![]() |
ANNEX GRÀFIC:
|
- Prehistòria
- Era electrònica
- Els miniordinadors i microordinadors
- Les xarxes de telecomunicació
PREHISTÒRIA
La informàtica va néixer en principi com a objectiu de l'home de mecanitzar el càlcul automàtic. Es considera com a predecessor de l'ordinador l'àbac, un conjunt de pedres mòbils emprades per calcular. És considerat l'instrument aritmètic per excel·lència i que fou inventat l'any 500 a.C. a Egipte (vegeu imatge superior).
Li segueixen, en els més de 2.000 anys posteriors, el desenvolupament de les taules de càlcul i dels diferents sistemes de numeració, l'aparició de logaritmes i calculadors analògics, el descobriment de l'electricitat, de l'electromagnetisme, etc. En aquest punt, ja arribats al segle XIX, apareix la figura de Charles Babbage.
Babbage, matemàtic anglès, va crear els fonaments teòrics de l'ordinador modern. Va ser el creador l'any 1822 de la Difference engine o màquina de diferències, que es pot veure a la fotografia anterior en motiu d'una exposició al Science Museum de Londres el 1991. Aquest aparell permetia calcular taules de quadrats automàticament i va servir de base perquè creés la seva "màquina analítica", dissenyada per prendre decisions depenent dels resultats. Aquesta és la característica que començava a diferenciar els calculadors dels ordinadors: aquests darrers podien prendre decisions.
ERA ELECTRÒNICA
S'inicia cap a finals del segle XIX i és l'època daurada de la informàtica, perquè veu néixer els primers i grans ordinadors. Si havien passat més de 20 segles des de l'àbac fins a la primera calculadora automàtica creada per Babbage, ara comença l'època on els invents van a un ritme vertiginós a partir del descobriment de l'electricitat. És per això, per aquesta curiositat que desperten els primers prototipus d'ordinadors, que aquest apartat el desenvolupem gràficament amb més rellevància.
![]()
Els vacuum tubes o tubs de buit, creats a principis del segle XX, eren vàlvules electròniques desenvolupades a partir de la teoria dels electrons i van esdevenir el motor dels primers ordinadors electrònics, ja que fins ara s'utilitzaven peces mecàniques (relés), i l'ús de tubs de buit feia possible un increment considerable de la velocitat.
A la primera imatge es veu un power triode similar als tubs emprats en els primers grans ordinadors. A la imatge de la dreta es veu un comptador basat en tubs de buit (hi ha 4 triodes duals emprats per comptar i emmagatzemar els 4 bits necessaris per representar un dígit decimal).A partir d'aquesta tecnologia de tubs buits es creen les primeres computadores, grans màquines que van marcar un pas important en el desenvolupament informàtic: noms propis com ENIAC, EDVAC, EDSAC, ORDVAC, Harvard Mark I, etc.
ENIAC (fotografies de 1946)
ENIAC és l'acrònim d'Electronic Numerical Integrator Analyzor and Computer. Desenvolupat en un principi per Ballistics Research Laboratory de Maryland per assistir en la preparació de taules de trets per a l'artilleria el 1942 (en plena II Guerra Mundial), va ser finalment comprat per la Moore School of Electrical Engineering de la University of Pennsylvania i completat a finals de 1945.
En aquella època va demostrar que l'alta velocitat digital informàtica era possible utilitzant la llavors disponible tecnologia de tubs buits. Ocupava 150 m2, tenia un pes de 30 tonelades, consumia 150.000 watts i tenia, a tall d'exemple, 6.000 interruptors i 18.000 tubs de buit. Era, literalment, una màquina gegant i és considerat el primer ordinador.

EDVAC
![]()
L'EDVAC, Electronic Discrete Variable Computer, va ser construït a partir de l'EDIAC l'any 1952. Es basa en les idees de John von Neumann, matemàtic que assentà les bases de l'ordinador modern: utilitza l'aritmètica binària en comptes de la decimal i inclou, per primera vegada, el programa emmagatzemat en la memòria de l'ordinador, proporcionant així més velocitat i la presa de decisions lògiques internes de la màquina.
![]()
A la fotografia de l'esquerra es veu Von Neumann, un dels pares de la informàtica moderna. Instaurà per primer cop l'organització interna dels ordinadors tal i com la coneixem actualment: unitat central de processos (CPU), memòria i entrada-sortida de dades.
