Nascut a la ciutat de Reims el 1929. Comença a treballar com a professor d'alemany el 1956 a diferents instituts d'ensenyament secundari.

A principis dels 60 treballa per l'editorial Seuil com a germanista amb assajos sobre literatura i traduccions de Peter Weiss, Bertolt Brecht i Karl Marx al francès. En aquest període troba i estudia els treballs de Henri Lefebvre i Roland Barthers.

El 1966 esdevé assistent de Lefebvre a la Universitat de París, Nanterre i estudia llengües, filosofia i sociologia. Defensa la seva tesi en sociologia Le système des objects a Nanterre, avaluada entre d'altres pel semiòleg Roland Barthes i el sociòleg Pierre Bourdieu. L'octubre de 1966 comença a donar classes de sociologia a la mateixa universitat.

A finals dels 60 comença a publicar llibres. Influenciat per Lefebvre, Barthes i altres pensadors francesos, treballa en el camp de la teoria social, semiologia i psicoanàlisi, i publica el seu primer llibre Le Système des objets: la consommation des signes (1968), seguit del llibre La Société de consommation: ses mythes et ses structures (1970) i de Pour une critique de l’économie politique du signe (1972) .

Associat a finals dels 60 amb un grup d'intel·lectuals al voltant de la revista Utopie, de la qual n'és un dels creadors, participa en els fets de maig de 1968 i es lliga amb l'esquerra revolucionària i el marxisme; però a principis dels anys 70 trenca amb el marxisme i es manté políticament radical, tot i que no s'afilia a cap partit la resta de la dècada.

Als anys 70 publica entre d'altres Le miroir de la production, ou , L'illusion critique du materialisme historique (1975) i L'Échange symbolique et la mort (1976), text fonamental traduït a l'anglès en 1993. Aquests dos textos intenten aportar perspectives ultraradicals que treuen a la llum les limitacions de la tradició econòmica marxista. L'Échange symbolique et la mort i els següents estudis a Simulacres et simulation (1981) articulen el principi d'una ruptura fonamental entre societats modernes i postmodernes, i constitueix la sortida de Baudrillard de la problemàtica de la teoria social moderna.

Durant els anys 80 els treballs de Baudrillard més importants dels anys 70 es tradueixen a diverses llengües, i alguns dels seus nous llibres són traduïts immediatament a l'anglès. Com a conseqüència d'això esdevé conegut com un dels pensadors de la posmodernitat més influent. Baudrillard és una mena de celebritat acadèmica, viatja arreu del món promocionant el seu treball i guanyant seguidors, tot i que més fora del camp de la teoria acadèmica que dintre de la seva disciplina de la sociologia. En aquests viatges comença a portar una càmera fotogràfica, que a partir de llavors es converteix en el seu company inseparable. La seva obra fotogràfica constitueix una exploració paral·lela dels seus viatges o bé decorats col·lectius i familiars del filòsof, i complementa la seva obra escrita, inspirant-li textos en alguns casos. També va realitzar diverses exposicions fotogràfiques arreu del món.

A la vegada que el seu treball esdevé extramadament popular, els escrits de Baudrillard augmenten en dificultat i foscor. El 1979 publica De la séduction, un text difícil que representa un canvi significatiu en el seu pensament. El llibre marca un allunyament del discurs més sociològic dels seus primers treballs cap a un discurs més filosòfic i literari. Un altre tombant als 80 el constitueix Les Stratégies fatales (1983).

A la dècada dels 90, com a acadèmic i estrella mediàtica, viatja pel món donant conferències i entrevistes en esdeveniments intel·lectuals. Algunes de les seves experiències són captades en la seva col·lecció d'aforismes Cool Memories 1980-1985 (1987), Cool Memories II, 1987-1990 (1990), Cool Memories III, 1990-1995 (1997) i Cool Memories IV, 1995-2000. Aquests textos combinen reflexions sobre els seus viatges i experiències amb el desenvolupament d'idees i percepcions, sovint reciclades.

Retirat de la Universitat de Nanterre el 1987, Baudrillard fa d'intel·lectual independent, dedicat a la reflexió del moment contemporani i a pensaments filosòfics que cultiven la seva teoria distintiva i sempre envolvent. Des de juny de 1987 fins a maig de 1997 publica reflexions sobre esdeveniments i notícies d'actualitat al diari parisenc Libération, una sèrie d'escrits recollits al llibre Écran total (1997). La jubilació de la Facultat de Sociologia sembla alliberar els seus impulsos filosòfics, i s'afegeixen a les seves memòries i a les col·laboracions en diaris una sèrie de textos cada vegada més filosòfics i densament teòrics. Durant els anys 90 els treballs de Baudrillard inclouen Transparence du mal (1990), Guerre du Golfe n'a pas eu lieu (1991), Illusion de la fin (1992), Crime parfait (1995) i Echange impossible (1999). Els textos posterios als anys 90 continuen l'estil fragmentari, amb assajos curts i aforismes.

Baudrillard celebra l'arribada del nou mil·lenni amb el reciclatge d'algunes de les seves velles idees clonant el final de la història i la desaparició del real en una sèrie de conferències compilades a The Vital illusion (2000). Després dels atemptats terroristes de l'11 de setembre Baudrillard escriu l'article "L'Esprit du terrorisme" publicat a Le Monde el 2 de novembre de 2001, que ampliat va ser publicat com a llibre el 2002. Aquest mateix any edità "Requiem pour les Twin Towers".

Va ser membre de l'Institut de Recherche sur l'Innovation Sociale del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i del Collège de pataphysique.

Mor a París el 6 de març de 2007, a l'edat de 77 anys.

Podeu veure un resum de les seves teories a la pàgina d'IDEOLOGIA.

Font: Stanford Encyclopedia of Philosophy