Les corbes de nivell : un cas singular d'implantació zonal

La interpretació del relleu mitjançant corbes de nivell és un procediment  de representació basat en una variant singular de la implantació zonal. Val la pena d’entretenir-nos en presentar les seves característiques atesa la popularitat de la seva difusió. Les corbes de nivell resulten de la intersecció fictícia entre un objecte i uns plans imaginaris paral·lels a un de base i a intervals altitudinals, normalment d'igual separació o equidistants.

Cada corba de nivell delimita una superfície en la qual tots els punts són a la mateixa altura sobre el nivell de base escollit, normalment el nivell mitjà del mar en una estació mareogràfica de referència. Per tant i pròpiament, les corbes de nivell representen objectes en implantació zonal. Per bé que les corbes de nivell són conegudes per la seva presència massiva en els mapes topogràfics per a la representació del relleu, el seu ús pot aplicar-se a la representació de qualsevol objecte volumètric, com el de l’humà de la il·lustració, o fictici, com podria ser l’altura de les precipitacions d’una regió o els preus del sòl d’una ciutat.

 

Per a facilitar la comprensió del concepte de corba de nivell hem escollit un objecte remotament geogràfic, però amb una volumetria molt simple: una piràmide. De dalt a baix es mostren les vistes obliqua i zenital de l'objecte en una representació pictòrica, els talls dels plans paral·lels al de base i la representació abstracta similar a la que es mostraria en un mapa.

El nom de corba de nivell és una denominació col·loquial de noms tècnics més precisos: isohipsa (del grec: igual altitud) o bé isòbata (del grec: igual profunditat). El pla de base per a la representació del relleu (l'objecte geogràfic) amb corbes de nivell és el definit pel nivell mitjà del mar o pla d'altitud zero.

Les primeres mostres de mapes amb corbes de nivell per a la representació del relleu són del segle XVIII. La generalització del seu ús no es va produir fins a mitjans del segle XIX. Fins a mitjans del segle XX, els topògrafs havien de dibuixar les corbes de nivell en base a la interpolació respecte a cotes altimètriques i directament sobre el terreny des d'observatoris panoràmics. Així, la creació de mapes topogràfics era molt lenta i molt sensible a les habilitats dels topògrafs.

Actualment, les isohipses que apareixen en els mapes topogràfics es dibuixen a partir de models estereoscòpics de fotografia aèria vertical. Les isòbates es dibuixen a partir de la interpretació d'imatges de radar i sonar.

Els mètodes i procediments de representació semiautomàtica del relleu mitjançant corbes de nivell han estat desenvolupats per l'enginyeria topogràfica. És una feina del tot rutinària. La representació del relleu de la superfície de la Terra és l'aplicació més coneguda de la implantació zonal en corbes de nivell, atès que visualitza un objecte físic i tangible. Tanmateix, hi ha multitud de superfícies fictícies que també poden representar-se amb la mateixa base conceptual d'implantació. Posem per exemple la superfície que resultaria d'acumular l'aigua de pluja rebuda per cada punt de la superfície terrestre durant un any. Atès que no plou igual d'un punt a altre, la superfície irregular resultant d'aquesta representació mental també pot representar-se mitjançant corbes de nivell. En aquest cas concret, les corbes de nivell s'anomenen isohietes i assenyalen els límits del pla fictici amb igual quantitat de precipitacions anuals. Naturalment, el dibuix de les isohietes hauria de fer-se per interpolació de les precipitacions registrades en les estacions meteorològiques (objectes puntuals de referència).

...seguir llegint .............