Una classificació de mapes

En els mapes s'hi pot presentar des d'una sola categoria d'objectes geogràfics fins a les que permeti la seva densitat gràfica i l’objectiu de la interpretació proposada. Les combinacions de selecció, abstracció i simbolització d'objectes geogràfics en un mapa són infinites. Algunes combinacions han estan estandaritzades i defineixen classes de mapes ben reconeguts com, per exemple, la dels mapes topogràfics o la dels mapes de carreteres. En molts altres casos, les categories i denominacions són més artificioses i responen a la necessitat de classificar els mapes a efectes pràctics. És el cas de la classificació que apliquem a la Cartoteca General de la UAB per tal d’organitzar els diferents tipus de mapes en el nostre catàleg geogràfic Geodoc. A continuació trobareu cadascuna d’aquestes categories amb uns exemples extrets del propi fons de la Cartoteca:

Topogràfics : Els mapes topogràfics inclouen la interpretació de: el relleu, la hidrografia, les xarxes de comunicacions i de serveis, l'edificació, els límits administratius, i les grans categories d'ocupació del sòl. Però per a considerar un mapa com a topogràfic no és imprescindible que s'hi representin totes aquestes categories d'objectes geogràfics. L'únic objecte indefugible és el relleu, generalment representat mitjançant corbes de nivell.

La configuració dels mapes topogràfics, es remunta a primeries del segle XIX. Per tant, la seva genealogia té, a tot estirar, uns dos-cents anys. La selecció d'objectes geogràfics típics del mapa topogràfic tal com encara avui és té per norma va ser feta, en diverses etapes, pels serveis cartogràfics de l'exèrcit napoleònic. L'estandarització que dugueren a terme els militars francesos també va ser adoptada pels serveis cartogràfics dels estats europeus al llarg del segle XIX. En el cas espanyol, això va produir-se tardanament. No va ser fins a la dècada de 1870-80 amb la creació del Instituto Geográfico i l'inici dels treballs del Mapa Topográfico de España a escala 1:50 000. La classe de mapa topogràfic dissenyat a l'imperi napoleònic anava molt més enllà de l'ús militar. Va ser, i continua essent, l'eina de control fonamental per l'Administració del territori a diverses escales.

Planimètrics : Els documents planimètrics presenten una selecció de capes informatives similar a l'assenyalada pels mapes topogràfics llevat, però, de l'altimetria. Exemples típics d'aquesta categoria de mapes són els plànols generals urbans o la cartografia cadastral.

 

De comunicacions : La capa informativa fonamental i dominant és en els documents de comunicacions és la que presenta les vies de comunicacions: carreteres, ferrocarrils, canals navegables, etc. La cura en el nivell de detall es concentra en aquests objectes geogràfics i també presenten un major grau d'exactitud respecte altres capes informatives complementàries: nuclis de població, paratges naturals, etc. Així mateix, les vies de comunicació hi suporten diverses simbolitzacions: estat de conservació, categoria administrativa, fites de distància, etc. En general, les distàncies es retolen directament sobre el mapa. Infinitat de mapes de carreteres per a automobilistes són exemples tòpics d'aquesta categoria que, des del punt de vista de la definició conceptual, és només una variant dels mapes especials de base.

Especials de base : En base a una definició estricta, els mapes que podria acollir la categoria de documents especials de base: només serien aquells que presenten un sol tipus d'objecte geogràfic. Exemples il·lustratius d'aquesta categoria són els que ofereixen la sola divisió administrativa del territori: municipal, provincial, estatal, etc. També seria un mapa d'aquesta categoria, i no pas dels topogràfics, el que només presentés el relleu, i que el títol, possiblement, el denotaria com a mapa "orogràfic". Molt sovint, però, en aquesta categoria s'hi admeten mapes que presenten altres capes informatives que es poden considerar complementàries a la dominant.

Temàtics de geografia física : Els objectes geogràfics així com els atributs simbolitzats en els mapes temàtics de geografia física responen a la finalitat d'il·lustrar les característiques físiques del territori que s'esdevenen sense relació amb la societat. Els fenòmens que poden presentar són molt variats: edafologia, edat geològica, vegetació natural o espontània, espècies zoològiques, etc. És habitual trobar-hi simbologies normatives validades per la tradició en la seva aplicació corporativa.

Temàtics de geografia humana : Diversament als mapes temàtics de geografia física, a la categoria dels documents temàtics de geografia humana s'hi classifiquen els mapes que simbolitzen fenòmens societaris o derivats de les activitats de la societat humana. En són exemple els mapes d'usos o ocupació del sòl, de contaminació ambiental, de planificació urbanística, ... a més de mapes de renda per càpita, densitat de població, o de resultats electorals entre un llarg etcètera. Val a dir que la producció més significativa d'aquesta categoria de mapes es divulga a través d'Atles temàtics.

De funcionalitat especial : A la categoria de documents de funcionalitat especial s'apleguen tots aquells documents que no presenten un nivell de detall i/o grau d'exactitud suficient per a incloure'ls en les categories anteriors. Per tant, les capes informatives dels mapes d'aquesta categoria podran ésser molt diverses. Molts mapes publicitaris, infogràfics, escolars, o orientats a altres funcions singulars no precisen un grau d'exactitud ben controlat ja que no pretenen oferir alts nivells de precisió en les mesures que s'hi efectuïn.

 

Basats en imatges : La categoria de documents basats en imatges inclou productes com les ortofotos o les ortoimatges. Aquests documents geogràfics no presenten el territori de manera simbòlica, selectiva i abstracta, per la qual cosa no es poden considerar com a mapes. Es doncs inadequat caracteritzar els documents d'aquesta categoria pel nivell de detall. En tot cas podrien caracteritzar-se per la seva resolució. En canvi, la correcció geomètrica a la que han estat sotmesos els documents fotogràfics i les imatges fins a dotar-los d'una vertadera projecció cartogràfica i escala permeten la seva comparació amb el mapa en el control de la seva exactitud. En aquesta categoria només s'hi admeten els documents que han sofert aquesta rectificació. Les simples ampliacions fotogràfiques, per no parlar dels contactes de fotogrames, no poden assimilar-se tècnicament als mapes.