|
250 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE WOLFGANG AMADEUS MOZART (Salzburg 1756-Viena 1791) *Versió en espanyol L'octubre de 1823, el pianista Ignaz Moscheles, de pas per Viena,va decidir visitar Antonio Salieri, el vell mestre de capella de la cort, que estava ingressat a l'Hospital General per motius de salut greus. En una carta adreçada a un amic, Moscheles relata laseva visita de la manera següent:
La investigació històrica no ha fet altra cosa que confirmar les paraules de Salieri, però tot i així ha esdevingut el compositor més difamat de la Història de la Música, gràcies darrerament a l'oscaritzada pel·lícula de Milos Forman Amadeus (1984), que de passada ens presenta la figura d'un superdotat, Mozart, com la d'un idiota. Seria interesant saber quines obres de Mozart han escoltat els espectadors de la pel·lícula de Forman o senzillament quines coneixen pel títol. Molt em temo que el resultat fregaria nivells alarmants, i si preguntéssim per Salieri segurament gairebé cap espectador no en coneixeria l'existència abans d'assistir a la projecció del film. Voldríem aprofitar l'efemèride del naixement de Mozart per divulgar a la nostra comunitat universitària l'obra d'un dels compositors més interessants de tots els temps, tant per la seva genial producció musical com per les circumstàncies particulars de la seva existència, que ocupen per elles mateixes un capítol sobre la psicologia humana. Amb motiu de la nostra humil exposició commemorativa, voldríem demanar un petit esforç: als qui ja coneixen la música de Mozart, que n'escoltin alguna obra que encara no coneguin. Als qui mai no n'han escoltat la música, que n'escoltin ni que sigui una peça. Als més atrevits i que disposin de més temps, que llegeixin algunes pàgines sobre la seva vida i la seva obra i que escoltin Salieri. Si gràcies a aquesta iniciativa aconseguim que algú s'afeccioni a la música de Mozart, substituint de passada la imatge d'un Mozart estúpid per la d'un Mozart genial i reivindicant alhora la figura de Salieri, que va tenir la desgràcia de coincidir en el temps amb ell -i el seu no és l'únic cas en el qual la vàlua d'un compositor queda eclipsada per la d'un altre-, tindrem la sensació d'haver fet alguna cosa positiva a favor de la cultura i de la veritat històrica. Maricarmen Gómez Muntané
|
maig 2006 - Hipatia - Biblioteca d'Humanitats - UAB - Altres webs temàtiques
Contingut: Raül Coré i Maricarmen Gómez Muntané
Disseny: Ana Lopo i Santi Muxach