Un repàs als llibres de Galbraith. Una obra de més de 50 anys.
Per Emili Gasch
Bellaterra, 1995 i 2006
Modern Competition and Business Policy. Oxford University Press, New York 1938. (con Henry S. Dennison)
"Su primera obra, firmada conjuntamente con un industrial liberal, pone en evidencia las imperfecciones del mercado y las rigideces de la economía y propone el esbozo de un programa de reglamentación para la industria" (M. Beaud y G. Dostaler, La pensée economique depuis Keynes, p. 313). "Es un libro malo, que no se debió publicar jamás; desde hace casi cuarenta años no me he atrevido a echarle una ojeada. Pero, como expresaba de forma algo renovada una postura magníficamente ortodoxa, fue muy bien acogido" (JKG, Memorias, p. 83)
A Theory of Price Control. The Desequilibrium System. Harvard University Press, Cambridge 1952.
"El análisis de Galbraith se compone de una parte preliminar, en la que examina las opiniones de la época de anteguerra sobre el control de precios, y de tres partes destinadas a examinar, respectivamente, la teoría del control de los precios y los mercados imperfectos (capítulos II y III), el sistema de desequilibrio, la teoría del control de los precios y la liquidación del sistema (capítulos IV, V y VI) y finalmente los problemas de la movilización parcial de recursos y la teoría del control de los precios (capítulos VII y VIII) (F. Estapé, Revista de Economía Política, 1952, p. 330)
American Capitalism. The Concept of Countervailing Power. Houghton Mifflin, Boston 1952. (Edició revisada 1956, i també M.E. Sharpe, White Plains, 1980. JKG Memorias p. 318)
El capitalismo americano. El concepto del poder compensador. (de la 1a ed.). Barcelona: Ariel, 1956.
Galbraith, sentin-se continuador dels anàlisis de Chamberlin i Joan Robinson sorgits als anys trenta, mostra la inadequació de l’anàlisi neoclàssic a la realitat del capitalisme americà de la postguerra. El llibre, que en alguns mitjans fou interpretat com un atac al capitalisme, advoca en canvi per reconèixer-lo tal com és inclosos els seus grans èxits i pretén descobrir els mecanisme que el regeixen. Així al poder de les grans corporacions s’oposen uns poders compensadors, el principal dels quals el constitueixen els sindicats i el bon govern dels quals depen l’estabilitat del sistema.
The Great Crash, 1929. Houghton Mifflin, Boston 1955. Noves edicions revisades en 1961, 1972 i 1979.
El crac del 29 (de la 2a ed.) Seix Barral, Barcelona 1965. (de la 4a ed.) Ediciones Ariel, Barcelona 1983.
Economics and the Art of controversy. Trustees of Rutgers University, New Jersey 1955. 2a ed. Vintage Books, New York 1959.
La Economía y el arte de la controversia (de la 2a ed.) Ediciones Ariel, Barcelona 1961.
Primera recopilació de conferències de Galbraith en les quals són contemplats una sèrie de temes al voltant dels quals hi havia, i continua havent-hi, plantejada una polèmica. El primer és la controvèrsia al voltant de la legitimitat de l’existència de sindicats i del seu paper en la negociació col·lectiva. El segon tema es refereix a la política de preus agrària, es contempla tot seguit l’oportunitat de la direcció estatal de l’economia i els seus mètodes. L’abast de l’estat providència (“la polémica claramente en un estado de demencia senil”) és un altre dels temes tractats. El darrer capítol està dedicat a l’acord com culminació de la controvèrsia econòmica i com a mecanisme de realització de la política econòmica.
Marketing Efficiency in Puerto Rico. Harvard University Press, Cambridge, Massachusetts 1955. (con Richard H. Holton)
Anàlisi pormenoritzat del comerç al detall i del comerç a l’engròs tant de productes agraris com d’altres productes en el mercat de Puerto Rico. A aquesta única mostra d’economia aplicada deguda a Galbraith és fa un repàs a l’estructura dels diversos mercats, al tipus d’operacions que es duen a terme al comerç, les disponibilitats del capital, les necessitats de mà d’obra i el nivell de beneficis que s’obtenen. El treball conclou amb una sèrie de recomanacions per millorar la eficiència del sistema de distribució de Puerto Rico.
