George Sand (nascuda Amantine-Aurore-Lucile Dupin, l'1 de juliol de 1804) fou una notable escriptora francesa sovint més coneguda pels excessos de la seva vida privada que no pas per la seva obra.

Filla d'una prostituta i un aristòcrata, Sand va créixer sent totalment conscient de les injustícies i els prejudicis socials. La jove educada en un convent esdevení una dona rebel i exhibicionista: el seu llarg idil·li amb Chopin fou només una entre moltes relacions amoroses amb personatges rellevants (entre els que destaquen Alfred de Musset i Pròsper Mérimée), encara que l'objecte d'una de les seves passions més desesperades seria una dona, Marie Dorval, una de les més famoses actrius de l'escena parisina.

Coneguda pels seu cigars (en una època en què fumar en públic era un plaer inacceptable per a les dones) i la seva escandalosa vestimenta masculina (es vestia d'home de vegades per raons pràctiques, de vegades per diversió i sovint per ser tractada de manera diferent), Sand brillà en el centre de la vida intel·lectual i artística de França. El seu cercle d'amistats incloïa a Liszt, Delacroix, Balzac i Flaubert, el seu amic i confident dels darrers anys.

Fervorosa defensora de la igualtat de drets entre els sexes, considerava el matrimoni una "institució bàrbara" i esperava l'arribada d'una nova època en què els fills arribessin al món sense coartar per sempre la llibertat dels pares. Socialista, fou ministra de Propaganda després de la revolució de 1848.

Professionalment, Sand participà en una àmplia gamma d'activitats: el periodisme, la política, el teatre i la literatura. El seu compromís anà més enllà del d'altres dones del segle XIX: no només va escriure per a la premsa, sinò que fou l'única dona col·laborant en el diari Le Figaro.

La seva producció literària és força àmplia: escrigué nombroses novel·les i peces teatrals, una extensa autobiografia en dos volums, contes, assaigs i articles. I la seva correspondència fou tan fecunda com la d'altres escriptors del seu temps: les seves cartes publicades ocupen vint-i-cinc volums. També va interessar-se pel dibuix i la pintura: la seva obra, en exposició permanent al Musée de la Vie Romantique, de París, reflecteix la qualitat de l'artista.

Com a escriptora fou enormement popular per la seva capacitat per extreure de la confusió de la seva experiència una escriptura apassionada, plena de convicció i de compassió i personalment va ser apreciada pel seu valor, la seva determinació, el seu rebuig a la hipocresia i les concessions i el seu desig de tot tipus d'igualtat.