Biografia: els inicis, de 1908 a 1938
Estudia en el Liceu Escolar de Lleida, on el marquen molt les lectures que li fan llegir i les directrius pedagògiques modernes que rep, que després aplicarà en el transcurs de la seva carrera de mestre a França i a Barcelona.
Liceu Escolar de Lleida
Montauban, 1942. Nens de l'escola espanyola jugant
Té dues passions: la lectura i el futbol, que practica fins els 16 anys:
"Tindria quinze o setze anys, vam llegir la Il·líada i l’Odissea, després hem llegit força més Dostoievski i ... faltava un poeta modern: Verdaguer, així doncs, podrem establir la nostra trilogia: Homer, Dostoievski i Verdaguer."
(Els núvols de l’Empordà, capítol XV)
Lleida, 1923. Practicant futbol en el Camp d’Esport de Joventut Republicana
Molt motivat per les idees socials que es desprenien de la Revolució Russa d’Octubre, als 18 anys comença a intervenir en la vida política de Lleida. Vol posar la cultura a l’abast de tothom i impulsa l’Agrupació Cultural Lleidatana, invitant personatges il·lustres a donar conferències a Lleida. Fa amistat amb Joan Puig i Ferreter. Des de la revista Lleida, escriu crítiques literàries i dóna a conèixer al públic lleidatà autors com Dostoievski, Pla, etc.
"Sempre he tingut una forta passió per escriure. No puc estar (avui – 1946 - em passa igual) sense escriure. Hi ha dins de mi una força indomable que m’empeny a escriure. És més forta que jo mateix. Hi he passat dies i nits senceres, diumenges sencers. He deixat amics, el passeig i la feina per anar a escriure."
(Dietari, 1930 -Literatura)
Publica dos opuscles d’inspiració marxista: L’organització de la Joventut i La cuestión religiosa.
Com a conseqüència de l’alçament (i posterior afusellament) a Jaca dels capitans Fermín Galán i Ángel García Hernández contra el règim monàrquic d’Alfons XIII, escriu Desembre, la novel·la de la revolució espanyola (1934), reflecteix l’enfrontament dels treballadors i estudiants contra les forces opressores, militars, religiosos i govern. L’editorial la presentava com “la primera novel·la catalana de tendència exclusivament proletària”. El llibre està dividit en dues parts: Revolta i Repressió.
"– Heu vist un full que han llençat els estudiants? Jo en porto un.
Forcadella llegí:
Els estudiants al poble: Companys!. Ha arribat l’hora que tots ens aixequem amb un gest viril i enèrgica protesta. Ha arribat l’hora que tots ens disposem a lluitar, amb totes les nostres forces, per:
- L’enderrocament de l’actual govern.
- La instauració a la Península d’un règim federal de veritable democràcia i de justícia social.
- La intervenció dels estudiants en el govern de la Universitat.
- El retorn immediat dels exiliats..."(Desembre, primera part, cap. VII)
"La repressió seguia el seu curs. Els guàrdies civils eren encara el braç de ferro que oprimia el poble..."
(Desembre, segona part, cap. III)
"Els genets (guàrdies civils), ardidament, aixecaren els sabres en l’aire i amb l’altra mà sostenien la brida del cavall, al qual li feren provocar una carrera desenfrenada en direcció al mur humà."
(Desembre, segona part, cap. III)
També publica Hilde, la novel·la de la joventut moderna (1935), on posa de relleu la crisi de valors morals de la joventut.
"Sempre m’ha preocupat
profundament la qüestió sexual, però no havia caigut mai a l’abisme on em trobo ara. D’ençà d’aquell dia..."
(Hilde, part 2)
"En sortir de l’oficina, en el mateix instant, he oblidat per complet tot aquell món on havia viscut fins aquella hora. I he començat a caminar, perdut, sol, sense brúixola, per carrers i places. He seguit una noia."
(Hilde, part 1)
"Hilde em mirava i s’estrenyia conra mi. Ens posàrem en un buit que deixava la porta d’un magatzem i jo li vaig passar la mà per la cintura. Hilde em va posar suaument els seus dits a la cara. Li vaig fer un petó als llavis.
Sense pensar i molt fluix, va dir:
- Què vols...?"(Hilde, part 4)
Aquestes novel·les i la poesia que escriu i que prepara per a ser publicada, amb el títol d'El cor vermell (1958), són el tipus de literatura moderna que es feia arreu d’Europa a l’època.
"Tens l’ànima de ferro, que viu en tes entranyes
perquè és el teu cos propi; sou els germans més rars,
i els dos, triomfant sempre, domineu les muntanyes
i gireu rius immensos i entreu dins de les mars."(Oda al ciment armat, Lleida, 1928)
"Converses enrotllades,
instruments comprimits,
cançons espiritistes,
simfonies angèliques,
jocs de màgia."(El Fonògraf, Lleida, 1929)
"Ossos d’acer,
cervell de cent cavalls,
nas llargarut que dóna giravoltes...
l’aviador és la mosca que l’exalta."(Oda a l’aeroplà, Lleida, 1930)
Si bé també escriu poesia romàntica:
"Que dolça és la vida
si saps que t’estimen!
i amables les hores
i els dies ben curts.
No sents enyorança,
ni tristor, ni pena,
ni anheles cap glòria,
no enveges ningú.
Que dolça és la vida
si saps que t’estimen!,
que uns llavis somriuen,
que hi ha uns ulls que et miren,
i un cor que batega
per tu!"(Barcelona, 1935)
Es casa amb Dolors Solà Campabadal (Lleida, desembre de 1936) i dos dies abans estrena l’obra dramàtica La pau regna al camp, contrapunt de les idees proletàries enfront de la burgesia, dins el marc d’un drama rural.
Barcelona, 28 de juliol de 1936. Amb Dolors Solà
Lleida, 15 de desembre de 1936. Estrena La Pau regna al camp