The Affluent Society. Houghtton Mifflin Company, Boston 1958. (2a ed. 1969)
La sociedad opulenta. Editorial Ariel, Barcelona 1960 i 1972 respectivament.
Journey to Poland and Yugoslavie. Houghton Mifflin Company. Boston 1958.
Viaje a Polonia y yugoslavia. Editorial Ariel, Barcelona 1962 (conjuntament amb El desarrollo económico en perspectiva)
Diari d’un viatge per Polònia i Iugoslàvia en l’estiu de 1958 durant el qual Galbraith pronuncià una sèrie de conferències, una de les quals El poder económico de Estados Unidos s’inclou com a apèndix. És un viatge acadèmic, turístic i també econòmic. Els passatges escrits des d’aquesta darrera perspectiva són els més interessants del llibre. El sistema de preus, el nivell tecnològic de l’agricultura o les formes de comercialització són els temes tractats amb més detall comparant la situació en un i altre país.
A la conferència que s’inclou com apèndix es repassa l’evolució de l’empresa nord-americana i l’evolució del seu poder sobre el mercat.
The Liberal Hour. Houghton Mifflin company, Boston 1960.
La hora liberal. Ediciones Ariel, Barcelona 1961.
Recopilació de conferències sobre temes molt diversos. La seva lectura és el complement ideal de La sociedad opulenta ja que tracta aspectes perifèrics dels canvis esdevinguts a l’economia nord-americana i al món després de 1945.
Economic Development in perspective. Harvard University Press, Cambridge 1962 (2a ed. Economic Development 1964)
El desarrollo económico en perspectiva. Ediciones Ariel, Barcelona 1962 (conjuntament amb Viaje a polonia y Yugoslavia). Desarrollo económico. Ediciones Ariel, Barcelona 1972.
Textos que Galbraith diu no aconsellar i que recollien originalment cinc conferències pronunciades a l’Índia el 1961 a les que posteriorment s’afegiren altres sobre el mateix tema: el subdesenvolupament i la necessitat de planificar la inversió.
The McLandress Dimension. Houghton Mifflin, Boston 1962. (Publicat amb el pseudònim Mark Epernay)
La dimensión McLandress. Ediciones Ariel, Barcelona 1964.
Primer personatge de ficció creat per Galbraith sobre el naixement del qual tingué una influència decisiva Kalecki. De professió “psicometrista” el professor McLandress crea nous conceptes relacionats amb el comportament econòmic i polític. Llibre escrit a la manera de Chesterton.
The Scotch. the Riberside Press, Cambridge-Houghton Mifflin, Boston 1964.
The New Industrial State. Houghton Mifflin, Boston 1967 (2a ed. 1971)
El Nuevo estado industrial. Ediciones Ariel, Barcelona 1967. 5a ed., primera de la 2a. ed. 1972.
The Triumph. Houghton Mifflin, Boston 1968.
El triunfo: Una novela de la diplomacia moderna. Seix Barral, Barcelona 1994.
Indian Painting: the Scene, Themes and legends. Houghton Mifflin, Boston 1968 (amb Mohinder Singh Ranghawa)
"La magia de estas obras bellamente artificiosas, su aspecto de divertido misterio, sus temas unas veces refinados y otras ingenuos, sus exquisitos retratos, ya no me abandonaron nunca más". "Que yo sepa, és la única obra mía que no ha suscitado reservas serias" (JKG, Memorias p. 376 i 377)
Ambassador's Journal. Hoghton Mifflin, Boston 1969.
Diario de un embajador: un relato de los años Kennedy. Plaza & Janés, Barcelona 1970.
