A l'Enric li he d'agrair moltes coses, però només n'explicaré dues: ell va ser qui em va repetir una frase del mestre Pau Vila que jo vaig utilitzar (no sé si textualment, la reprodueixo de memòria) com a cita a l'inici de la meva tesi doctoral (la primera de geografia física elaborada i defensada al nostre departament): "La geografia és fa amb el cap tant o més que amb els peus"; aquesta frase acompanya una fotografia d'unes xiruques, objecte que m'ha unit sempre amb l'Enric (i que encara avui utilitzo quotidianament).

El segon fet és que puc presumir de ser l'única persona del departament (així m'ho han explicat) que ha gaudit de la seva presència en un concurs d'accés a la plaça de professor titular d'universitat. El motiu per fer-ho era la presència en el tribunal del doctor Vicenç Rosselló (amb qui d'aleshores ençà m'uneix una bona amistat), "enemic íntim" de l'Enric, el qual va creure oportú atraure les seves crítiques per desviar-les de la meva persona. Vaig obtenir la plaça a què optava, per tant considero que l'estratègia va donar bon resultat.

Per aquestes dues coses i moltes més t'estaré sempre agraït, Enric.

Joan Manuel Soriano