Com a conseqüència de la nostra turmentada història política, la premsa d'edició i distribució clandestines ha tingut una enorme importància a Catalunya al llarg del segle XX, una importància sense parió en gairebé cap altre país d'Europa. Després d'uns primers i efímers exemples el 1917, i algunes altres experiències entre 1923 i 1930, el fenomen va conèixer un desenvolupament extraordinari durant la interminable dictadura franquista, quan esdevingué quasi l'únic mitjà que els sectors polítics i socials exclosos de la legalitat (des dels anarquistes fins a determinades tendències monàrquiques, passant per nacionalistes, socialistes, comunistes, organitzacions sindicals, moviments veïnals, etcètera) tenien de fer sentir la seva veu, d'expressar les seves idees, de criticar al règim. La Universitat Autònoma de Barcelona, a banda de nombrosos fons propis recollits o donats per alguns dels seus professors, disposa en matèria de premsa clandestina del període franquista d'una col·lecció d'especial relleu, el Fons Albert Viladot , format per més de 850 capçaleres dels més diversos horitzons ideològics. Tots aquests riquíssims materials es poden consultar al Centre Documental de la Comunicació (CEDOC).
Joan B. Culla i Clarà
Professor d’Història Contemporània
|
