La relació amb Pau Vila i Dinarès comença quan, en el període de la Guerra Civil i durant la primera i llarga postguerra, Lluch té al seu abast la notable biblioteca del seu oncle Francesc Martín i Julià qui, abans de la Guerra Civil i en tant que membre de la secció geogràfica del Centre Excursionista de Catalunya, sovint tenia en Pau Vila el millor company de ruta. El fons bibliogràfic de l’oncle conté, entre molts altres volums que influencien notablement la vida i el pensament de Lluch, totes les obres de Pau Vila. Juntament amb els comentaris de l’oncle sobre Pau Vila, La Cerdanya, La fesomia geogràfica de Catalunya, Un assaig de geografia comarcal: el Vallès són textos que el jove Lluch absorbeix amb interès perquè contrasten vivament amb l’avorriment i encotillament (formal i conceptual) de les geografies publicades, només en castellà, sota el primer franquisme. Els textos de Vila parlen (en català) de la Catalunya democràtica i autònoma d’abans de la guerra que poc té a veure amb la Catalunya sotmesa i arrasada dels anys 1940. 
Malgrat el pas del temps i de les circumstàncies, i malgrat que cal tenir-los mig d’amagat, els textos de Vila es llegeixen bé perquè, segons el mateix Lluch “l’autor sap escriure. Té un estil net, un vocabulari ric i una claredat d’exposició envejable” (extret del Document 10). L’obra de Vila esdevé font d’inspiració per interpretar el territori català contemporani, però també aporta una metodologia i una conceptualització moderna (fonamentada encara en la interpretació regional vidaliana) que permet Lluch transcendir la geografia descriptiva i insubstancial presentada als diferents nivells de l’ensenyament i, especialment, a la universitat dels anys 1950 i 1960.
Quan Vila torna, jubilat, del seu exili veneçolà i s’instal·la a Catalunya, en els sis mesos a l’any que s’està a Barcelona creix d’una manera natural una relació de ferma, sincera i quotidiana amistat entre Lluch i Vila, tot i que, per edat, potser hauria hagut de tractar-se més aviat d’una relació estricta i exclusiva de mestratge. Les dues petites eixides (la “t(T)errassa” i el “Sabadell”, segons Vila) de l’àtic de la Diagonal barcelonina que allotgen Pau Vila i Emília Comaposada són testimoni dels debats amicals entre Lluch i Vila en els que, a més de geografia, es parla de molts altres temes d’actualitat.
El 1962 l’Editorial Barcino publica Visions geogràfiques de Catalunya, un recull dels articles 
publicats per Vila en diferents periòdics catalans entre 1929 i 1938; el primer volum (el segon apareixerà el 1963) és ressenyat per Lluch per a la revista Serra d’Or ; la ressenya és un exercici exemplar de concisió, de curositat, de crítica, de contextualització, d’inserció subtil de referents històrics i propers, d’introducció a altres temes paral·lels, de pensar en l’audiència de la revista i engrescar al lector de la ressenya… a llegir el llibre ressenyat. 
Els “dos grossos arxivadors” que esmenta Vila en l’”Advertiment” a l’inici del primer volum de les Visions geogràfiques de Catalunya, són la base d’aquesta publicació; tanmateix, Lluch descobreix ben aviat que aquests arxivadors no contenen, ni de bon tros, els retalls de tots els articles publicats per Vila abans de la Guerra Civil. Amb la cooperació de Montserrat Galera i Monegal (esposa de Lluch) i de Glòria Galera i Monegal, Lluch procedeix al buidatge sistemàtic dels articles de Vila en els periòdics de l’època, localitzant material més que suficient per omplir uns altres dos arxivadors. Un cop recollit i classificat aquest material, d’un dia per l’altre aquest recull passa a mans de l’editor Max Cahner que, pel seu compte i sense la intervenció de Lluch, entre 1977 i 1979 el publica en quatre volums a Curial Edicions Catalanes.
Que la relació de Lluch amb Vila és essencialment d’amistat i no estrictament de mestratge ho 
demostra també el fet que, Lluch no se serveix d’aquesta relació preferent ni en la seva docència a la Universitat de Barcelona ni per dur a terme recerques o publicar textos. En tot cas, el coneixement de l’obra i la vida de Vila (i, de retruc, de la del seu fill Marc-Aureli Vila) fan que Lluch sigui l’encarregat de fer-ne les presentacions amb motiu de la reedició de La fesomia geogràfica de Catalunya , del seu nomenament com doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona , de l’atorgament de la medalla d’or de la ciutat per part de l’Ajuntament de Barcelona (aquest cop davant un Consell de Cent ple d’infants) , i de l’homenatge a Marc-Aureli Vila amb motiu del seu norantè aniversari.
Tant la “Presentació” a La fesomia geogràfica de Catalunya com el conjunt de la reedició d’aquesta obra són molt especialment valorats per Lluch: a més del reconeixement per la notable aportació científica i pel caràcter compromès del text de Vila (dedicat “als heroics combatents antifeixistes que lluiten al front”), també hi ha una certa càrrega emocional, ja que el primer exemplar utilitzat per Lluch pertanyia al seu oncle mort al front de l’Alcàrria…
Torna a la pàgina principal