Bibliografia

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 foren més que uns comicis locals. Tot i que les candidatures monàrquiques guanyaren abastament les republicanes , aquestes s'imposaren a les grans ciutats, on la influència del caciquisme era menor i els resultats electorals més fiables.

Aquest fet fou interpretat tant pels monàrquics, com pel mateix rei Alfons XIII , com una manca de suport ciutadà a la monarquia. El principi del final de la monarquia fou, però, molt abans, quan el rei no s'oposà a la Dictadura de Primo de Rivera , ans el contrari, com també s'afirma.

"Las elecciones celebradas el domingo, me revelan claramente que no tengo hoy el amor de mi pueblo. Mi conciencia dice que ese desvío no será definitivo, porque procuré siempre servir a España, puesto el único afán en el interés público, hasta en las más críticas coyunturas."

Així doncs, les principals forces republicanes proclamaren la República dos dies després, el 14 d'abril de 1931. Posteriorment, el rei marxà a l'exili on morí.

Durant els propers 8 anys, l'Estat espanyol viurà un període de canvis profunds no exempts d'ensurts i violència que acabarà amb un cop d'estat militar, que, en fracassar, es convertirà en una guerra civil.

Si la Primera República tingué en poc més d'un any quatre presidents: Estanislau Figueras, Francesc Pi i Margall , Nicolás Salmerón , i Emilio Castelar ; la segona estarà presidida per Niceto Alcalá-Zamora i Manuel Azaña . Però la llista de protagonistes és molt més llarga, caldria destacar també a: Francesc Macià , Lluís Companys , José Antonio de Aguirre , Alejandro Lerroux , Santiago Casares Quiroga , Indalecio Prieto , Largo Caballero , Andreu Nin , Joaquim Maurín , Buenaventura Durruti , Ángel Pestaña , José María Gil-Robles ,  José Calvo-Sotelo , José Antonio Primo de Rivera . Sense oblidar-nos d'altres protagonistes com Sanjurjo , Mola , Queipo de Llano o Francisco Franco

Així doncs, amb un govern provisional fruit del Pacte de San Sebastián (previ a la proclamació de la República), es convocaren les eleccions del 28 de juny  per a les Corts Constituents. La Constitució republicana fou aprovada el 9 de desembre de 1931.

Artículo 1. España es una República democrática de trabajadores de toda clase, que se organiza en régimen de Libertad y de Justicia

Aquesta primera legislatura , també anomenada bienni reformista, estigué dominada pels grups d'esquerra: Partido Socialista Obrero Español (PSOE) , Izquierda Republicana , Partido Radical-Socialista, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) , Organización Republicana Gallega (ORGA), per sobre dels grups de centredreta com els radicals de Lerroux, la Lliga , el Partido Nacionalista Vasco (PNV) i altres grups  antirepublicans

Fou en aquest període quan s'engegaren una sèrie de reformes llargament desitjades i que toparen amb els sectors més conservadors de la societat, així: S'aprova l'article 26 que anul·la els ajuts de l' estat a l'església catòlica , així com es prohibeix l' ensenyament religiós i es confisquen béns d'alguns ordes religiosos. S'aprova l' estatut de Catalunya , no sense fortes discussions. Es refusà, però, l' estatut basc , presentat pel PNV i els carlins

Malgrat l'oposició dels grans terratinents s'aprova la llei de reforma agrària , que  per massa cautelosa, va desil·lusionar a molts jornalers, que esperonats per la fam i la misèria, van respondre violentament. Aquest conflicte és l'origen dels fets de Casas Viejas .

Azaña, ministre de la guerra, promou una reforma militar per racionalitzar les forces armades espanyoles , que patien d'un excés d'oficials en relació al volum de tropa, i un endarreriment tècnic endèmic.

També s'aprova la igualtat de les dones , incloent el dret a vot, que les dones espanyoles exerciran per primer cop a les eleccions de 1933.

