En l’obra de Lluch, com en la de molts geògrafs, hi ha un interès explícit en els territoris més directament viscuts 
(com pot ser el cas del Maresme o el Berguedà. Aquest fet es pot relacionar amb la consciència que a Catalunya l’àmbit comarcal, en moltes ocasions (tot i que no sempre), segueix essent una escala òptima per estudiar i entendre el devenir del país. Malgrat aquesta constatació, Lluch no esdevé un erudit dedicat exclusivament als estudis localistes i comarcalistes ans, des de ben aviat, els territoris que atreuen el seu interès (segurament per la innata curiositat) evidencien una mirada cosmopolita i relacionada amb les problemàtiques qüotidianes.
Una de les grans aportacions de Lluch a la geografia catalana ha estat, precisament, la profunda renovació dels plantejaments de la geografia regional: més enllà de l’escala pròpia del debat comarcal, l’obra Geografía de la sociedad humana. Territorio, economía, sociedad (en vuit volums, apareguts entre 1982 i 1984 significa un notable salt qualitatiu tant en la conceptualització de l’anàlisi regional (una de les tasques tradicionalment atribuïdes, sense gaire discussió, als geògrafs) com en la innovació radical que suposa la presentació formal de les regions:
“Múltiples son los criterios de acuerdo con los cuales es posible concebir la delimitación de grandes espacios en el planeta Tierra: la pura contigüidad de las grandes masas continentales (Europa, Asia y África, para los antiguos, a las que se añadirían luego América, Oceanía y la Antártida); las condiciones climáticas (zona intertropical, zonas templadas, zonas polares); los rasgos culturales (sociedades “occidentales” de tradición grecolatina y judeocristiana; sociedades islámicas, etc.; o bien, a otra escala: sociedades latinoamericanas, anglosajonas o eslavas, etc.); el sistema político social (sociedades tribales, feudales, capitalistas, socialistas, etc.); el nivel de riqueza (países ricos, países pobres), y así sucesivamente. En la Geografía de la sociedad humana se considera que el mundo actual está organizado fundamentalmente, aunque no sin desajustes, contradicciones o mudanzas, en dos grandes sistemas sociopolíticos que desde el ángulo económico abarcarían, por una parte, los países de la llamada economía de mercado y, por otra, los de economía planificada. Con una terminología de sociedad global se diría mejor: sociedades capitalistas y sociedades de transición al socialismo, respectivamente.”
La caiguda del mur de Berlín el novembre de 1989, significa l’inici de la fi d’un món bipolar que ha enfrontat països capitalistes i països en vies cap el comunisme; de retruc, aquell fet implica també la instauració d’un sistema basat en noves i més subtils formes d’explotació econòmica i de tutela política, trencant amb les dialèctiques tradicionals nord-sud, desenvolupament-subdesenvolupament. Tot plegat suposa, conseqüentment, l’envelliment del marc analític triat per a la Geografía de la sociedad humana, però no pas dels plantejaments que havien conduït Lluch a proposar un estudi del territori mundial que superés els esquemes simplistes, previsibles i acrítics típics de les tradicionals enciclopèdies per països o per continents, enteses com reculls estadístics i acumulacions de dades, amb escàs contingut analític o interpretatiu. La preocupació per evitar l’etno i l’eurocentrisme, sempre constant en el pensament de Lluch, és especialment present al llarg de tota aquesta obra.
Si la Geografía de la sociedad humana és una proposta directament relacionada amb la geografia, 
Lluch també és impulsor d’altres projectes editorials de caire enciclopèdic general. Així, la iniciativa de la Gran Enciclopèdia Catalana sorgeix d’una reunió al domicili particular de Lluch en reconduir la idea inicial (d’ell mateix i de l‘editor Max Cahner i Garcia) de traduir i adaptar al català els tres volums de l’enciclopèdia italiana Garzanti. Inicialment és Lluch qui dóna forma i sentit al projecte, fins que dissensions internes en l’equip director el fan desvincular-se’n. A través de l’historiador Miquel Izard i Llorens, Lluch també participa en el Consell de redacció de la versió castellana de la Gran Enciclopedia Larousse: aquesta publicació no és una simple i directa traducció de l’original francès ans es duu a terme una àmplia adaptació a les característiques i les expectatives dels lectors espanyols i de l’Amèrica Llatina: d’aquí que, especialment entorn els temes d’interès geogràfic, Lluch hi introdueixi nombroses novetats en la que esdevindrà la primera gran obra de consulta que s’introdueix massivament a les llars espanyoles a través del sistema de crèdit.
Ictineu 
és una obra amb format de diccionari d’un sol volum que pretén oferir un balanç crític i contemporani al voltant de les reflexions que, sobre els fenòmens socials i les ciències de la societat, s’haurien estat produint en el marc de la producció científica dels segles XVIII a XX arreu dels Països Catalans. Sorgit d’una idea inicial de Lluch i de l’historiador Francesc Roca, en certa manera podria veure’s com un aggiornamento de l’obra Un segle de vida catalana, en la que Lluch també hi havia participat . Considerada per Lluch com un de les seves obres més reeixides, ell només hi consta com director i curador però sense ser autor de cap dels 352 articles que integren l’obra.
Torna a la pàgina principal