Cronologia
Data Vida de J.B. Xuriguera Fets de l'època 1908
Ramon (1901-1966), Pere (1903-1938), Maria Francesca (1906-1907), Pau (1913-1938) i Carme (1914-1914).1909 Es trasllada amb la família a Balaguer. Esclata la Setmana Tràgica arran de la guerra colonial al Marroc.
| 1910 | Revolució mexicana. |
|
| 1913 | Arran del nomenament del pare com a conserge del Liceu Escolar passa a viure a Lleida. |
S’intensifiquen les anomenades Guerres balcàniques.
Creació de la Mancomunitat de Catalunya. Publicació de les Normes ortogràfiques de Pompeu Fabra. |
| 1918 | Estudis de segon ensenyament al Col·legi Verdaguer i a l’Ateneu Escolar. |
Finalitza la Primera Guerra Mundial. |
| 1926 | Participa en la fundació del grup lleidatà del Partit Comunista Català.
Impulsa l’Agrupació Cultural Lleidatana des de la qual organitza certàmens històrics, literaris i folklòrics. Publica el poema “El campanar de Lleida” a la revista Lleida. |
Francesc Macià prepara una incursió armada a Catalunya des de Prats de Molló. |
| 1928 | Substitueix el seu germà Ramon en la direcció de Lleida. S’encarrega de la secció de crítica literària de la revista on ressenya escriptors i obres que responen als paràmetres de la més estricta modernitat. |
|
| 1929 | Publica l’edició anotada de l’obra teatral de Josep Wehrle Els tres reis bufos.
Entra de redactor al diari El País. Hi publica prop de 400 cròniques amb el pseudònim de Tirant lo Blanc. |
Segona Exposició Internacional de Barcelona.
Crisi borsària a Nova York. Stalin conquereix el poder a la URSS. |
| 1930 | Es converteix en un dels fundadors de Joventut Esquerrana, una agrupació de tendència marxista.
Defensa l’ingrés de Joventut Esquerrana dins el Bloc Obrer i Camperol (BOC). Dóna a conèixer una sèrie de poemes a La Revista, prestigiosa publicació dirigida per Josep M. López-Picó. |
Caiguda de la dictadura de Primo de Rivera.
Aixecament frustrat a Jaca contra la monarquia a càrrec del capità Fermín Galán. |
| 1931 | Publica l’opuscle L’organització de la joventut. |
Proclamació de la Segona República Espanyola.
Francesc Macià esdevé president de la Generalitat de Catalunya. |
| 1932 | S’instal·la a Barcelona.
Publica l’opuscle La cuestión religiosa. Col·labora a les publicacions del BOC L’Hora, Front i La Batalla. |
Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. |
| 1933 | Ingressa a l’Ajuntament de Barcelona com a funcionari.
Presideix la Secció de Literatura i Belles Arts de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. |
Mor de Francesc Macià.
Adolf Hitler assoleix el poder a Alemanya. |
| 1934 | Publica Desembre. La novel·la de la revolució espanyola. |
Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya.
Sublevació de la Generalitat contra el poder central. Bienni negre. |
| 1935 | Publica Hilde. La novel·la de la joventut moderna.
Enllesteix la peça teatral La meva dona és aquesta. |
|
| 1936 | Entra a formar part de l’Agrupació d’Escriptors i Artistes Socials.
Retorna a Lleida per formar part de l’Ajuntament en representació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM). S’encarrega de la Regidoria de Cultura. Assumeix la direcció del diari del POUM Combat. Estrena l’obra teatral La pau regna al camp. Es casa a Lleida amb Dolors Solà. |
Triomf electoral del Front Popular.
Inici de la Guerra Civil Espanyola amb l’alçament del general Franco des del Marroc. |
| 1937 | Col·labora a Adelante, un diari d’ideologia poumista.
Retorna a Barcelona amb motiu de l’exclusió del POUM del govern de la Paeria arran dels Fets de Maig. Escriu la peça teatral Els pares dels soldats. |
El govern de la República es trasllada a Barcelona.
Creació de la Institució de les Lletres Catalanes. Guerra xinojaponesa. |
| 1938 | Es trasllada amb la família al poble empordanès de La Vajol.
