50 ANYS DE MICENOLOGIA: MICHAEL VENTRIS I EL SEU LLEGAT
"Benvolgut Bennett,
Sento molestar-te amb una altra carta tan aviat després de la darrera meva, pero penso que tinc notícies importants per a tu. Jutja per tu mateix, pero crec que he desxifrat la lineal B, i que tant Cnosos com Pilos estan en grec. Més que no pas entrar en detalls ara, intentaré donar-te una transliteració representativa de les tauletes més interessants".
El començament, traduït aquí, d’aquesta carta transatlàntica, d’Anglaterra a Estats Units, escrita per Michael Ventris amb data 18 de juny de 1952 (vegi’s la reproducció facsimilar en
aquesta pàgina web), marca una de les fites més importants de les ciències humanes en el passat segle XX: el desxiframent de l’escriptura europea més antiga, la lineal B, com grec, fet que suposà endarrerir set-cents anys la història documentada de Grècia i que la llengua grega estigui testimonada, gairebé sense solució de continuitat, tres mil cinc-cents anys, des de finals del segle XV a. C., fins als nostres dies, constituent la llengua d’història més llarga de tot el món. Amb aquesta exposició volem commemorar a la U.A.B. el 50è aniversari del desxiframent, tot recordant com es va produir i quin ressò ha tingut fins avui dia en el camp de les ciències de l’Antiguitat, especialment a Catalunya i Espanya. La història del desxiframent ha estat vivament narrada per John Chadwick, en un llibre ja clàssic (El enigma micénico -vegi’s bibliografia al final d’aquest article) i recentment, amb aspectes de detall, per Thomas G. Palaima a l’últim Col·loqui Internacional Micenològic esdevingut l’any 2000 a Austin ("50 Years (Ago) in Mycenology: The Legacy of Michael Ventris", títol del qual es reconeix deutor aquest article).
Precisament, una mica més de 50 anys va ser el temps transcorregut entre l’aparició de les primeres inscripcions en lineal B i el desxiframent. En efecte, l’any 1900 el gran arqueòleg anglès Sir Arthur Evans inicià les excavacions al jaciment del complex palatí de Cnosos (Creta), que van continuar durant cinc anys més, els resultats de les quals foren publicades en els nº 6 a 11 de la revista Annual of the British School at Athens. Ja a la primera campanya de 1900, Evans trobà un gran nombre d’inscripcions en argila, conservades gràcies als incendis dels edificis on eren. Estudiant el material epigràfic, Evans va poder distingir tres tipus d’escriptura: una de caràcter pictogràfic, la qual anomenà ‘jeroglífica’ per la seva semblança a la d’Egipte, i dues amb sistemes més simplificats, les quals anomenà ‘lineals’, designant la més antiga amb la lletra A i la més recent amb la lletra B. Evans publicà les inscripcions en ‘jeroglífic’, que, com la lineal A, continua sense estar desxifrada (ambdues escriptures corresponen a la civilització minoica, pròpia de l’illa de Creta), en el llibre Scripta Minoa, vol. I, Oxford 1909, però, per diverses raons, va endarrerir la publicació del segon volum de Scripta Minoa, que contenia les inscripcions en les dues escriptures lineals, i no ho va fer en vida; un deixeble seu, John Myres, les va publicar conjuntament l’any del desxiframent: Scripta Minoa, vol. II, Oxford 1952. Evans va datar la destrucció del palau de Cnosos i de tots els seus arxius al voltant del 1425 a. C.
Abans de l’aparició del segon jaciment amb inscripcions en lineal B, Pilos, descobert l’any 1939 per l’expedició nord-americana dirigida per Carl W. Blegen, diversos filòlegs i historiadors s’havien interessat ja per les escriptures cretenques a partir de les publicacions parcials d’Evans i de l’obra que recollia les seves excavacions (The Palace of Minos, 4 volums, London 1921-1935), amb teories molt diferents, algunes realment estrambòtiques, sobre la llengua o llengues que amagaven, però havia de ser un no especialista, un jove arquitecte anglès, Michael Ventris, qui tingués l’honor de desxifrar amb encert l’escriptura més important de les tres: la lineal B.