Economics, Peace and Laughter. Houghton Mifflin, Boston 1971.
Economía y subversión. Plaza & Janés, Barcelona 1975. i Economía y humor. Plaza & Janés, Barcelona 1976.
A China Passage. Hoghton Mifflin Company, Boston 1973.
Pasajero en China. Plaza & Janés Editores. Barcelona 1975.
Diari d’un viatge a la Xina efectuat entre el 9 i el 22 de setembre de 1972 en companyia de James Tobin i Wassily Leontief. Reflexions, intel·ligents per descomptat, però sense especial atenció als problemes econòmics.
Economics and the public purpose. Houghton Mifflin, Boston 1973.
La economía y el objetivo público. Plaza & Janés. Barcelona 1975.
La que estava cridada a ser la tercera part de l’aportació teòrica de Galbraith, després de La Sociedad opulenta i El nuevo estado industrial, ha assolit menys fama i difusió que els seus predecessors. Els objectes d’aquesta obra són dos: el comportament del sector competitiu de l’economia i la política econòmica a realitzar en una realitat en la que aquest comportament es combina amb un sector oligopolista. Malgrat les expectatives que creà el plantejament no hi ha troballes al llibre que permetin posar-lo a la mateixa alçada que assoliren les obres de 1958 i 1967.
Money: Whence it come, where it went. Houghton Mifflin, Boston 1975.
El dinero. De dónde vino. Adónde fue. Plaza & Janés, Barcelona 1977.
Aquest llibre és el resultat de l’ampliació, llarga ampliació, del capítol dedicat als diners en la sèrie de televisió que Galbraith preparà per la BBC. Es tracta d’una història del diner, en especial referida als Estats Units. Aquesta crònica recull tant els episodis més rellevants de la història americana en relació al diner, com l’evolució de les concepcions teòriques en relació al mateix.
The Age of Uncertainty. Houghton Mifflin, Boston 1977.
La era de la incertidumbre. Plaza & Janés, Barcelona 1981.
Aquest llibre, que constitueix la primera incursió d’importància de Galbraith al camp de la història del pensament econòmic, té com a origen els guions, després reelaborats en forma d’escrit convencional, per una sèrie de televisió que enregistrà per la BBC. Tot i les exigències del guió aquesta és una de les obres en les que l’estil de Galbraith aparegué més distes i lliure, potser perquè aquesta és una obra destinada deliberadament al gran públic.
Almost Everyone's guide to economics. Houghton Mifflin, Boston 1978 (Con Nicole Salinger)
Introducción a la economía. Una guía para todos (o casi). Editorial Crítica, Barcelona 1979.
Llibre en forma d’entrevista en el qual Galbraith va respondre a les preguntes de Nicole Salinger que es refereix tant a definicions de conceptes com a exposició de processos o a pures opinions. Un intent d’explicar la realitat econòmica “tal com és”.
The Nature of Mass Poverty. Harvard University Press, Cambridge 1979.
La pobreza de las masas. Plaza & Janés, Barceloona 1982.
Reconsideració del tema de la pobresa, ja tractat el 1962, 1964 i també a la BBC, aquesta vegada a vuit conferències impartides el 1977. A destacar el definitiu capítol sobre els moviments migratoris. La radicalitat assolida en textos posteriors sobre el tema de la pobresa ja s’apunta a aquests textos.
Annals of an Abiding Liberal. Houghton Mifflin, Boston 1979.
Anales de un liberal impenitente. Volumen 1, Gedisa, Barcelona 1982. Volumen 2, Gedisa, Buenos Aires 1982.
Segona antologia deguda a Andrea D. Williams. Textos de la dècada dels 70 agrupats temàticament: economia, història personal i personatges. Alguns dels textos, La imagen valida de la economia moderna y El poder y el economista útil constitueixen dos excel·lents resums de la concepció que té Galbraith del món econòmic tal com és.
A Life in our times. Houghton Mifflin, Boston 1981.
Memorias. Una vida de nuestro tiempo. Grijalbo, Barcelona 1982.
