En la trajectòria de Lluch no s’hi troba mai una visió de la geografia entesa com una descripció estàtica, finalista i acadèmicament conformista, sinó que l’èmfasi sempre rau en la interpretació o bé en l’aplicabilitat, en l’anàlisi de les implicacions i repercussions en i per a la realitat quotidiana. És per això que la geografia de Lluch és ben propera tant a l’ordenació territorial (l’urbanisme, la planificació) com a les propostes d’organització del territori (la seva administració i gestió).
Entendre la vocació de la geografia com una ciència no “aplicada” sinó “aplicable” (i, doncs, políticament útil, socialment transformadora) s’intueix des de ben aviat en el pensament de Lluch: si la geografia catalana de l’avantguerra n’és un exemple propi i proper (però que no ha mantingut la desitjada continuïtat en el present), resseguir l’experiència contemporània observada a altres indrets europeus serveix per aportar innovacions conceptuals i metodològiques. La participació activa de Lluch en el col·lectiu investigador “Recherches régionales sur le Midi de la France et de la Catalogne” (REMICA) amb Robert Ferras, Bernard Kayser i altres geògrafs de Tolosa de Llenguadoc, Montpeller, Ais de Provença, Bordeus, Pau i Barcelona demostra aquest interès: encara avui l’experiència de REMICA (especialment l’estudi sobre “Les estructures regionals del Sud de França i Catalunya”, finançatpel CNRS, RCP 257) és descrita, pels mateixos historiadors de la geografia francesa, com de les més originals, innovadores i, en tot cas, pionera (a la dècada dels 1970) de la cooperació acadèmica internacional estable.
Amb la inspiració de diversos mapes sobre les xarxes de transports i comunicacions de Catalunya inclosos en el Pla d’Obres Públiques de 1935, l’estudi sobre l’Evolució de les àrees de trànsit dels autobusos de línia a Catalunya, 1934-1964 fa les seves primeres passes en el marc del Grup d’Estudis Territorials (GET). El GET, fundat i liderat per Lluch en el context de les activitats de recerca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas de Barcelona, cap el 1972 s’integra en el Servei d’Estudis de Banca Catalana. Posteriorment, el quefer del GET s’incorpora a la recerca propia del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona però, davant la reorientació donada i la vinculació d’un bon nombre de professors d’aquesta universitat, adopta el nom d’Institut Universitari d’Estudis Territorials (IUET) que serà el responsable d’investigacions que incorporen mètodes quantitatius prou sofisticats com els aplicats al de les Àrees funcionals a la vegueria de Girona.
Tant en la recerca sobre l’Evolució de les àrees de trànsit dels autobusos de línia a Catalunya, 1934-1964 com en la de les Àrees funcionals a la vegueria de Girona hi ha, implícitament i explícita, una voluntat de que esdevinguin estudis útils o bé per a la planificació territorial o bé per a una futura i desitjable revisió del mapa administratiu (les comarques, els municipis, les vegueries, les províncies). Tot plegat a la vista dels notables canvis soferts pel territori català en les dècades dels 1960 i 70 que fan urgent i imprescindicle algun tipus d’intervenció planficadora i, alhora, estan qüestionant moltes de les delimitacions comarcals (si més no a la regió metropolitana de Barcelona) fetes per la Ponència de la divisió territorial d’abans de la Guerra.
La participació de Lluch en diverses recerques (ja sigui com director, col·laborador o assessor) realitzades en el marc de la universitat o per encàrrec d’alguna institució, corrobora aquesta actitud d’entendre la geografia com una ciència socialment útil i directament implementable. Així mateix, cal remarcar la seva contribució a diverses iniciatives institucionals directament vinculades amb l’ordenació territorial.
En tot cas, l’aposta més decidida per impulsar una participació activa de la geografia en l’ordenació del territori català (si més no similar a la que es dóna a altres països) 
es materialitza quan, com una de les conseqüències directes del Congrés de Cultura Catalana i aprofitant l’empenta de les múltiples sessions organitzades sota les directrius de l’Àmbit VIII (Ordenació del territori), Lluch impulsa la creació, a Tortosa el 1979, de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT), en tant que filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Amb una vocació clarament interdisciplinar la SCOT queda constituïda, quasi bé a parts iguals, per geògrafs, arquitectes, enginyers i economistes, en un ambient de cooperació i equidistància sense precedents, donada la tradicional preponderància d’arquitectes o d’enginyers en les tasques d’intervenció territorial. El nom de la Societat també és proposta de Lluch, després de valorar diverses alternatives (“agençament”, “planificació”) per denominar aquesta activitat acadèmica i professional que té per fita essencial la intervenció correctiva, condicionada i prospectiva damunt l’espai. Lluch esdevé l’ànima de la SCOT durant força anys si bé, com tantes altres iniciatives per ell endegades, sovint mig amagat o des de l’anonimat. En la seva etapa com president i vicepresident de la SCOT s’organitzen diversos congressos i múltiples activitats i dóna empenta a l’efímer butlletí intern Territori.
Torna a la pàgina principal 