Escriu la peça teatral L’amor damunt camp d’or i el dietari Els núvols de l’Empordà. |
 |
| 1939 | Arran de la caiguda de Barcelona, travessa la frontera i s’exilia. Primer a la localitat occitana de Caussade i, posteriorment, a la de Montauban. |
Fi de la Guerra Civil i inici de la dictadura franquista. Prohibició de qualsevol escrit públic en llengua catalana.
Començament de la Segona Guerra Mundial. |
| 1940 | Neix la seva filla Blanca. |
Afusellament de Lluís Companys per part del règim franquista. Josep Irla assumeix la presidència de la Generalitat. |
| 1943 | Neix el seu fill Pau.
Comença a escriure El pare, la primera novel·la del cicle La vida de Joan Ventura. Obté el premi dels Jocs Florals del Rosselló amb “La font de l’aigua clara”. Exerceix de mestre a l’Escola Espanyola i a la de cecs i mutilats de la mà dreta. |
|
| 1944 | Es converteix en un dels fundadors del Casal Català de Montauban.
Col·labora a publicacions de l’exili com Foc Nou, Ressorgiment, Per Catalunya, Quaderns de l’exili o El Poble Català. |
Desembarcament aliat a Normandia. |
| 1945 | Publica a Montauban l’assaig polític El camí de Catalunya. |
Capitulació d’Alemanya.
Punt i final de la Segona Guerra Mundial amb els bombardeigs dels Estats Units a Hiroshima i Nagasaki. |
| 1946 | Treballa en una biografia sobre l’escriptor de Montauban Léon Cladel. |
L’ONU condemna el règim franquista. |
| 1948 | Finalitza el poema èpic Indíbil i Mandoni.
Retorna a Catalunya. S’instal·la a Térmens. |
Creació de l’estat d’Israel.
Creació de la República Federal Alemanya. Inici de la Guerra Freda. |
| 1949 | Exerceix a Mollerussa de professor a la delegació de l’Acadèmia Kühnel. |
Creació de l’OTAN.
Proclamació de la República Popular Xina. |
| 1952 | Es trasllada a la sucursal de Barcelona de l’Acadèmia Künhel on arribarà a exercir de director. |
|
| 1955 | Comença la traducció al castellà de clàssics grecs i llatins com Plaute, Terenci o Xenofont.
Publica Indíbil i Mandoni. |
Creació del Pacte de Varsòvia.
Espanya ingressa a l’ONU. |
| 1957 | Publica el poema dramàtic Aníbal.
Escriu l’obra teatral Níssia, que romandrà inèdita. |
|
| 1958 | Publica el poemari El cor vermell.
Col·labora a la revista Pont Blau i al Butlletí del Centre Comarcal Lleidatà. |
|
| 1959 | Crea la seva editorial, les Publicacions Ilerda, des d’on donarà a conèixer bona part de la seva obra.
Publica la novel·la Margarit. |
Esclata la Revolució Cubana. Arribada al poder de Fidel Castro. |
| 1960 | Obté amb el poema “Cant a l’amor” la Flor Natural dels Jocs Florals de Buenos Aires. |
Independència de gran part de l’Àfrica negra. |
| 1961 | Publica la peça teatral de tema històric Don Joan. |
Inici del Concili Vaticà II. |
| 1962 | Publica el recull de poemes Les ales del vent. |
|
| 1963 | Comença amb la novel·la El pare a editar el cicle autobiogràfic La vida de Joan Ventura.
Dóna a conèixer el poemari Balada d’amor. Publica l’obra de divulgació històrica Aníbal a Catalunya. |
Assassinat del president dels Estats Units, John F. Kennedy. |
| 1964 | Publica l’assaig Els germans Indíbil i Mandoni. |
Inici de la Guerra del Vietnam. |
| 1966 | Obté amb la peça teatral La reina Margarida el premi Ignasi Iglesias als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Caracas.
Publica la novel·la La vida nova. Publica Evocació de Balaguer. S’especialitza en el tema dels Comtes d’Urgell. Publica les traduccions de les novel·les de Morris West Filla del silenci, El cas Orgagna i Els fills del sol. |
Promulgació de la Llei de Premsa. |
| 1967 | Abandona l’Acadèmia Künhel.
