Dos records, un de personal i un altre de col·lectiu, de la relació d’Antoni Francesc Tulla amb l’Enric Lluch i Martin.

Personalment, encara que han passat més de 37 anys mai podré oblidar els meus primers anys al Departament (en aquell temps “Divisió”) de Ciències Socials de la UAB; Hi havia tres professors emblemàtics, el geògraf Enric Lluch, l’historiador Antoni Jutglar i el sociòleg Juli Busquets, a part d’altres professores (Helena Estalella, Maria Dolors Garcia Ramon, Rosa Ascon, Laura Zumin, Pilar Benejam, Jordi Borja, Pilar Riera, Ana Yetano). Jo tenia una dedicació a temps parcial com professor ajudant de sociologia, ja que treballava d’economista al Servei d’Estudis del Banc Urquijo. Tanmateix, molt aviat em vaig anar integrant amb el grup de geografia dirigit per l’Enric. Les reunions regulars dels dissabtes al matí, les sortides de camp, les jornades de preparació docent, els cursos de formació i, molt especialment, els seminaris que van demanar-me impartir. Les aules en el claustre del Monestir de Sant Cugat eren un escenari privilegiat.

L’Enric va proposar-me anar a fer estudis de postgrau en geografia, amb una beca del “Patronat de la UAB” i així durant els cursos 1972-73 i 1973-74 vaig poder estar al Geography Department at Bristol University (UK) on en aquell moment era un dels millors del món. Aquesta actitud seva de preocupar-se per la formació de cadascú de nosaltres i, al mateix temps, per anar construint un departament consistent ha estat bàsica per haver arribat el Departament de Geografia de la UAB on es ara. Es molt important que es reconegui que durant molts anys va creure en una formació pluridisciplinar de la geografia, cercant les persones de diverses titulacions i orígens que considerava millor, ja formades o promovent completar la seva formació, sovint a l’estranger. Al mateix temps va tenir sempre cura de que es conegués les darreres publicacions en l’amplia temàtica territorial, com responsable o assessor de col·leccions fonamentals per a la geografia, el urbanisme, la sociologia o l’economia. Una mostra evident es l’excel·lent col·lecció de revistes –sense cap dubte la millor a l’Estat espanyol- que va iniciar a la nostra universitat.

En aquest moment, que es fa l’exposició de la seva obra i coincideix amb els seus 80 anys, hi ha la coincidència que soc el director del departament que ell va crear. Primer, com un conjunt de professorat de ciències socials que havien d’impartir matèries en altres estudis i, després com un departament de geografia amb una titulació de geografia sense oblidar les aportacions a altres estudis. Es per a tots i totes nosaltres, un veritable orgull poder dir que hem continuat el millor que hem pogut la seva idea de la geografia. A la UAB ens consideren dins del primer quartil en qualsevol classificació i a l’Estat espanyol un dels primers departaments de geografia. Mirant endarrere, recordant cada curs i cada acció innovadora, es veu ben clar que no es el resultat de l’atzar si no que es el fruit de les persones que ell va seleccionar, ajudar a formar-se, animar a fer coses –que molts cops no compartia- i, en definitiva, a promoure un col·lectiu que ha seguit –més o menys- els seus objectius i els ha anat adaptant a la realitat actual. El que es cert es que mai hem perdut l’esperit de col·lectiu que l’Enric va impulsar des del primer dia, així com la vocació per la bona docència, el tracte respectuós amb l’alumnat, la “creació d’escola”, la distribució de la gestió i les tasques entre tothom i, molt important, cercant la participació en la geografia aplicada, el compromís amb el nostre país, “des del barri a qualsevol escala territorial” així com en la recerca fonamental. Sense la seva aportació al coneixement del que s’investigava i escrivia en el món, avui la geografia al nostre país no seria el que és. Poc més puc dir que “Enric, gràcies per tot el que has fet” .

8 de febrer de 2008.

Antoni Francesc Tulla i Pujol. Director del Departament de Geografia de la UAB. Bellaterra