Memòries intel·lectuals, polítiques, familiars, que abasten el seu període d’estudiant, de debutant com economista al Departament d’Agricultura, la seva missió a Europa, la seva època de redactor del Time-Fortune-Life-Luce i les seves estretes relacions amb un candidat i dos presidents demòcrates: Adlai Stevenson, John F. Kennedy i Lyndon Johnson. Imprescindible complementar amb: The Scotch, Diario de un embajador i Un viaje por la economía de nuestro tiempo.
The Voice of the poor. Essays in Economic and Political percussion. Harvard University Press, Cambridge 1983.
Naciones ricas, nacioens pobres. Ensayos sobre la persuasión política y económica. Editorial Ariel, Barcelona 1986.
Cinc conferències més sobre la pobresa i, una vegada més en relació amb l'Índia, on van ser impartides. Són, sens dubte, les millors i mostren la comprensió profunda de la pobresa a la que ha arribat Galbraith després de més de cinquanta anys de reflexió. A destacar la mesurada radicalitat del llenguatge.
The Anatomy of Power. Houghton Mifflin, Boston 1983
La Anatomía del poder. Plaza & Janés, Barcelona 1984.
No té res d’estrany que després d’una vida dedicada a reflexionar sobre el poder en general i el poder econòmic en particular, el seu origen, les seves manifestacions i les seves formes, Galbraith resumeixi la concepció del poder, en abstracte més que en concret. Un bell text acadèmic que constitueix un parèntesis a la seva vocació de dirigir-se al públic més ampli possible.
A view from the Stands of people, military power and the arts. Houghton Mifflin, Boston 1986.
Tercera antologia de textos dispersos, i aquesta vegada breus, amb presentació similar a la de Economics, peace and laughter i Annals of Abiding Liberal, corresponents al període comprès entre 1966 i 1985, i degut també a Andrea D. Williams. Pròlegs, cartes al director de diverses publicacions i, especialment, retrats, constitueixen la base d’aquest volum.
Economics in perspective. A critical history. Houghton Mifflin, Boston 1987.
Historia de la economía. Editorial Ariel, Barcelona 1989.
Com ja va fer a La era de la incertidumbre a aquest llibre Galbraith es proposa, amb notable èxit, relacionar la historia del pensament econòmic amb el moment històric en que va aparèixer cada corrent de pensament. Plantejaments rigorosos, síntesis brillants, conclusions sàvies, són les bases sobre les que es fonamenta un text indispensable sobre la història del pensament econòmic, amb algunes pàgines antològiques.
Capitalism, comunism and coexistence. From de Bitter Past to the Better Prospect. Houghton Mifflin, Boston 1988 (amb Stanislav Menshikov)
Capitalismo, comunismo y coexistencia. De un pasado amargo a un futuro mejor. Planeta, Barcelona 1989.
Llarga conversa mantinguda entre els dos economistes a l’agost de 1987, amb la qual cosa el llibre bé podria titular-se, des d’una perspectiva actual, Converses abans de la caiguda, encara que els temes del llibre són tant l’economia soviètica com l’economia nord-americana.
A Tenured Professor. Houghton Mifflin, Boston 1990.
El profesor de Harvard. Seix Barral, Barcelona 1991.
Segona novel·la, i tercer llibre de ficció, de Galbraith, aquesta vegada en un ambient universitari i un professor com a protagonista. La vida universitària i l’esperit especulador són aquesta ocasió els objectius de l’esperit sarcàstic del professor de Harvard.
The Short history of financial euphoria. Whittle Communications, Knoxtville 1990.
Breve historia de la euforia financiera. Editorial Ariel, Barcelona 1981.
El tema de la eufòria, irresponsable eufòria, econòmica i financera va apareixent periòdicament en l’obra de Galbraith des del seu llibre sobre la crisis de 1929 “Puede desprenderse de este texto una moraleja que exhorte a la prudencia a los hombres de negocios, banqueros y operadores financieros españoles” diu Galbraith al prefaci a l’edició espanyola, sense tenir idea de lo premonitòries que resultarien les seves paraules poc temps desprès.