Publica la novel·la El temps jove i la peça teatral La reina Margarida. Col·labora a les revistes Xaloc i Tele-Estel. |
Guerra dels Sis Dies a Israel. |
| 1968 | Mor la seva filla, Blanca.
Publica l’assaig Evocació de Lleida. |
Es produeixen els Fets de maig a París.
Invasió russa de Txecoslovàquia. |
| 1969 | Esdevé el responsable de la publicació del Butlletí del Centre Comarcal Lleidatà. |
Arribada de l’home a la Lluna. |
| 1970 | Mor la seva mare, Brígida.
Publica l’assaig Diccionari de poemes. |
|
| 1971 | Publica la comèdia Capses humanes.
Publica la novel·la El núvol de foc. Publica l’aplec de treballs Tres moments històrics. |
Creació de l’Assemblea de Catalunya. |
| 1972 | Publica el manual Els verbs catalans conjugats. |
|
| 1973 | Publica l’assaig històric Els comtes d’Urgell i la ciutat de Balaguer. |
Cop d’estat a Xile. Mort del president Salvador Allende.
Mort del president del govern espanyol Luis Carrero Blanco. |
| 1975 | Publica el Nou diccionari de la llengua catalana. |
Darrers afusellaments del règim franquista. |
| 1976 | Publica el poemari El silenci rebel. |
|
| 1977 | Gràcies a una amnistia retorna a l’Ajuntament de Barcelona. Primer al Museu d’Història de la Ciutat i, després, com a assessor lingüístic al Departament de Correcció i Revisió de Textos. |
Eleccions generals a l’estat espanyol.
Restauració de la Generalitat amb Josep Tarradellas com a president. |
| 1979 | Publica l’assaig L’altra cara de la història de Catalunya |
Eleccions municipals democràtiques.
Aprovació de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. |
| 1980 | Publica les peces teatrals Lucrècia i La joia de morir. |
Eleccions al Parlament de Catalunya. Jordi Pujol, president de la Generalitat. |
| 1981 | Publica l’obra memorialística Diari del primer any de l’exili a França.
Publica l’assaig Els destins de la ciutat de Lleida. |
Intent de Cop d’Estat per part d’un grup de militars espanyols. |
| 1983 | Publica l’obra teatral La veu del destí.
Publica el manual Los verbos conjugados. |
Naixement de Televisió de Catalunya (TV3).
Els EUA envaixen l’illa de Grenada. |
| 1984 | Publica el dietari Els núvols de l’Empordà. |
|
| 1985 | Publica la novel·la Les hores heroiques.
Publica l’assaig Grans errors de la història de Catalunya. |
|
| 1986 | Publica la novel·la La guerra civil.
Publica la comèdia Hotel París. |
Espanya ingressa a l’OTAN.
Proclamació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992. |
| 1987 | Publica El pont de l’exili, la darrera novel·la del cicle La vida de Joan Ventura.
Mor a Barcelona el 16 de novembre d’una hemiplexia. És enterrat al cementiri de Montjuïc. |
Intent frustrat de Milhail Gorbatxov per reformar el sistema polític soviètic. |
| 1989 | Se celebra el 24 d’abril al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona un homenatge pòstum. Hi participen, entre d’altres, Artur Bladé, Josep M. Lladó i Figueres, Isidor Marí, Josep Martínez de Foix i Anton Sala-Cornadó. |
Desaparició de bona part del bloc comunista a Europa: Polònia, Hongria, Bulgària i Romania.
Fi de l’apartheid a Sud-àfrica. |
| 2008 | Amb motiu del centenari del naixement se celebren diversos actes arreu de Catalunya, entre els quals cal destacar el que se celebra el 18 de juny a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans.
Es publica la reedició de les novel·les Desembre, Hilde i Margarit. Es publica el poemari inèdit L’horta daurada. La Paeria de Lleida dedica la revista literària URC als germans Ramon i Joan Baptista Xuriguera. La Universitat Autònoma de Barcelona acull el 12 de novembre el simposi “Escriptors dissidents: Joan Baptista Xuriguera, entre la política i la literatura”. |
|