ORDVAC
L'ORDVAC, Ordnance Variable Automatic Computer, fou construït per la University of Illinois (1951-1952), que pretenia crear una computadora per a ús universitari, copiant el disseny de la màquina de Von Neumann. L'exèrcit nord-americà subvencionà el projecte amb la condició de construir dues màquines, una per a l'exèrcit (fou l'ORDVAC) i l'altra per a la universitat (resultà l'ILLIAC).
SMIL (fotografia de 1956)
L'ordinador SMIL va ser un dels primers computadors suecs, construït a Lund University al voltant dels anys 50 i va ser l'ordinador principal de la universitat més de 15 anys, fins que va ser reemplaçat el 1972 per l'Univac 1108. L'original SMIL tenia, a tall d'exemple, prop de 2000 tubs de buit; comparat amb els 18.000 tubs de buit que tenia l'ENIAC es pot comprovar que la tecnologia informàtica avançava a passos de gegant: es reduïen les dimensions de la màquina i s'ampliaven les prestacions.
LGP-30 (fotografia de 1960)
L'empresa Royal McBee Corporation of Port Chester, de Nova York, el venia al preu de 40.000 dòlars (any 1957). Consistia en una consola-màquina d'escriure flexo, una mena de màquina d'escriure modificada electrònicament. Tenia memòria magnètica d'emmagatzematge que permetia operacions internes binàries a partir de la programació, que es donava en llenguatge màquina utilitzant codis amb 16 instruccions. Fou descrita per l'empresa Librascope, creadora de la família d'ordinadors LGP, com una de les primeres microcomputadores; i, de fet, la mida ja havia disminuït molt des dels primers prototipus d'ordinadors.
PDP1 (fotografia de 1960)
![]()
PDP1 va ser el primer ordinador de la Digital Equipment Corporation (DEC). Aquesta empresa pretenia produir mòduls d'ordinadors electrònics que poguessin interconnectar-se per portar a terme diferents funcions lògiques. PDP1 (Programmable Data Processor-1) fou el seu primer ordinador, creat el 1959. Es va vendre per $ 120.000 en una època on la majoria d'ordinadors valien més de $ 1.000.000. Va obtenir un gran èxit al mercat.
UNIVAC
UNIVAC és l'acrònim de Universal Automatic Calculator (o Computer, segons la font). Va ser el primer ordinador de fabricació en cadena que es desenvolupà pensant en aplicacions comercials. El primer de la sèrie fou creat l'any 1951 i podia emmagatzemar 12.000 dígits en una memòria que permetia escriure, a més de llegir: aquesta és una característica que tindran les memòries a partir d'aquest moment. A la fotografia precedent es pot veure l'UNIVAC 1107, un dels ordinadors de la sèrie UNIVAC (creat el 1962) .
ELS MINIORDINADORS I MICROORDINADORS
![]()
La tecnologia dels transistors (apareguts el 1947 als Laboratoris de Bell Telephone, dels quals es pot veure una imatge a la fotografia esquerra) permet fer la mateixa funció del tubs de buit i les vàlvules però en menys espai i amb un consum i un cost de fabricació inferior.
Poc a poc la miniaturització dels components es converteix en un dels principals objectius dels fabricants, en part motivats pel desig d'acceleració que marcava la necessitat d'un augment de la potència de càlcul per fer front a les noves necessitats de computació. Així, a finals dels 60 i com a conseqüència del circuit integrat sorgeix el microprocessador, definit com la integració dins d'un sol circuit de la unitat de control i de la ruta de dades d'un processador, i també s'esdevé el microordinador i miniordinador, una computadora físicament petita capaç de realitzar moltes de les funcions d'una unitat central o ordinador de gran tamany.
L'any 1971 l'empresa Intel posa a la venda el primer microprocessador, model 4004, i el 1972 el primer microprocessador de 8 bits, el 8008. Van ser els precursors de la família de microprocessadors per excel·lència, que dominà el mercat en els anys 80 i 90 i que ha culminat amb el Pentium en els seus darrers anys. Actualment són Intel i l'empresa AMD, la seva màxima competidora, les més importants del mercat.
