Presentació Llibres i revistes Documentals Festivals Recursos online

 

Presentació

A començaments del segle XXI, el documental està experimentat importants transformacions, després d'un segle de recerca obsessiva del real. André Bazin, el gran crític francès, fundador de Cahiers du Cinéma, va dividir en els anys quaranta la història del cinema entre els directors que creien en la realitat i els que creien en la imatge. Aquesta idea, indubtablement superficial però tanmateix impactant, va tenir tant èxit entre els historiadors que aquests es van afanyar-se a projectar-la sobre els orígens del cinema, establint així la no menys cèlebre divisió entre el cinema dels germans Lumière i el de Méliès: un dedicat a captar la realitat tal qual se'n presenta a la càmera, l'altre, inaugurant la prolífica via de la ficció. Els Lumière haurien obert així les portes d'un cinema del real que, després, en els anys vint, adquiriria una condició pròpia en esqueixar-se del cinema experimental, encara que conservant d'aquest no pocs elements retòrics. La presumpta puresa del documental, un cinema capaç de captar la realitat sense afegits, no ha estat mai certa com ho testifiquen els innombrables estils que han caracteritzat la seva història, però només ara, quan la imatge digital ens impulsa cap al territori híbrid i fascinador del postcinema, apareix la consciència que tot cinema és, alhora, una barreja de realitat i d'imaginació, una combinació de l'objectiu i el subjectiu. La manera documental conserva, no obstant això, el peculiar requisit de basar la seva aventura social i estètica en els materials que li subministra la realitat, encara que després amb ells pugui arribar, de vegades, fins la frontera de la ficció. És aquest privilegi del real el que va fer que el documental es convertís en el cinema emblemàtic de la modernitat, i és el descobriment tardà que el que en veritat fa és basar-se en una realitat convertida en imatge el que el transforma en el prototip de l'estètica postmoderna, tan insegura sobre on es troben els límits entre el real i el fictici.

Josep M. Català Domènech
Coordinació acadèmica de
Máster en Teoría y Práctica del Documental Creativo

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

BCHG - Setembre de 2007


  Terre Sans Pain (Las Hurdes)
Dirigit per Luis Buñuel (26:50 min)
>> Cliqueu aquest enllaç si teniu problemes per reproduir el vídeo


Documentals del Máster en Teoría y Práctica del Documental Creativo.
Cliqueu a les imatges per reproduir
(fitxers Real Media)
Visualizatbles només des del campus UAB o amb ordinadors amb VPN
69 y algo más (Fabianoa Marques ; Miguel Ángel Martín). 21:35 min

Ciudades sin fin (Paolo Baur ; Carmen Viveros Celin ; Martin Sappia). 24:53 min

Repòrters : Barcelona anys 30 (Patrícia Català). 26:15 min