Les característiques dels mapes

A continuació veurem amb una mica més de detall la definició general de mapa:

Interpretació selectiva, abstracta i simbòlica del paisatge i de les distribucions geogràfiques

 

La selecció d’objectes geogràfics

En un mapa podem representar persones, cases, límits administratius, rius, i un llarg etcètera. Genèricament, tot allò que pot ser representat sobre el mapa ho anomenarem com un objecte geogràfic. En contra d'una idea simplista, però molt estesa, de que els mapes presenten tot el que hi ha en el territori que abasten, cal recordar que són el fruit d'una tria d’objectes geogràfics. Tots els mapes són selectius: només inclouen aquells objectes geogràfics que són d'interès prioritari per a l'usuari als quals van destinats. De passada, podem dir que un bon mapa és aquell que s'ha basat en una tria conseqüent amb la finalitat a què va destinat. Un mapa molt llampant i visualment atractiu pot ser un mapa dolent si la tria d'objectes geogràfics no és l’adequada per a la seva finalitat.

Per tant, els mapes no són un calc o una còpia del territori indiscriminada en el sentit com poden ser-ho les fotografies aèries o les imatges de satèl·lit. La significació de tots els objectes disposats en el mapa és aclarida a la llegenda o es dedueix per evidència manifesta. En canvi, quan observem les diferències de tonalitat, les formes, les ombres, etc., que presenten les fotografies aèries, cal endevinar en cada cas de quin objecte es tracta. En un mapa, la selecció d'objectes és sempre el producte d'una activitat d'interpretació geogràfica. Els autors o les autores dels mapes interpreten el territori mitjançant la selecció d’uns determinats trets de la realitat per a retenir-los en el dibuix. És per això que els mapes tenen tanta importància en els estudis geogràfics i ambientals.

Aquí teniu un exemple d'interpretació geogràfica per mitjà d'una nova selecció d'objectes a partir de la informació d'un mapa. El fragment de mapa editat de l’esquerra inclou diversos objectes geogràfics. En el mapa de la dreta hem seleccionat i aïllat tots els objectes relacionats amb el poblament, és a dir amb les edificacions permanents de fixació de la població en el territori, normalment habitatges de tota mena. Però també cal incloure-hi, edificacions d’ús col·lectiu, com les esglésies, els hotels o els hospitals.

 

L’abstracció: la implantació cartogràfica

Les formes dels objectes geogràfics que se'ns presenten en un mapa són sempre abstraccions geomètriques de la realitat. La segona interpretació que efectuen els autors i autores dels mapes és la reducció dels objectes seleccionats a una d’aquestes tres possibilitats de representació abstracta: com un punt, com una línia o com una zona, les tres modalitats d'implantació cartogràfica. Però no només en una de sola! Per exemple, la representació d'una casa aïllada en un mapa molt detallat, o a gran escala com també es pot dir, serà efectuada per mitjà d'una zona. En canvi, en mapes a petita o mitjana escala, una casa aïllada s'hi representarà, el més segur, mitjançant un punt amb una simbologia adient: un cercle a l'exemple. I fins i tot, si descendim a escales encara més petites, les cases aïllades possiblement no podran ser representades.

La implantació cartogràfica puntual implica que de l'objecte geogràfic interpretat així sobre el mapa només podrem mesurar-ne la localització absoluta, per mitjà de coordenades, i la localització relativa, per observació de la dispersió que presenta en relació amb els altres punts de la distribució geogràfica del mapa. La forma geomètrica real s'haurà reduït a un punt i, per tant, no té sentit mesurar-hi dimensions zonals com poden ser el perímetre o bé la superfície. Un punt és, geomètricament i precisa, una figura sense dimensions.

Quan l'objecte geogràfic s’interpreta en implantació lineal, en podem mesurar una estimació de la seva llargada física. Naturalment, sobre el mapa també podem mesurar la distància entre dos punts qualssevol. En aquest cas hauríem definit un objecte fictici i arbitrari com, per exemple, la línia diagonal en un camp de futbol, la línia entre les dues façanes paral·leles d'un carrer, etc.

Normalment, els objectes de traçat curvilini es poden interpretar com a línies en considerar-los com una seqüència de segments rectes limitats entre els punts en què canvia d'orientació. Un exemple evident és la interpretació cartogràfica d'una carretera. La seva implantació geomètrica sobre el mapa consistirà en la seva segmentació en una seqüència de línies rectes, una darrere l'altra. La localització d'una línia, o una seqüència, es farà a través de la llista de les coordenades dels punts extrems de cada línea simple.

Finalment, els objectes són interpretats com a zones quan la forma geomètrica emprada per a representar-los en el mapa permet de mesurar la seva àrea. En altres paraules: la superfície que ocupen en el mapa és representativa de la superfície real de l'objecte en el territori. Les implantacions zonals són limitades per seqüències de línies de manera que formen una figura tancada com, per exemple un polígon. La localització d'una zona també es farà per mitjà de les coordenades extremes de la línea que la tanca. A diferència d'una línea oberta, en aquest cas la llista de coordenades haurà de finalitzar amb la mateixa coordenada del punt inicial.

	tres punts... La georeferenciació dels tres punts representats, amb una aproximació al quart d’unitat, és la següent: A (2-4) B (6,75-7,75) C (5-1,5)

	una línia... La seqüència de coordenades que georeferencien la línia és: D (4,5-0); C (5-1,5); E (3-2,5); A (2-4); F (2,5-6); G (4,5-7); B (6,75-7.75); H (8-9); I (8,5-10).

tres zones... La localització de la zona central vindria definida per la seqüència: C (5-1,5); E (3-2,5); A (2-4); F (2,5-6); G (4,5-7); B (6,75-7,75); M (7,5-6,25); L (7,5-4,5); K (7-3); J (5,5-2,5); C (5-1,5). Els punts inicial i final coincideixen per tancar la figura. Noteu que l'ordre de la seqüència no conserva l'ordre alfabètic de les lletres que designen els punts. El sentit de l'ordenament pot ser qualsevol dels dos possibles: en el de les agulles del rellotge o el seu contrari.