Michael Ventris, nascut el 12 de juliol de 1922, era fill d’una acomodada família anglesa, i va rebre una acurada educació, que, entre d’altres coses, va comportar l’aprenentatge de diversos idiomes des de la seva infantesa i una prompta afició a les llengues i escriptures antigues. El 1936 va assistir a una conferència de Evans pronunciada en Londres sobre la civilització cretenca, i des d’aquella primerenca edat de 14 anys Ventris es va dedicar amb intensitat a l’estudi de les escriptures que Evans li revelà, de manera que, encara que la seva professió posterior fos la d’arquitecte, on també hi va destacar, la seva passió personal foren aquestes antigues escriptures del mar Egeu.
Per tal que Ventris pogués arribar al desxiframent de la lineal B l’any 1952, va caldre que es donéssin tres condicions prèvies:
1ª/ existència d’un gran material quantitatiu, d’uns 30.000 signes;
2ª/ utilització d’un mètode sistemàtic de tractament analític del material;
3ª/ el fet que es tractés d’una llengua ja coneguda, el grec.
Fou necessari també que s’editessin les inscripcions de Pilos per part de E. L. Bennett, Jr., The Pylos Tablets. A Preliminary Transcription, Princeton 1951, i també les de Cnosos (vegi’s amunt: Scripta Minoa II) per a que Ventris pogués treballar amb els grups de signes.
Entre els antecedents del desxiframent de Ventris, cal esmentar les aportacions de tres investigadors: Evans, Bennett i Kober. Arthur Evans classificà el sistema de les xifres, que era decimal, definí el caràcter taquigràfic dels ideogrames i assenyalà les diverses possibilitats comparatives amb el sil·labari xipriota clàssic, amb dotze signes emparentats. El filòleg nord-americà Emmett L. Bennett, Jr., el destinatari de la famosa carta de Ventris, establí el 1950 els sistemes de pesos i de mesures micèniques (en l’article: "Fractional Quantities in Minoan Bookkeeping", American Journal of Archaeology 54, pp. 204-222) i també el repertori canònic de signes, numerant-los de l’1 al 90 seguint un "ordre alfabètic", que va aparèixer publicat al llibre A Minoan Linear B Index, Yale University 1953. Finalment, la filòloga nord-americana Alice Kober va observar grups de signes que variaven amb tres terminacions diferents, per la qual cosa els va agrupar en les anomenades "ternes de Kober", tan decisives per al desxiframent, i va postular que el sil·labari reflectia una llengua flexiva, amb diferències de gènere (estudi que publicà: "Evidence of inflection in the ‘Chariot’ Tablets from Knossos", American Journal of Archaeology 49 (1945), pp. 143-151). Sens dubte, Kober estava en el camí del desxiframent, però una malaltia incurable li va causar la mort el 1950, quan més a prop hi era.
Ventris començà a afrontar sistemàticament el desxiframent el 1950, enviant un qüestionari sobre la lineal B a una dotzena d’especialistes en escriptures antigues de tot el món, i després de la publicació de les tauletes de Pilos el 1951, decidí encetar ell mateix unes ‘notes de treball’ sobre aquesta escriptura, la primera de les quals porta data de 28 de gener de 1951. Va escriure vint al llarg d’any i mig, en un progrés sensacional, fins arribar al desxiframent a la nota 20, titulada: Are the Knossos and Pylos tablets written in Greek? ("Estan les tauletes de Cnosos i de Pilos escrites en grec?"), escrita l’1 de juny de 1952 (vegi’s el llibre citat a la bibliografia). El jove Ventris, amb només 29 anys i en poc més de dos intensos anys de treball, havia assolit allò que durant mig segle tots els especialistes del món n’havien estat incapaços. El més important de les seves notes fou la distinció de "nou" tipus de signes, la identificació de sis signes amb altres tants del sil·labari xipriota (ro, to, se, pa, na, ti) i l’establiment d’un encasellat on anava col·locant els signes, partint de la idea que es tractava d’un sil·labari obert, és a dir, de signes formats per una consonant més una vocal o per una sola vocal, i de la freqüència dels signes. Gràcies a les "ternes de Kober" va poder veure que aquestes eren localitats i gentilicis.
