, als centres. Amb aquesta experiència adquirida, volem no només impulsar una nova etapa de gestió més eficaç en tots els àmbits, processos simplificats, i millor finançament, sinó també i sobretot, centrar-nos en les persones —el més valuós de la UAB— i en la generació i transmissió de coneixement —la nostra raó de ser.