Títol
: Tauleta inscrita en lineal B procedent de Cnosos
(Creta): KN As 1516. Datació: ca. 1370 a. C. (fotografia extreta
del Corpus of Mycenaean Inscriptions from Knossos, vol. II,
p. 147).
Comentari: : Es
tracta de la tauleta més gran de totes les inscrites en lineal B:
medeix 16 cm. de
llargada, 27 cm. d’alçada i 2,8 cm. de gruix;
té format de full de pàgina i consta de 24 línies de ca. 1 cm. El
seu autor és l’escriba 101. Registra una llista d’homes,
anomenats pel seu nom i comptabilitzats per l’ideograma d’home
(VIR en transliteració) i el número 1 ('), que estan diposats en
tres grups, tot i que l’encapçalament, a la línia 1, s’ha
perdut.
El primer grup,
que va de la línia 2 a la 11, està format per 31 homes, sumats en
el total (to-so) a la línia 11, els quals pertanyen a la ko-no-si-ja
ra-wa-ke-ja (línia 2): "classe d’homes del ra-wa-ke-ta
de Cnosos", essent ra-wa-ke-ta= lawagétas
(posterior la–gevta–ı): "Comandant de l’Exèrcit",
el càrrec més important després del Rei a la societat micènica.
El segon grup, que va de la línia 12 a la 19, el constitueixen 23
homes –el total dels quals apareix en línia 19-, pertanyents a
una qa-si-re-wi-ja (línia 12) o "classe d’homes del qa-si-re-u",
essent qa-si-re-u un capatàs d’un equip de treball; el
terme, que és l’antecessor de basileuvı, designarà
posteriorment, en el primer mil·lenni, al "rei" d’una pólis
o ciutat-Estat grega. El qa-si-re-u s’anomena a-nu-to
(línia 12). El tercer i últim grup d’homes, que no es conserva
complet, comença a la línia 20 i és el de la qa-si-re-wi-ja
de se-to-i-ja, localitat del centre de Creta; el seu qa-si-re-u
és su-ke-re, que reapareix a la tauleta KN As 40.
Desconeixem la raó d’aquest llarg llistat, si bé s’ha proposat
que el primer grup podria referir-se a la guàrdia personal del Rei
de Cnosos. Gran part dels antropònims són interpretables en grec,
però altres no, cosa que reflecteix, com moltes altres tauletes, la
barreja de població d’origen minoic amb la grega després de la
conquesta micènica del palau minoic de Cnosos, cap el 1450 a. C.
Les sèries de
tauletes amb els prefixos A- i B són llistes de personal,
identificats amb els ideogrames VIR (home) i MUL (dona). La
importància de l’estudi de l’antroponímia micènica prové del
fet que gairebé el 75% del vocabulari de les inscripcions són noms
personals.