Durant el juny de 1952 Ventris va fer conèixer la seva teoria en cercles privats, incloent el parell de cartes enviades a Bennett (aquèlla anunciant el desxiframent i una altra, més descoratjadora, una setmana més tard), compartint amb ells la lògica excitació, però calia anunciar-ho públicament, i així ho va percebre la dona d’un estret amic de Ventris, Prudence Smith, que treballava en la ràdio de la BBC britànica. Smith va convèncer els seus caps de la BBC, d’una banda, i el propi Ventris, d’altra, per tal que expliqués el seu desxiframent en un programa de ràdio l’1 de juliol de 1952, a les 19:25 h. del vespre. El programa ho va escoltar atentament un jove professor de filologia grega de la Universitat de Cambridge, John Chadwick, que era dos anys més gran que Ventris; immediatament va creure en el desxiframent de Ventris i va voler contactar amb ell, cosa que aconseguí ràpidament segons es despren de l’elogiosa carta que va enviar a Ventris el 13 de juliol de 1952. Tots dos, Michael Ventris i John Chadwick, iniciaren llavors una estreta col·laboració en la lectura dels textos, que fou decisiva per tirar endavant el desxiframent, ja què Ventris sol, sense cap mena d’ajut professional d’un filòleg grec, no hauria arribat a poder llegir i interpretar correctament gran part dels documents coneguts. Aquesta col·laboració va culminar per primer cop en l’anunci, podríem dir, ‘oficial’, la presentació a la comunitat científica del desxiframent en un article conjunt, esdevingut històric, la tardor del 1953: "Evidence for Greek Dialect in the Mycenaean Archives", The Journal of Hellenic Studies 73 (1953), pp. 84-103.
Com era d’esperar, l’article provocà una gran controvèrsia entre els filòlegs i historiadors del món antic que va durar uns quants anys, amb totat mena d’adhesions i rebuigs del desxiframent. Com a confirmació decisiva del desxiframent va sortir a la llum la coneguda Tauleta dels Trespeus, Ta 641 (vegi’s
imatge 6 i comentari), descoberta per Blegen a Pilos l’any 1952, però que Ventris i Chadwick no coneixien en el moment de la redacció de "Evidence..." Entre els partidaris des del primer moment del desxiframent destaquen el gran linguista francès Michel Lejeune i, a Espanya, el filòleg grec Martin S. Ruipérez, que va fer una ressenya favorable a l’article de Ventris i Chadwick en la revista Cephyrus la primavera del 1954. Aquest mateix any 1954, dintre del II Congrès Internacional d’Estudis Clàssics celebrat a Copenhague, es va dedicar una sessió especial al desxiframent, on Ventris va triomfar amb la seva ponència.
Un any abans del desxiframent, el 1951, a Espanya els professors Antonio Tovar i Emilio Peruzzi havien fundat la revista Minos a Salamanca, amb la intenció d’impulsar els estudis de les escriptures paleocretenques. Evidentement, el desxiframent demostrà l’oportunitat d’aquesta nova revista, la primera en l’àmbit internacional dedicada exclusivament a aquest nou camp filològic, i Tovar va decidir traspasar la seva direccio a Ruipérez l’any 1955, quan ja portava el subtítol de "Revista de Filología Egea".
