|
|
| S.
Kowalevsky | M. Maric | E. Noether
| J. Robinson | Assaigs |
|
Xaro
Nomdedeu: Sofía: la lucha por saber de una mujer rusa.
Nivola, 2004
Sofia Kowalevsky s'ha convertit en un referent
de l'esforç de les dones per fer-se un lloc en el mon acadèmic
i intel·lectual. D'origen rus, Sofia va fer front als obstacles
familiars i socials per mantenir vives les seves inquietuds intel·lectuals.
Per fer-ho va optar per un matrimoni de conveniència que
li donava la possibilitat de seguir estudiant fora del seu país.
Va ser a Suècia on va poder exercir com a matemàtica.
Disponibilitat
|
|
| S.
Kowalevsky | M. Maric | E. Noether
| J. Robinson | Assaigs |
|
Desanka Trbuhovic-Gjuric:Mileva Einstein: une vie. Des Femmes,
1988
Mileva Maric va tenir l'oportunitat excepcional
de poder estudiar en la que va ser la primera universitat europea
oberta a les dones, l'Institut Politècnic de Zurich. Allí
va coincidir amb Albert Einstein, amb qui compartia inquietuds intel·lectuals
i amb qui s'acabà casant. La biografia de Mileva Maric, dotada
d'una gran intel·ligència matemàtica, va quedar
sempre a l'ombra de la carrera científica d'A. Einstein.
L'autora argumenta que la teoria sobre el moviment brownià,
presentada el 1905 i que és a la base de la famosa teoria
de la relativitat, és el resultat del treball conjunt. Més
enllà de la polèmica històrica i intel·lectual
destaca la capacitat de Mileva per portar la família i resoldre
els problemes matemàtics inherents als problemes de la física.
Disponibilitat
|
|
| S.
Kowalevsky | M. Maric | E. Noether
| J. Robinson | Assaigs |
|
Brewer, James W. and Martha K. Smith (eds): Emmy Noether: a
tribute to her life and work. Marcel Dekker, 1981
Emmy Noether va ser la primera dona que va ser
guardonada pels seus mèrits matemàtics, concretament
en el camp de l'àlgebra abstracta. Aquest text, en el qual
hi han contribuït diversos autors, inclou aspectes biogràfics,
històrics i tècnics, amb especial èmfasi en
el ressó del seu treball en generacions posteriors de matemàtics.
Disponibilitat
|
|
| S.
Kowalevsky | M. Maric | E. Noether
| J. Robinson | Assaigs |
|
Constance
Reid: Julia: a life in mathematics. The Mathematical Association
of America, 1996
Julia és la biografia de Julia Bowman Robinson
fou una destacada matemàtica que va poder fer realitat el
desig de fer-se un lloc en el món acadèmic. Va aconseguir
el mèrit d'ingressar a la Universitat de California (Berkeley)
i ser la primera dona a presidir l'American Mathematical Society.
El text té un to marcadament autobiogràfic, escrit
per la seva germana poc abans de morir.
Disponibilitat
|
|
| S.
Kowalevsky | M. Maric | E. Noether
| J. Robinson | Assaigs |
|

Xaro Nomdedeu: Mujeres, manzanas y matemáticas. Nivola,
2004
Aquest llibre, escrit per una matemàtica
dedicada a la docència, ens submergeix en un món de
dones i matemàtiques, algunes célebres i altres totalment
anònimes. A falta de la màquina del temps, l'autora
s'inventa un viatge en el temps per reviure de primera mà
moments històrics personalment significatius. Aquest singular
exercici li permet entrellaçar problemes matemàtics,
biografies de dones i records personals de forma molt amena. El
resultat és un llibre que tant es pot llegit per conèixer
de prop relats biogràfics de dones coetànies com per
endinsar-se en el problemes matemàtics plantejats. Apte,
doncs, per als amants de les matemàtiques i per als profans
que hi busquen conèixer les vicissituds personals i socials
de les protagonistes.
Disponibilitat |
|
| S.
Kowalevsky | M. Maric | E. Noether
| J. Robinson | Assaigs |
|
Susana
Mataix: Matemática es nombre de mujer. Rubes, 2005
Recreació de la història de la matemàtica
des de la perspectiva de les protagonistes que van saber imposar-se
a les convencions socials. A mig camí entre la ficció
i la biografia, l'autora ens dóna a conèixer les històries
de Hipatia, Mme du Châtelet, Matia Gaetana Agnesi, Ada Lovelace,
Florence Nightingale, Sofia Kovalevskaya i Emmy Noether.
Disponibilitat
|
|
| S.
Kowalevsky | M. Maric | E. Noether
| J. Robinson | Assaigs |
|
Margaret
Alic: El legado de Hipatia. Siglo XXI, 1991
L'autora refà la història de la ciència
des d'una perspectiva femenina. Rescata de l'oblit aquelles dones
que han contribuit al desevolupament científic, des de l'antiguitat
fins al segle XX. Al costat de científics il·lustres
que formen part dels referents culturals populars hi ha el nom de
dones de gran influència intel·lectual que han quedat
oblidades per les convencions socials o per la mirada esbiaixada
dels historiadors. Amb el temps s'han anat entelant i desdibuixant
les aportacions de dones com Ane Finch Conway, Emile du Chatêlet
o Mary Somerville.
Disponibilitat
|
|