Assaigs i biografies

S. Kowalevsky | M. Maric | E. Noether | J. Robinson | Assaigs

Xaro Nomdedeu: Sofía: la lucha por saber de una mujer rusa. Nivola, 2004

Sofia Kowalevsky s'ha convertit en un referent de l'esforç de les dones per fer-se un lloc en el mon acadèmic i intel·lectual. D'origen rus, Sofia va fer front als obstacles familiars i socials per mantenir vives les seves inquietuds intel·lectuals. Per fer-ho va optar per un matrimoni de conveniència que li donava la possibilitat de seguir estudiant fora del seu país. Va ser a Suècia on va poder exercir com a matemàtica.

 

Disponibilitat

 

S. Kowalevsky | M. Maric | E. Noether | J. Robinson | Assaigs

Desanka Trbuhovic-Gjuric:Mileva Einstein: une vie. Des Femmes, 1988

Mileva Maric va tenir l'oportunitat excepcional de poder estudiar en la que va ser la primera universitat europea oberta a les dones, l'Institut Politècnic de Zurich. Allí va coincidir amb Albert Einstein, amb qui compartia inquietuds intel·lectuals i amb qui s'acabà casant. La biografia de Mileva Maric, dotada d'una gran intel·ligència matemàtica, va quedar sempre a l'ombra de la carrera científica d'A. Einstein. L'autora argumenta que la teoria sobre el moviment brownià, presentada el 1905 i que és a la base de la famosa teoria de la relativitat, és el resultat del treball conjunt. Més enllà de la polèmica històrica i intel·lectual destaca la capacitat de Mileva per portar la família i resoldre els problemes matemàtics inherents als problemes de la física.

Disponibilitat

 
S. Kowalevsky | M. Maric | E. Noether | J. Robinson | Assaigs

Brewer, James W. and Martha K. Smith (eds): Emmy Noether: a tribute to her life and work. Marcel Dekker, 1981

Emmy Noether va ser la primera dona que va ser guardonada pels seus mèrits matemàtics, concretament en el camp de l'àlgebra abstracta. Aquest text, en el qual hi han contribuït diversos autors, inclou aspectes biogràfics, històrics i tècnics, amb especial èmfasi en el ressó del seu treball en generacions posteriors de matemàtics.

 

Disponibilitat

 
S. Kowalevsky | M. Maric | E. Noether | J. Robinson | Assaigs

Constance Reid: Julia: a life in mathematics. The Mathematical Association of America, 1996

Julia és la biografia de Julia Bowman Robinson fou una destacada matemàtica que va poder fer realitat el desig de fer-se un lloc en el món acadèmic. Va aconseguir el mèrit d'ingressar a la Universitat de California (Berkeley) i ser la primera dona a presidir l'American Mathematical Society. El text té un to marcadament autobiogràfic, escrit per la seva germana poc abans de morir.

Disponibilitat

 

S. Kowalevsky | M. Maric | E. Noether | J. Robinson | Assaigs

Xaro Nomdedeu: Mujeres, manzanas y matemáticas. Nivola, 2004

Aquest llibre, escrit per una matemàtica dedicada a la docència, ens submergeix en un món de dones i matemàtiques, algunes célebres i altres totalment anònimes. A falta de la màquina del temps, l'autora s'inventa un viatge en el temps per reviure de primera mà moments històrics personalment significatius. Aquest singular exercici li permet entrellaçar problemes matemàtics, biografies de dones i records personals de forma molt amena. El resultat és un llibre que tant es pot llegit per conèixer de prop relats biogràfics de dones coetànies com per endinsar-se en el problemes matemàtics plantejats. Apte, doncs, per als amants de les matemàtiques i per als profans que hi busquen conèixer les vicissituds personals i socials de les protagonistes.

Disponibilitat

 
S. Kowalevsky | M. Maric | E. Noether | J. Robinson | Assaigs

Susana Mataix: Matemática es nombre de mujer. Rubes, 2005

Recreació de la història de la matemàtica des de la perspectiva de les protagonistes que van saber imposar-se a les convencions socials. A mig camí entre la ficció i la biografia, l'autora ens dóna a conèixer les històries de Hipatia, Mme du Châtelet, Matia Gaetana Agnesi, Ada Lovelace, Florence Nightingale, Sofia Kovalevskaya i Emmy Noether.

 

 

Disponibilitat

 
S. Kowalevsky | M. Maric | E. Noether | J. Robinson | Assaigs

Margaret Alic: El legado de Hipatia. Siglo XXI, 1991

L'autora refà la història de la ciència des d'una perspectiva femenina. Rescata de l'oblit aquelles dones que han contribuit al desevolupament científic, des de l'antiguitat fins al segle XX. Al costat de científics il·lustres que formen part dels referents culturals populars hi ha el nom de dones de gran influència intel·lectual que han quedat oblidades per les convencions socials o per la mirada esbiaixada dels historiadors. Amb el temps s'han anat entelant i desdibuixant les aportacions de dones com Ane Finch Conway, Emile du Chatêlet o Mary Somerville.

Disponibilitat