L’any 1956 va ser clau en el esdevenir de la nova disciplina, per dos fets importants. D’una banda, la celebració del I Col·loqui Internacional d’Estudis Micènics a Gif-sur-Yvette, als afores de París, promogut els anys anteriors i auspiciat per Michel Lejeune. D’aquest col·loqui, en què participaren juntament amb Ventris i Chadwick els principals estudiosos valedors del desxiframent, entre ells, com únic representant espanyol, Martín S. Ruipérez, van sortir una sèrie d’acords que han quedat plasmat en l’anomenat "esprit de Gif", que busca la concòrdia i la col·laboració desinteresada dels estudiosos de la nova disciplina, que rebé el nom de "Micenologia", per tal de fer avançar el nostre coneixement sobre el món micènic. S’acordà fer periòdicament reunions científiques en diferents països, i es creà un "Comité Internacional Permanent d’Estudis Micènics" (= C.I.P.E.M.), amb un representant de cada país participant, per tal d’organitzar la nova disciplina en tots els aspectes: determinació de les propostes de lectura de signes no transliterats, edició de textos, bases de dades, publicació de lèxics, etc.. El primer secretari general d’aquest organisme, que de seguida va patrocinar la UNESCO, fou Michel Lejeune, que renuncià el 1980; aquest any, John Chadwick va asumir el càrrec, que va deixar, per motius de salut, el 1990, any en què va passar al nostre compatriota José L. Melena, l’actual secretari general.
El segon fet capital de 1956 va ser la publicació de l’obra fonamental de la Micenologia: Documents in Mycenaean Greek, publicat a Cambridge per Ventris i Chadwick, fruit del seu treball conjunt sobre els textos durant quatre anys. Cal dir que mig any abans de la publicació de Documents, a finals de 1955, va sortir una nova edició de les tauletes de Pilos, que va ajudar força a la interpretació dels textos. Documents constava de dues parts: la primera explicava en diversos capítols, amb gran claredat, els diferents aspectes de la llengua de les tauletes i de la societat micènica, mentre que la segona era un ampli comentari de textos seleccionats i classificats pels temes que tractaven. En la segona edició d’aquesta obra, feta per Chadwick tot sol l’any 1973, aquestes dues parts van quedar intactes, per desig de l’autor, i es va afegir una tercera part, titulada "comentari adicional", que corregia interpretacions de les dues primeres posant-les al dia.
Malhauradament, com si la desgràcia estigués sempre rondant tota nova descoberta humana, la nit del 6 de setembre de 1956, poc després de la publicació de Documents, quan tornava de treballar amb Chadwick, Michael Ventris va patir un greu accident de cotxe i va morir a l’instant. Amb la seva vida, s’havia tancat el capítol inicial i més important de la Micenologia. És hora de veure com són els textos micènics que ell va desxifrar, i quines característiques té l’escriptura lineal B
Les inscripcions en lineal B que s’han trobat als jaciments micènics són textos taquigràfics escrits sobre una argila no cuita, que no estaven destinats a ser conservats més enllà d’un any, però que han perviscut fins a nosaltres per l’incendi dels edificis on hi eren. Per tant, cal tenir en compte que hi va haver molts més textos que no ens han arribat perquè eren escrits sobre suports que no pogueren resistir l’acció del temps (per exemple, pergamí). Aquestes inscripcions en argila poden ser de tres tipus diferents per la seva forma: tauleta, la més freqüent i amb dos tipus de format, de full de palmera i de full de pàgina (vegi’s imatges
1, 4, 6,
7, 8 i 9); nòdul, petit prisma triangular (vegi’s
imatge 3 i comentari) i etiqueta, que és un grapat d’argila esclafat contra el costat accesible de cistelleria d’un arxivador.
