Fons Josep Maria Millàs Vallicrosa
Exposició bibliogràfica, 27 de novembre - 22 de desembre de 2000
| Fons Millàs | Biografia | Publicacions | Obres exposades | Catàleg UAB | Internet |
Josep M. Millàs i la història de la ciència a Catalunya i a Espanya.
No passa cada dia que el fons bibliogràfic d’una universitat jove com l’Autònoma s’enriqueix amb col·leccions senceres que fan que la institució aparenti, de cop, una edat respectable. En el cas de la Història de la Ciència, això ha passat dues vegades en els darrers vuit anys, i en tots dos casos els fons adquirits formaven part de biblioteques personals, producte de molts anys de treball pacient per part d’investigadors pioners en una àrea feblement implantada a les nostres universitats. El primer cas, a hores d’ara prou conegut, és el de la col·lecció d’història de la ciència del Centre Borja de la Companyia de Jesús, que va ser reunida pels catedràtics de la UAB Albert Dou i Manuel García Doncel, i cedida per conveni a la Biblioteca de Ciències a finals de 1992. El cas més recent, el que ens ocupa, és el de la biblioteca de Josep Maria Millàs Vallicrosa, preservada i augmentada pel seu fill Eduard, que complementa admirablement les col·leccions de monografies i revistes de la secció d’Història de la Ciència de la Biblioteca de Ciències i d'Enginyeries i, en menor grau, els fons de les biblioteques de Medicina i d’Humanitats. Millàs va ser un prestigiós filòleg i historiador de la ciència, fundador d’una escola d’arabistes a la Universitat de Barcelona que ens ha ensenyat una part substancial d’allò que sabem sobre la ciència a l’Espanya i a la Catalunya medievals. La seva biblioteca no només té un valor científic inestimable, sinó que reflecteix els interessos i les afinitats historiogràfiques de l’home que la va reunir.
Josep M. Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, 1897–Barcelona, 1970) es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i es doctorà per la de Madrid el 1920, amb una tesi sobre la influència de la poesia hispano-aràbiga sobre la poesia italiana. A Barcelona s’havia iniciat en l’estudi de l’hebreu i l’àrab, i va preparar oposicions en totes dues llengues. Des de la seva càtedra d’hebreu a les universitats de Madrid (1926–1932) i Barcelona (a partir de 1932) va excel·lir en l’estudi de la història de la ciència a l’Espanya musulmana i en l’estudi de la poesia hebrea medieval, i va fundar una escola d’arabistes i historiadors de la ciència que, de la mà del seu deixeble Joan Vernet primer i de Julio Samsó en l’actualitat, no ha deixat d’explorar la ciència d’Al-Andalus amb un rigor exemplar.
Trajectòria científica
La producció científica de Millàs mostra clarament
els efectes de la Guerra Civil. Millàs, políticament conservador,
no es va haver d’exiliar però sí que va abandonar el català
en favor del castellà. El compromís de Millàs amb
la cultura catalana era inequívoc. Durant els anys de la República,
Millàs impulsà la Biblioteca Hebraico-Catalana, patrocinada
per la Fundació Cambó i, més tard, per la primera
Universitat Autònoma, publicant-hi algunes de les seves pròpies
traduccions. Entre les obres dedicades a la història de la ciència
destaca, d’aquest període, l’Assaig sobre les idees físiques
i matemàtiques a la Catalunya medieval (Barcelona: Institut Patxot,
1931), basat en l’estudi d’un manuscrit llatí del s. X conservat
al monestir de Ripoll. Millàs hi argumentava que la traducció
al llatí de la ciència àrab havia començat
al s. X —molt abans que no es pensava— i havia tingut, a més de
Toledo, diversos focus importants, entre els quals hi havia Ripoll. L’estudi
de la ciència àrab i de la seva difusió a l’Occident
Medieval va esdevenir l’eix de l’obra historicocientífica de Millàs,
que va recollir i traduir al català, en els anys previs a la Guerra
Civil, nombrosos manuscrits addicionals per als volums II i III dels tres
inicialment previstos per a l’Assaig. Aquest material, però, només
veuria la llum, després de la guerra, en dos volums miscel·lanis
en castellà, els Estudios sobre historia de la ciencia española
(Barcelona: CSIC, 1949) i Nuevos estudios sobre historia de la ciencia
española (Barcelona: CSIC, 1960). Les traduccions originals van
ser traduïdes del català al castellà pels deixebles
més pròxims de Millàs, qui en va supervisar la versió
final.