The Culture of contentment. Houghton Mifflin, Boston 1992.
La cultura de la satisfacción. los impuestos, ¿para qué? ¿quienes son los beneficiarios?. Editorial Ariel, Barcelona 1992.
Aquest llibre conté el resultat d’una de les més penetrants mirades sobre la societat americana de finals del segle XX, posant de relleu les veritats, les mitges veritats i les mentides de la ideologia de la classe benestant nord-americana. Galbraith ha passat de ser un lliberal impenitent a ser un liberal impertinent.
A Journey through economic time. Houghton Mifflin, Boston 1994.
Un viaje por la economía de nuestro tiempo. Editorial Ariel, Barcelona 1994.
Aquest llibre és el repàs a la història econòmica del món, en especial d’Estats Units, des de la primera guerra mundial fins ara mateix. Una visió àcida del món que l’ha tocat viure a un autor que ens té acostumats a mirar-ho molt sovint des de la seva pròpia existència, perquè és conscient que l’experiència viscuda constitueix un dels materials fonamentals del que estàn fetes les reflexions d’un intel·lectual.
The Good Society: the humane agenda. Houghton Mifflin, Boston 1996.
Una sociedad mejor. Crítica, Barcelona 1996.
Es tracta d’un llibre-programa. Però un programa intel·lectual amb intencionalitat política. Es tracta de determinar quines són les característiques d’una societat bona o, al menys, d’una societat millor. Quins són els objectius i quins són els mitjans. Quines són les realitats socials que, essent possibles, no ho són: evitar l’enriquiment financer a costa dels demés o accedir a una vida satisfactòria. Un llibre que hauria de ser d’obligada lectura per a tots els polítics i tots els electors, inclosos els abstencionistes.
Name-Dropping: From F.D.R. On. Houghton Mifflin, Boston 1999.
Con nombre propio. De Franklin D. Rosevelt en adelante. Crítica, Barcelona 2000.
Un altre llibre de memòries que recull l’experiència de Galbraith amb els presidents, o aspirants, dels USA. Tot i tractant-se d’unes relacions professionals, entre els polítics i l’economista, aquí, a més de les reflexions econòmiques, hi ha el retrat i la valoració personal que Galbraith fa de cadascun d’ells. Complau llegir la gran sintonia, política i personal, amb Lyndon B.Johnson.
The Essential Galbraith. Houghton Mifflin, Boston 2001.
John Kenneth Galbraith. Crítica, Barcelona 2002
La major parts els llibres que Galbraith publicà al llarg de la seva vida són, en la llengua original, encara a la venda. I és així perquè Galbraith ha estat el primer en dir moltes coses, en posar en crisi moltes de les concepcions de la “saviesa convencional” i quasi sempre el que millor ho ha dit. Galbraith té una altra sort, la de disposar d’un editor, que ja hem trobat altres vegades, profund coneixedor de la seva obra i intel·ligent compilador.
The Economics of Innocent Fraud. Truth for Our Time . Houghton Mifflin, Boston 2004.
La economía del fraude inocente. La verdad de nuestro tiempo. Crítica, Barcelona 2004.
En el darrer dels llibres, Galbraith diu en els passatges finals: “M’acomiado del lector assenyalant un fet tristament rellevant. Al llarg dels segles la civilització ha realitzat grans progressos en les ciències i en les arts, en l’atenció sanitària i en la major part, si no en el tot, del que té a veure amb el benestar econòmic. Però també ha concedit especial importància al desenvolupament de l’armament i a la guerra, sigui com amenaça sigui com realitat. ... Els problemes econòmics i socials descrits en aquest assaig, així com la pobresa i la fam, poden trobar solució mitjançant el pensament i l’acció: però la guerra continua essent el pitjor dels fracassos humans”. Bell comiat.