Les inscripcions en lineal B no contenen cap text literari, ni cap carta o document privat: totes són notes o apunts d’agenda de la comptabilitat de l’administració dels palaus micènics, on s’anoten tots els moviments de persones i mercaderies que interessen a cada palau. Els seus autors, els escribes, són anònims, pero l’estudi paleogràfic s’han pogut distingir amb números (escriba 1, 2; 51, etc.). Tot i aquesta anotació taquigràfica, la gran quantitat d’informació que es despren d’aquests textos ha fet possible reconstruir en bona part la societat miènica pel que fa a la seva estructura social i la seva economia. Al capdavant de cada regne figura el wanaks o rei absolut, sota el qual hi ha una amplíssima sèrie de càrrecs amb diverses funcions (ra-wa-ke-ta o cap de l’exèrcit; e-qe-ta o comptes, etc.). S’ha pogut reconstruir la geografia d’alguns regnes com Pilos i Cnosos. S’ha conegut com eren diverses produccions industrials: la tèxtil, que era potser la més important, la indústria del bronze, la de l’oli perfumat. S’ha pogut conèixer un gran nombre de divinitats, sobretot per les ofrenes que rebien, anotades a les inscripcions, i el personal religiós vinculat. Naturalment, se sap el nom de moltíssims oficis, vinculats a les produccions dels regnes. En fi, es coneix una part del dispositiu militar i de les armes que empraven els micènics.
Quant a l’escriptura, la lineal B és un sil·labari obert, en que cada signe anota una consonant més una vocal o una vocal sola, amb una gran deficiència per anotar tots els fonemes de la llengua grega, sens dubte degut a què procedeix d’una altra escriptura, la lineal A, que anotava una llengua ben diferent. La lineal B té un total de 87 signes sil·lábics que es combinen entre ells per formar paraules, però on no es distingeixen les dues consonants líquides (/l/ i /r/), la sonoritat de cada sèrie d’oclusives (/k/, /g/ i /kh/, per exemple), les vocals llargues o breus, tòniques o àtones, consonants simples o geminades; no es solen anotar las consonants finals de les síl·labes tancades, ni de final de paraula (per exemple, ka-ko per /khalkós/). Apart, la lineal B té 132 ideogrames o logogrames, signes que representen un ser viu o objecte que serveixen per classificar les inscripcions, saber el ‘tema’ d’elles. Entre els logogrames s’inclouen els signes dels sistema de pesos i dels dos sistemes de mesures, per a líquids i per a àrids, emprats. A més, n’hi ha cinc signes diferents del sistema numeral, de caràcter decimal.
En total, avui en dia es conserven al voltant de 5.000 inscripcions en lineal B gravades en argila, procedents de set jaciments micènics:
1) Cnosos (Creta): prop de 3.500 inscripcions, datades entre 1450 i 1375 a.C.;
2) Pilos: prop de 1.120 inscripcions, datades totes menys cinc cap el 1190 a.C.;
3) Tebes: prop de 320 inscripcions, datades totes en torn del 1200 a. C.;
4) Micenes: 75 inscripcions, gran part d’elles del 1250 a.C., i altres del 1200 a.C.;
5) Tirint: 24 tauletes, del 1200 a. C.;
6) La Canea (Creta): 3 tauletes, del 1250 a. C.;
7) Midea: 3 nòduls, del 1200 a. C.
Apart de les inscripcions gravades en argila, hi ha un petit nombre que figuren pintades en gerres d’estrep, el tipus més característic de la ceràmica micènica, que no són documents administratius, sinò breus textos on s’anoten un nom de persona i/o de lloc. S’han trobat uns 170 vasos escrits en diversos jaciments micènics; la major part d’aquests vasos procedeixen de Creta.
Per acabar aquesta introducció, farem un ràpid repàs del que ha estat la Micenologia des de 1956, particularment a Espanya. Ja s’ha esmentat la celebració del I Col·loqui d’Estudis Micènics; n’hi ha hagut deu més (onze en total), amb una periodicitat actual de cinc anys, i amb cada vegada més gent participant de més països. Apart, n’hi ha hagut dos grans congressos internacionals celebrats a Roma, els anys 1968 i 1991, organitzats per l’"Istituto di Studi Micenei ed Egeo-Anatolici", un organisme creat pel filòleg italià Pugliese Carratelli que edita una revista especialitzada: Studi micenei ed egeo-anatolici, que juntament amb Minos publica recerca dins aquest camp. L’avanç més recent dels últims anys fou la creació d’un gran centre d’estudis de les escriptures antigues del mar Egeu: el "Program in Aegean Scripts and Prehistory" (= PASP), a la Universitat de Texas a Austin (Estats Units), dirigit pel professor Thomas G. Palaima, deixeble de Emmett L. Bennett, Jr., que reuneix tot el material i bases de dades de la lineal B amb les altres escriptures paleocretenques i xipriotes.