PRIMER MICROPROCESSADOR, MICROPROCESSADOR ACTUAL,
INTEL 4004 (1971) AMD ATHLON (1999)
![]()
A la dècada dels 70 es produeixen, doncs, grans aparicions: el primer disquet l'any 1971, els primers ordinadors personals el 1974, els primers processadors o xips, la fundació el 1975-76 de dues grans empreses, Microsoft Corporation i Apple Corporation... També es fan imprescindibles nous idiomes de programació, que anys més tard es converteixen en llenguatges universals: COBOL, ALGOL, LISP, BASIC, PASCAL, etc.
APPLE I
![]()
L'any 1976 Steve Jobs i Steve Wozniak (de 21 i 26 anys respectivament) creen, en un garatge, el primer ordinador Apple, que utilitzava tecnologia de transistors, microprocessador MOS 6502, i tenia 4K de memòria. Poc després naixeria la societat Apple Corporation.
EXEMPLE D'ORDINADOR ACTUAL
|
|
El prototipus d'ordinador actual ve a ser com en aquesta imatge: teclat, pantalla, cpu, ratolí i accessoris: altaveus, etc. Gràcies a les noves i millorades tècniques de fabricació cada cop hi ha components més petits i de més baix cost, que fan possible tenir màquines molt potents en espais reduïts. A la imatge següent es veuen alguns dels perifèrics més moderns: teclat ergonòmic, pantalla plana de cristall líquid (LCD), etc.
EXEMPLE DE NOUS PERIFÈRICS
L'ús de microprocessadors en la construcció dels ordinadors porta com a conseqüència la popularització de la informàtica, motivada per un preu assequible i un software que s'estén més enllà de les aplicacions científiques i comercials: entreteniment, jocs, educació, família... Així els ordinadors es van convertint en quelcom quotidià.
LES XARXES DE TELECOMUNICACIÓ
L'ordinador és una eina molt pràctica però, un cop en xarxa, el ventall de possibilitats esdevé pràcticament infinit.Els orígens de les xarxes de telecomunicacions són diversos: el descobriment del telègraf, del telèfon... Paral·lelament a l'evolució dels ordinadors es fan intents de creació de xarxes: per exemple, l'any 1955 apareix la primera xarxa informàtica amb objectiu comercial, la SABRE d'IBM, Ethernet com la primera xarxa d'àrea local (LAN), desenvolupada el 1973, JANET, EARN, etc. Però, tal i com succeeix amb el desenvolupament dels ordinadors, és sobretot la investigació militar que obté millors resultats en el camp tecnològic, gràcies a majors inversions pressupuestàries. Per exemple, el 1957 ARPA s'inicia com a xarxa militar i amb els anys evoluciona, es popularitza, fins a esdevenir l'actual Internet. Ara per ara, si parlem de telecomunicacions és Internet l'element protagonista, tot permetent la transmissió d'informació a velocitats elevades i també la globalització del món, un dels grans objectius de les xarxes de telecomunicació.
Amb l'evolució tecnològica constant en l'actualitat, en poc més de 20 anys la informàtica s'està desenvolupant a passos vertiginosos: per exemple, els avenços en intel·ligència artificial permetran a la màquina entendre directament els llenguatges naturals, sense necessitat dels llenguatges de programació; també la robòtica crearà màquines que pensin de forma semblant a l'ésser humà i que pugui aprendre dels errors, etc. Considerant aquesta evolució imparable, ràpida i constant es pot considerar que la informàtica encara és una ciència que està naixent i en poc temps veurem innovacions que encara ni imaginem.
Pàgina preparada per la Biblioteca de Ciències SocialsLes imatges incloses en aquest annex sobre els ordinadors al llarg de la història han estat obtingudes de:
Charles Babbage Institute photo gallery
http://www.cbi.umn.edu/photo/cbi/gallery.htm
Computer history images
http://www.cs.orst.edu/~crowl/historyHistoire de l'informatique
http://histoire.info.online.frA History of the computer
http://www.pbs.org/nerds/timeline
Penn Library exhibitions: John W. Mauchly and the development of the ENIAC computer
http://www.library.upenn.edu/special/gallery/mauchly/jwmintro.html
Photo gallery of women & computers
http://www.cs.yale.edu/~tap/photo_gallery.html
SUNET's Index of /pub/pictures
http://ftp.sunet.se/pub/pictures/computer
United States Army Historic Computer Images
http://ftp.arl.mil/ftp/historic-computers
Si voleu més informació o teniu algun suggeriment, adreceu-vos al Taulell de Referència i Informació Bibliogràfica.