Millàs va aconseguir de mantenir, durant els anys difícils
de la Guerra Civil, la 2a Guerra Mundial i la posguerra, un contacte fluid
amb historiadors estrangers, particularment amb George Sarton, un dels
fundadors de la Història de la Ciència als Estats Units i
editor i valedor de la revista Isis. Millàs compartia amb Sarton
la idea que la ciència era una part integrant de la cultura i havia
de figurar de manera prominent en un “nou humanisme” (vegeu l’edició
de la correspondència entre tots dos realitzada per T. F. Glick,
1990). Com apunta el mateix Glick, “a manca de suport institucional per
a la història de la ciència, Millàs i la seva obra
van fer de pont entre la dislocació de la guerra i els primers anys
del franquisme, mantenint d’aquesta manera amb vida a Espanya una història
de la ciència d’abast internacional” (Glick, 1977, p. 283). La carrera
de Millàs com a historiador de la ciència va culminar, el
1958, amb la seva elecció com a president de l’Acadèmia Internacional
d’Història de la Ciència i amb la celebració a Barcelona,
el 1959, del 9è Congrès Internacional d’Història de
la Ciència, que va presidir. Encara que, des del punt de vista institucional,
la consolidació de la Història de la Ciència hagi
passat pels departaments de Medicina i de Filosofia, la tasca de Millàs
i els seus deixebles ha tingut efectes palpables per a la disciplina, tant
pel que fa al rigor del treball com a la participació en els fòrums
internacionals.
El fons Millàs inclou unes 1.300 monografies sobre ciència àrab, instruments cientifics, poesia hebrea medieval, història de l’astronomia i de les matemàtiques, i historiografia de la ciència; diverses sèries de publicacions periòdiques (entre les que destaquen 40 volums de les revistes Isis y Archives Internationales d'Histoire des Sciences que complementen les sèries de l'Autònoma); i la col·lecció gairebé completa de les obres de Josep Maria Millàs. A banda de l’enorme valor simbòlic del seu fons, les obres que el formen amplien subtancialment les possibilitats per a la recerca en història, filologia i història de les ciències a l’Autònoma.
(fragments extrets de la ressenya feta per Xavier Roqué i publicada
a Biblioteca informacions,
núm 22)
- The medieval science page ( http://members.aol.com/McNelis/medsci_index.html )
- Bibliografía Española de Historia de la Ciencia y de la Técnica (http://161.111.141.93/hcien/default.htm)
- A Selection of Web and other Internet Sources for the History and Philosophy of Science, technology and medicine ( http://galileo.imss.firenze.it/~tsettle/ ), de l'Istituto e Museo della Scienza, Firenze. Repertori de fonts d'informació a Internet sobre història de les ciències.
Elaborada pel Departamento de Historia de la Ciencia del Instituto de Historia de la Ciencia y Documentación "Lopez Piñero" conté informació a partir de 1988.
Fons
documental: què hi ha a les biblioteques de la UAB
Consultant el Catàleg de les biblioteques de la UAB (http://www.babel.uab.es) podeu conèixer totes les publicacions disponibles. A continuació us suggerim alguns dels temes més representatius:
Millàs Vallicrosa, Josep Maria ciència àrab ciència medieval ciència-Espanya-història ciència-Catalunya-història científics jueus
Darrera actualització: 21 de novembre de 2000. Podeu fer comentaris.