 

La simbolització de les implantacions

El tercer tret interpretatiu que cal analitzar en qualsevol mapa és la dels símbols i de signes que s'hi ha disposat per a diferenciar visualment els diversos objectes geogràfics representats en el mapa com a implantacions cartogràfiques en punts, línies o zones. Fins i tot en el cas que només s'hi representi una sola categoria d'objectes geogràfics, la tria i l'aplicació d'una simbologia també és del tot imprescindible.
En el mapa següent s'ha representat la distribució de monestirs cistercencs (objecte geogràfic) a l’Europa del segle XII. Cada monestir ha estat assenyalat com un punt (implantació puntual).

Dintre del mapa no hi ha variació gràfica. Tots els signes aplicats són cercles els quals permeten identificar clarament el centre de cada implantació, el lloc on hauríem de precisar, si fos necessari, les coordenades de localització de cada monestir. Podríem aplicar-hi molts altres signes puntuals: triangles, quadrats, etc. La tria va a gust de l'autor o l'autora la qual cosa contribueix decisivament a donar un toc personal inconfusible a cada mapa.
En el mapa següent s'exemplifica un cas molt senzill d'una veritable variació gràfica dintre d’un mapa en el qual es presenta la mateixa distribució de monestirs de l’exemple anterior:

El cercle ha estat substituït per un rectangle com a implantació puntual. Ara, però, les quatre modalitats d’orientació aplicades als rectangles denoten altres tantes congregacions cistercenques del segle XII. Els monestirs són els objectes geogràfics mentre que les congregacions a les quals pertanyen denoten un atribut de l'objecte. La variació d’orientació és, doncs, un recurs gràfic per a representar característiques no territorials dels objectes geogràfics: la congregació cistercenca Però també les taxes de natalitat, la renda per càpita, etc., i totes les variables estadístiques imaginables les quals, en l’anàlisi cartogràfica, anomenarem com atributs de l'objecte.
L'eficàcia comunicativa d'un mapa passa necessàriament per la correcta correspondència entre les característiques de l'atribut que es desitja representar i la simbologia aplicada. En el context de la simbolizació cartogràfica, les aplicacions gràfiques s'anomenen variables visuals. D'ençà els treballs de Jacques Bertin, sobretot des de la publicació del llibre Sémiologie Graphique (París: 1973, 2a ed.), es distingeixen sis variables visuals: la forma, l'orientació, el color, el gra o textura, la intensitat i la talla. D'aquestes sis variables visuals només les tres darreres (gra o textura, la intensitat i la talla) poden traduir correctament els atributs quantitatius. Les aplicacions gràfiques de forma, d'orientació i de color, en canvi, només abasten els atributs qualitatius, com és el cas de les congregacions cistercenques de l’exemple. Vegeu-lo encara simbolitzat mitjançant la variació de color:

Gràfics adaptats de: Bonin, Jacques: Initiation a la graphique. París : EPI, 1975.

 

Exactitud, precisió i nivell de detall

La interpretació de les distribucions geogràfiques mitjançant la selecció, l’abstracció i la simbolització dels objectes singulars que es presenten a la superfície terrestre és un activitat regulada per tres paràmetres interrelacionats: l’exactitud, la precisió i el nivell de detall.
Exactitud: el grau d'ajust entre les coordenades determinades en un mapa en relació amb les coordenades obtingudes per un altre mitjà independent considerat exacte. El més habitual és que la finalitat del mapa no requereixi un grau d'exactitud mesurada com es descriu a la definició anterior sinó que és suficient l'exactitud relativa: els objectes s'hi disposaran correctament els uns respecte dels altres.
Precisió: l’expressió de la qualitat del mètode a través del qual s'efectuen mesures. Així, la precisió que podien atènyer els mapes de fa cent  anys no era, ni de lluny, la dels actuals, per a la realització dels quals s’han emprat instruments molt més sofisticats. En un ordre pràctic, per precisió d'un mapa cal referir-se a la mínima distància que s'hi pot mesurar sense ambigüitat. La precisió és relativa a dimensions significatives sobre el terreny. No s'hauria de confondre amb l'exactitud ni amb el nivell de detall, malgrat estar-hi estretament relacionada.
Nivell de detall: llindar de precisió que s'imposa el realitzador del mapa per a representar-hi els objectes geogràfics --punts, línies, zones i isolínies--. El nivell de detall s'expressa en unitats de dimensions significatives sobre el pla de representació com, per exemple, en mil·límetres. Tant la percepció visual com la qualitat de l'instrumental disponible imposen límits humans i tècnics al nivell de detall.

...seguir llegint .............