A Espanya, des del primer moment va haver una acceptació favorable al desxiframent de la lineal B: els principals filòlegs grecs dels anys 1950, començant per Ruipérez i Adrados, van començar de seguida a publicar estudis seguint els textos llegits per Ventris i Chadwick. És simptomàtic que el I Congrès Espanyol d’Estudis Clàssics, celebrat a Madrid l’any 1956, tingués una ponència sobre el micènic feta per Ruipérez, el gran impulsor de la Micenologia a Espanya. Apart de la seva pròpia recerca i de ser representant per Espanya durant molts anys al C.I.P.E.M., el professor Ruipérez ha dirigit vàries tesis doctorals cabdals en torn al micènic: les de José L. García Ramón, Rosa A. Santiago i, especialment, José L. Melena, un dels millors especialistes a tot el món en aquesta disciplina, particularment en l’edició de textos. Consagrats filòlegs grecs, com Moralejo, Fernández Galiano, García Teijeiro, Crespo, López Eire, Bernabé i d’altres en diversos llocs d’Espanya han publicat estudis importants sobre micènic. N’hi ha també historiadors, com el professor Bermejo. Però la principal obra micenològica feta a Espanya, única en tot el món, és el Diccionario Micénico, publicat en dos volums els anys 1985 i 1993 pel professor d’Alacant Francisco Aura Jorro, partint d’una idea original del seu director de tesi Adrados, que presenta aquest diccionari com a suplement del Diccionario Griego-Español que edita el C.S.I.C. El lèxic d’Aura Jorro, veritable opus magnum, ha esdevingut avui en dia insustituible i imprescindible per a tots els micenòlegs, essent el llibre en llengua espanyola de tot el camp de la filologia grega amb més presència a l’estranger. El mateix professor Aura Jorro dirigeix actualment la segona edició d’aquest diccionari, i té previst afegir-hi els índexs de signes i termes micènics.
Aquí, a la Universitat Autònoma de Barcelona, a l’antic Departament de Filologia Clàssica, la professora Rosa A. Santiago va iniciar, en temps poc propicis, una tasca important docent i bibliogràfica d’ensenyament d’aquesta disciplina, que no ha deixat mai de seguir, i que ha continuat qui firma aquestes línies.
No vull acabar sense remarcar que la Micenologia té encara el vigor fresc dels seus moments inicials, perquè continuen sortint a la llum inscripcions quan ja no s’esperen: és el cas del jaciment de Tebes, entre 1993 i 1996 (vegi’s
imatge 8) la qual cosa suposa nous reptes interpretatius per avançar en el nostre coneixement de la primera civilització grega. Això ens permet augurar que es compliran per molts anys les paraules finals de Chadwick en la seva ponència del X Col·loqui Micenològic: Floreant Studia Mycenaea.
Carlos VARIAS GARCÍA
Secretari de Redacció de la revista Minos
Professor de Filologia Grega
Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana
APPÈNDIX BIBLIOGRÀFIC
Desxiframent de la lineal B:
BENNETT, Jr., E. L., "Fractional Quantities in Minoan Bookkeeping", American Journal of Archaeology 54 (1950), pp. 204-222.
BENNETT, Jr., E. L., A Minoan Linear B Index, Yale University 1953.
CHADWICK, John, El enigma micénico. El desciframiento de la escritura lineal B, Madrid 1966.
DUHOUX, Y.; BENNET, J.; PALAIMA, Th. G. (eds.), Problems in Decipherment, Louvain-la-Neuve 1989.
