Biografia: la guerra civil i l'exili a França, de 1939 a 1948

Dos germans moren a la guerra, Pere i Pau (octubre 1938): el primer en combat a la Batalla de l’Ebre i el segon, sobrevivent d’aquesta campanya, a la rereguarda, víctima d’odis polítics.

"Cada setmana rebíem una lletra d'en Pauet. En Ramon també escrivia regularment. Al mes d’octubre perdem els dos germans. Jo restava a casa dies i dies. Escrivint. Vaig acabar Les hores heroiques, vaig fer els Núvols de l’Empordà i una obra de teatre L’amor damunt camp d’or (inèdita)."

Térmens, 1936. Germans Xuriguera amb la mare

(Dietari, 4 octubre 1938 - La Vajol)

En caure Barcelona (1939), passaren l’esposa i la mare a França:

"Les Illes, Moreillas, Le Boulou, Perpinyà i Montauban. Arribàrem a Montauban a les dos de la matinada del dia 28 de gener, fatigats en extrem i sense haver fet altra menjada que un dinar a Le Boulou."

(Dietari, 26 de gener de 1939)

Montauban, 1941

Mouleydier, 1944. Amb el seu germà Ramon

Començaven deu interminables anys d’exili. Llegeix els historiadors clàssics i prepara la documentació per a poder escriure el poema èpic en alexandrins Indíbil i Mandoni, un crit de revolta dels autòctons contra els invasors romans, i l’obra de teatre Aníbal, dedicat al cabdill vencedor dels dominadors romans. 

"Jo canto dos herois a l‘ombra de la història, com dos estels que brillen en el llunyà passat, i dins de les Hispànies lluitaren plens de glòria pels déus i per la terra i per la llibertat." (Indíbil i Mandoni, cant primer)
"EMILCEA És mort el gran Aníbal, el sol d’aquesta terra, La flama de Cartage, el valerós cabdill. Mireu soldats de Roma, el que us feia la guerra! Només podeu mirar-lo avui, sense perill!" (Aníbal, acte tercer)

segueix llegint