A més a més, aquest govern s'enfrontà a una greu crisi econòmica fruit del crack del 29 i del cop d'estat del general Sanjurjo, promogut des de la dreta antirepublicana.

La segona legislatura, tanmateix, estigué dominada pel centre dreta , sent president del govern Alejandro Lerroux, líder dels radicals . I pressionat fortament per la dreta no republicana de la Confederación Española de Derechas Autónomas (CEDA) de Gil-Robles.

En general representà un fre, o fins i tot, un gir contrari a l'impuls reformista anterior. S'amnistià als colpistes de la sanjurjada, s'anul·là la reforma agrària i augmentà l'agitació social. L'1 d'octubre, 3 membres de la CEDA ocuparen càrrecs ministerials. El sis d'octubre Catalunya (dominada sempre per ERC davant la Lliga) i Astúries es revolten. A Catalunya es neutralitza la revolta sense gaire violència, tot empresonant als membres del Govern català. A Astúries, però, la Legión Española i tropes de regulars reprimeixen durament l'alçament

A més a més, un escàndol de corrupció, l' estraperlo , implica a dirigents del partit del president del govern. Tot aquest seguit de fets provoquen una forta divisió social que es reflecteix a les eleccions de gener del 36 on el Frente Popular (republicans d'esquerra, socialistes, comunistes , etc.) guanya al Frente Nacional. La victòria per tan sols 100.000 vots de diferència suposa més de 100 escons. A Catalunya el Front d'Esquerres també guanya àmpliament el Front d'Ordre.

En aquesta tercera legislatura Azaña  és primer president del govern i després president de la república. Però un grup nombrós de militars està preparant un cop d'estat, finançat per Juan March . El seu cap és Mola i tenen  com a líder l'exiliat general Sanjurjo. Mentrestant la violència al carrer creix. Creix fins  al 12 de juliol quan és assassinat el tinent Castillo de la Guàrdia d'Assalt en un enfrontament. En venjança membres d'aquest cos executen el polític José Calvo-Soltelo.

L' excusa per als colpistes està servida. El 17 de juliol a Melilla i l'endemà a la resta del país  es produeix el cop d'estat. Però esdevè un fracàs, en no reeixir a les grans ciutats. Tot i així, el Govern de la República no té prou força per parar-lo. Comença la guerra civil que durarà tres anys i acabarà amb la victòria dels franquistes i l' exili de gran part dels polítics i intel·lectuals republicans.

Les mateixes cerques que us hem presentat les podeu fer al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya

Republicanisme // Caciquisme // Alfons XIII // Dictadura de Primo de Rivera // Proclamaren la República // Primera República // Francesc Pi i Margall //  Nicolás Salmerón y Alonso // Emilio Castelar // Niceto Alcalá-Zamora Torres // Manuel Azaña // Francesc Macià // Lluís Companys // José Antonio de Aguirre // Alejandro Lerroux // Santiago Casares Quiroga // Indalecio Prieto // Francisco Largo Caballero // Andreu Nin // Joaquín Maurín // Buenaventura Durruti // Ángel Pestaña // José María Gil-Robles // José Calvo-Sotelo // José Antonio Primo de Rivera // José Sanjurjo // Emilio Mola // Gonzalo Queipo de Llano // Francisco Franco // Constitució republicana // Partido Socialista Obrero Español (PSOE) // Izquierda Republicana // Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) // Lliga Regionalista // Partido Nacionalista Vasco (PNV) // Estat i Església Catòlica // Educació religiosa // Estatut de Catalunya (1932) // Estatut del País Basc // Reforma agrària // Casas Viejas // Forces armades espanyoles // Drets de les dones // Igualtat de les dones // Eleccions // Crisi econòmica // Crack del 29 // Cop d'estat // Partits de dreta // Partido Republicano Radical // CEDA // Sis d'octubre // Astúries // Legión Española // Regulars // Estraperlo // Frente Popular // Comunistes // Front d'Esquerres de Catalunya // Joan March // Violència // Guerra Civil Espanyola // Franquisme // Exili