Biografia: el retorn i la difícil adaptació, de 1949 a 1963
Barcelona, desembre de 1948. Família Xuriguera
Juliol, 1955
"És curiós constatar que Catalunya, malgrat una dominació romana de diversos segles, se senti encara avui, per sentiment i en esperit, més pròxima de Grècia que de Roma."
(Dietari, 1952)
Retorna a Catalunya amb l’esposa i dos fills nascuts a Montauban, Blanca i Pau.
Abandona la literatura de ficció i s’interessa per temes històrics:
"Estic content per haver escrit els tres poemes dramàtics Aníbal, Níssia (inèdita) i Lucrècia. Ells formen una trilogia de temes antics."
(Dietari, 28 de setembre de 1958)
"Avui he acabat d’escriure un nou poema dramàtic: LUCRÈCIA, també en versos alexandrins. M’ha fet molta il·lusió de treballar-hi, doncs era un assumpte que tenia guardat per a quan tingués temps.
Abans de començar-lo em preocupà una mica. El tema tenia relleu però calia revestir-lo. Coneixia el precedent del poema que li dedicà Shakespeare, ple de bellesa i emoció però no em vaig deixar portar per la seva influència. I vaig cercar altres camins, és a dir, les fonts, els textos de Tit Livi i Ovidi. A la Biblioteca Central vaig copiar gairebé íntegrament tot el que es relacionava amb Lucrècia del Primer Llibre i part del Segon de la Història de Tit Livi. I vaig fer el mateix dels Fastes d’Ovidi. En aquest treball sobresortia un nou personatge: Brutus, que fou el veritable home que venjà Lucrècia, aixecà el poble romà contra els Tarquins i aconseguí l’expulsió des reis de Roma. Aquest home anava guanyant força cada dia fins que vaig veure en ell el braç del destí i el nervi de l’acció de l’obra. Era un aspecte polític de la tragèdia de Lucrècia que m’animà a començar el poema dramàtic i m’ajudà a donar-li forma fins al final.
Algunes vegades he pensat que aquesta figura de Brutus hauria pogut escapar a l’atenció de Shakespeare i que fou per aquest motiu que el geni anglès no li dedicà una obra de teatre, acontentant-se només amb un poema. O potser no la considerà prou digna per a servir-li en una nova obra teatral. L’aspecte polític d’un personatge no li feia pas por. Prou que ho ha demostrat en el seus poemes dramàtics Juli Cèsar i sobretot Coriolà, obra al meu judici més vigorosa i forta que cap altra. Per què, doncs, no dedicà a Lucrècia altra cosa que un poema, en el qual segueix fidelment a Ovidi més que no pas a Tit Livi.
A falta que jo hagi reeixit en el meu intent, escrivint una obra de teatre profitosa i que pugui mantenir l’atenció del públic, si algun dia pot arribar a representar-se. En l’aspecte literari, he procurat revertir l’obra de bellesa poètica i força humana. En el teatre, ja no puc dir res doncs no em toca a mi de jutjar-la."
(Dietari, 22 de setembre de 1958)
Guanya la Flor Natural en els Jocs Florals de Buenos Aires (1960) amb la poesia Cant a l’amor:
"Amor dels meus amors! La meva lira
Tothora llença al vent el mateix cant,
Només vibra per tu, i quan respira
Les cordes totes fan una guspira
Com el llampeguejar d’un diamant....
Del teu retrat, Amor, figura destra
Que viu al cor i regna al pensament,
Quan miro el món el marc és la finestra
I et veig per tot arreu feta obra mestra
Omplint tots els racons del firmament."També tracta temes relacionats amb la Corona Catalano-Aragonesa, Castella, els Comtes d’Urgell, treient-ne conclusions originals que més tard donaran pas a obres com ara Grans errors de la història de Catalunya, L’altra cara de la història de Catalunya, La darrera branca dels Comtes d’Urgell, Margarida de Montferrat, i altres.
Obté el premi Ignasi Iglésias en els Jocs Florals de Caracas (1960) amb l’obra dramàtica La Reina Margarida.
"BERNAT METGE
Amb el Rei mort, sense el seu magisteri
la pau que tots gaudíem s’ha esfumat.
Ho dèieu vós fa poc, senyora Reina:
el palau buit i els nobles dividits ...
El Rei que pugi ja tindrà prou feina
per calmar els ànims i fer callar els crits.
I tan senzill que tot això seria
si el Rei Martí ens hagués donat un nom."
(La Reina Margarida, acte segon, primer quadre)
