La dimensió històrica del territori és un element ben present en les recerques de Lluch i de molts altres geògrafs de la seva generació. Les raons són diverses: per un cantó hi ha un factor inevitable que és que, davant la inexistència d’una llicenciatura pròpiament de geografia, la d’història resulta la més propera ja que incorpora alguna assignatura amb continguts que, d’una forma més o menys vague, presenten una mirada territorial, malgrat que sovint fossin impartides per historiadors, arqueòlegs o humanistes. Una altra raó és l’íntima relació existent entre temps i espai (entre història i geografia), que es desprèn de la geografia regional vidaliana (l’escola preponderant durant bona part de la primera meitat del segle XX tant a França com a Espanya) que veia en l’evolució històrica la conformació present del territori.
En Lluch ambdós aspectes conflueixen ja que, llicenciat en història el 1956 i alumne als Estudis Universitaris Catalans, manté una sòlida formació en història de la mà de destacats mestres de la historiografia catalana com Ferran Soldevila o Jaume Vicens, que dirigeix la seva tesina. Tanmateix, en l’obra de Lluch sempre és ben clar que l’interès central de tota recerca rau en el territori i que els elements del passat que s’utilitzen per interpretar el mateix passat o el moment present, tenen sempre una dimensió territorial òbvia. Així, el buidatge dels arxius parroquials és vist com una excel·lent oportunitat per al coneixement del territori d’antany, de manera que la catalogació d’aquestes fonts resulta una tasca feixuga però prioritària i ben útil.
Potser l’exemple més destacat sigui, precisament, la seva recerca sobre els traginers en la que aquests “experts en logística” (les seves rutes i recorreguts, els orígens, destinacions i parades, els productes transportats, els mercats, etc.) no s’estudien en si mateixos sinó per ajudar a entendre l’estructuració i configuració del territori en un moment històric determinat i com pauta de comprensió de la situació present a través de la evolució històrica.
L’origen 
de la recerca s’explica en un comentari esmentat per Joseph Jordán y Frago en la seva Geografía Nueva de España del 1779 (que Lluch i l’historiador Josep Fontana i Lázaro localitzen en la malmesa biblioteca dels caputxins de Pompeia) en el que destaca els traginers de Copons com “los más singulares de España” i n’enumera els trajectes que fan arreu de la Península Ibèrica. En la recerca de Lluch, aquests trajectes són cartografiats pel seu germà Ernest damunt un mapa de carreteres del 1780; posteriorment aquest mapa és reproduït a l’Atles d’història de Catalunya. Un breu article fa referència a aquesta temàtica però no deixa de ser des d’una aproximació quasi anecdòtica que, tanmateix, ajuda a il·lustrar la dimensió i interès de la recerca . Algunes de les propostes d’anàlisi i metodologies d’estudi són posteriorment utilitzades i projectades pel seu germà Ernest així com recuperades en treballs acadèmics com la tesi doctoral de Assumpta Muset i Pons o els treballs de l’historiador Jaume Torras i Elias. Ben mirat, la recerca sobre els traginers troba una curiosa i original connexió amb l’elaboració, molt posterior, dels treballs sobre les àrees funcionals i, sobretot, sobre les línies d’autobusos.
Un 
altre bon exemple del tractament que Lluch fa dels territoris del passat, ésl’anàlisi de l’economia i, especialment el comerç i la indústria (amb un especial èmfasi en la indústria tèxtil) inclòs a Un segle de vida catalana, 1814-1930. És un excel·lent exemple de geografia històrica, de mirada a la història des de la geografia, d’interpretació territorial de l’evolució de les transformacions econòmiques. Certament, Un segle de vida catalana, 1814-1930 és una obra d’història però el relat de Lluch respira geografia per tot arreu.
Torna a la pàgina principal