La nostra societat sembla ser cada cop més sensible a tot el que fa referència a la protecció i el benestar dels animals. Aquest canvi no és, ni molt menys, exclusiu del nostre país, sinó que s’ha produït també a molts altres indrets. Les seves causes són encara motiu de discussió entre sociòlegs i psicòlegs. Així, alguns ho atribueixen a l’augment en el nivell de vida; altres, al fet que la nostra societat és cada cop més urbana i, per tant, està cada cop més allunyada de la realitat de la ramaderia i del contacte amb els animals; i altres, finalment, pensen que el factor principal és la millora en la educació i el nivell cultural. Sigui quin sigui el motiu, però, no ens hem d’enganyar pensant que aquest és un fenòmen exclusiu dels països occidentals. Al contrari, moltes cultures diferents a la nostra han demostrat des de fa força temps una sensibilitat considerable envers els animals. Va ser Mahatma Gandhi, per exemple, qui va dir que “la grandesa moral d’una nació es mesura per la forma en que tracte els animals”.
La creixent preocupació per la protecció dels animals afecta molts aspectes de la vida de les persones, incloent la ramaderia, la recerca científica, la conservació de la fauna i la tinença d’animals de companyia. Més que revisar els molts i variats problemes relacionats amb cadascun d’aquests aspectes, voldria fer algunes consideracions de caire més general. Tot agafant la ramaderia com a punt de partida, no hi ha dubte que l’anomenada “producció animal intensiva” ha estat objecte de crítiques per raons tan diverses com els seu suposat efecte negatiu sobre el medi ambient, la seguretat alimentària i el benestar dels animals. Si ens fixem en aquest darrer aspecte, és cert que la producció intensiva pot causar problemes de benestar als animals, però no és menys cert –contràriament al que hom podria suposar- que té també aspectes molt positius des d’aquest punt de vista. Per tant, per tal de proposar canvis en els sistemes de producció que realment impliquin una millora pels animals, és necessari estudiar els problemes de benestar animal d’una manera el més objectiva i científica possible, enlloc de deixar-nos portar per impressions subjectives. Afortunadament, en els darrers anys l’estudi científic de l’adaptació i el benestar dels animals ha progressat molt considerablement. |
La recerca amb animals és un exemple de l’altre principi general que voldria destacar. Sovint escoltem declaracions força radicals de persones que diuen protegir als animals i que, en alguns casos molt extrems –encara que afortunadament poc freqüents al nostre país- arriben a adoptar actituds o conductes violentes. Crec que a molts de nosaltres ens resulta molt incoherent que algú pugui defensar els animals fent mal a altres persones. Està clar que la recerca amb animals ha d’estar regulada i així ho fan bona part dels països. A Catalunya, per exemple, és obligatori des de fa varis anys que qualsevol institució que utilitzi animals vertebrats per la recerca o la docència tingui un Comitè d’Ètica que garanteixi que s’utilitzen animals només quan és estrictament necessari, en un nombre el més petit possible i produint el mínim patiment. Creiem que nomes el diàleg constructiu i respectuós entre els científics –que en la seva immensa majoria estan convençuts de la conveniència de reglamentar la seva activitat- i els grups proteccionistes ens permetrà avançar en aquest camp en benefici de tots.
El fet d’haver emfatitzat la conveniència de tenir una actitud dialogant i basada en evidències científiques no voltreure de cap manera importància a la protecció dels animals. Al contrari, al igual que moltes altres persones, pensem que el respecte per les altres formes de vida no pot sinó contribuir a millorar la nostra societat. És en aquest esperit que presentem aquesta exposició, tot esperant que ens resulti útil i ens estimuli a reflexionar sobre la nostra relació amb la resta d’essers vius.

Prof. Francisco Javier Manteca Vilanova
Departament de Biologia Cel·lular, de Fisiologia id'Immunologia http://servet.uab.es/dep-bcfi/
Coordinador de Biblioteca de Veterinària UAB Xavier.Manteca@uab.es
|