PALAIMA, Th. G., "Michael Ventris’s Blueprint", Discovery: Research and Scholarship at the University of Texas at Austin 13:2 (1993), pp. 20-26.
PALAIMA, Th. G.; POPE, E. I.; KENT REILLY, F., Unlocking the Secrets of Ancient Writing: The Parallel Lives of Michael Ventris and Linda Schele and the Decipherment of Mycenaean and Mayan Writing, Austin 2000.
VENTRIS, M., "Work Notes on Minoan Language Research" and other unedited papers, ed. by A. Sacconi, Roma 1988.
VENTRIS, M.; CHADWICK, J., "Evidence for Greek Dialect in the Mycenaean Archives", The Journal of Hellenic Studies 73 (1953), pp. 84-103.
Edicions de textos:
ARAVANTINOS, V.; GODART, L.; SACCONI, A. (eds.), Thèbes. Fouilles de la Cadmée, vol. I: Les tablettes en linéaire B de la Odos Pelopidou. Édition et commentaire, Pisa-Roma 2001.
BENNETT, Jr., E. L.; OLIVIER, J.-P. (eds.), The Pylos Tablets Trnascribed. Part I: Text and Notes, Roma 1973; Part II: Hands, Concordances, Indices, Roma 1976.
CHADWICK, J.; GODART, L.; KILLEN, J. T.; OLIVIER, J.-P.; SACCONI, A.; SAKELLARAKIS, I. A. (eds.), Corpus of Mycenaean Inscriptions from Knossos, 4 vols., Cambridge-Roma 1986-1998.
MELENA, J. L.; OLIVIER, J.-P. (eds.), TITHEMY. The Tablets and Nodules in Linear B from Tiryns, Thebes and Mycenae, Salamanca 1991.
SACCONI, A. (ed.), Corpus delle iscrizioni vascolari in lineare
B, Roma 1974.
Lineal B i món micènic:
AA.VV., El Mundo Micénico. Cinco siglos de la primera civilización europea (1600-1100 a. C.), Madrid 1992.
AURA JORRO, F., Diccionario micénico, vol. I, Madrid 1985; vol. II, Madrid 1993.
BAUMBACH, L., Studies in Mycenaean Inscriptions and Dialect. 1953-1964, Roma 1968.
BAUMBACH, L., Studies in Mycenaean Inscriptions and Dialect. 1965-1978, Roma 1986 (la continuació d’aquest repertori bibliogràfic s’està fent actualment al PASP, University of Texas at Austin –vegi’s adreça Internet).
CHADWICK, J., Linear
B and related scripts, London 1987.
CHADWICK, J., El mundo micénico, Madrid 1977.
HOOKER, J. T., The origin of the Linear B script, Salamanca 1979.
HOOKER, J. T., Linear B. An Introduction, Bristol 1980.
MELENA, J. L., Ex Oriente Lux. La aportación de las filologías del Oriente Próximo y Medio Antiguo a la comprensión de los primeros textos europeos, Vitoria 1984.
MELENA, J. L., Textos griegos micénicos comentados, Vitoria 2001.
OLIVIER, J.-P., Les scribes de Cnossos, Roma 1967.
PALAIMA, Th. G., The Scribes of Pylos, Roma 1988.
PALMER, L., The Interpretation of Mycenaean Greek Texts, Oxford 1963.
RUIPEREZ, M. S.; MELENA, J. L., Los griegos micénicos, Madrid 1990.
SANTIAGO, R. A., Nombres en -eus y nombres en -us, -u en micénico. Contribución al estudio del origen del sufijo -eus, U.A.B., Bellaterra 1987.
VARIAS, Carlos, Los documentos en lineal B de Micenas. Ensayo de interpretación global. Tesi doctoral. U.A.B., Bellaterra 1993.
VENTRIS, M.; CHADWICK, J., Documents in Mycenaean Greek, Cambridge 19732.
