Els productes de la fotografia aèria

Majoritàriament, els vols fotogràfics es realitzen per a la producció de cartografia topogràfica i d'ortofotomapes. La metodologia i els procediments propis d'aquests treballs es coneix amb el nom de fotogrametria. És un dels continguts fonamentals dels estudis de topografia i d'enginyeria geogràfica. A manera de guia general, examineu l'esquema següent sobre els productes que resulten dels vols. Els mapes topogràfics i els ortofotomapes interessen com a document final però no pas pels procediments de producció.

 

 

 

Fotogrames

Als efectes de fotointerpretació per a cartografia temàtica i per aprofitar les característiques estereoscòpiques de la cobertura és convenient adquirir contactes dels fotogrames. La dimensió estàndard del clixé fotogràfic és de 23 x 23 cm. Antigament s'usava clixé de dimensions 18 x 18 cm.

Les ampliacions dels fotogrames poden ser d'utilitat per a disposar de més superfície per a dibuixar sobre la foto. Tanmateix, però, una ampliació fotogràfica no comporta cap augment de la informació disponible en el negatiu original.

Aquí podeu veure una disposició dels marginals en els fotograma. La disposició pot variar segons el model de la càmera. Aquesta informació és recollida en el mateix moment de la instantània. A vegades algunes indicacions són impreses sobre el clixé.

 

 

El punt principal del fotograma és el centre òptic de visió de la càmera en el moment de la instantània. En una fotografia absolutament vertical aquest punt coincidirà amb el centre gravitacional. Degut als moviments fortuïts de l'avió, però, aquesta coincidència gairebé no s'aconsegueix mai. Així és norma que s'admetin com a verticals les fotografies que les orientacions principal i gravitacional no difereixin més de 3 graus.

El nivell que a vegades s'inclou com a informació marginal de la càmera permet efectuar una primera estimació del seu grau de verticalitat. Les referències a la distància focal i a l'altura de vol són de gran interès per a càlculs de rectificació de dimensions sobre el fotograma. Cal recordar que l'altura que proporciona l'altímetre és sobre la referència del nivell del mar.

 

Mosaic simple

Un exemple : Fotografia d'un mosaic de fotogrames del sector costaner del País Basc francès a tocar de Baiona. Just al caire superior dret s'hi endevina l'aeroport.

Font: Lassalle, Thierry. Cartographie. 4000 ans d'aventires et de passion. París: IGN – Nathan, 1990.  pàgs 126 i 127

 

Fotointerpretació

Aquest esquema ordena les claus d'interpretació que d'una manera intuïtiva utilitza qualsevol fotointerpretador/a en quatre nivells de dalt a baix. Aquests nivells i claus es corresponen a processos intel·lectuals cada volta més complexos que es desenvolupen durant l'observació de la fotografia o del seu model estereoscòpic.

En un primer nivell, l’observador advertirà el contrast entre les tonalitats de grisos o de color. Per exemple: les zones boscoses son més fosques que les parcel·les llaurades sense conreu.

Les taques de gris o color prenen major significació quan s'hi reconeix la seva dimensió, la forma i la textura. Constitueixen el segon nivell d’observació de la imatge fotogràfica. Val a dir que com a sinònim de textura podem entendre també la rugositat aparent que ofereix cada taca. Per exemple, la textura fina i regular de les parcel·les de conreu actives, posem per cas amb cereal madur, és ben diferent de la que ofereixen les parcel·les abandonades cobertes d'herba espontània. I cal notar que, tanmateix, aquestes dues categories de parcel·les oferiran una tonalitat semblant. Per tant, el reconeixement de dimensió, forma i textura permet avançar significativament en la identificació dels objectes i les cobertures de l'àmbit d'estudi.

El següent nivell d'observació que s'acumula als anteriors constitueix ja la primera fase d'interpretació. Així, la identificació d'objectes iniciada mitjançant l'anàlisi de les dimensions, forma i textura de les tonalitats es completa pel reconeixement de la seva localització relativa o dispersió, per la seva disposició en el relleu, i per la seva altura a través de les ombres projectades. Aquestes operacions mentals són també interpretacions des del moment que posen en joc les relacions entre diversos objectes (dispersió) o els seus atributs (altura, ombra,...).

La interpretació final del paisatge fotografiat implica la descripció de les distribucions geogràfiques observades. Tanmateix, per portar a bon terme aquesta descripció, l'observador haurà de disposar d'altra informació sobre l'àmbit: cartogràfica, bibliogràfica, de treball de camp, etc.

 

Restitució fotogramètrica i ortoprojecció

L'observació de la fotografia aèria a través del model estereoscòpic que pot formar-se amb parelles de fotogrames és de vital importància per als treballs de fotointerpretació de tota mena. La identificació i la interpretació dels objectes geogràfics és molt més entenedora sobre la maqueta del relleu que els sustenta. Per altra banda, la correcció geomètrica de la fotografia aèria en el procés de producció de cartografia topogràfica i d'ortofotomapes també es recolza en l'observació del model estereoscòpic. No podria ser d'altra manera per a dibuixar les corbes de nivell!

En la fotografia inferior s'hi mostra un petit restituïdor analògic de sobretaula. Esquemàticament, el restituïdor és un estereoscopi al que s'hi han acoblat mecanismes que permeten la correcció automàtica del territori fotografiat en la parella de fotogrames mentre l'operador/a ressegueix els elements planimètrics per cartografiar (edificacions, rius, carreteres, etc) i interpreta les corbes de nivell sobre el model. Un braç articulat o pantògraf, que en la il·lustració se situa a la banda inferior dreta, dibuixa alhora l'esborrany del mapa topogràfic. També s'hi pot endevinar els dos portafotogrames a la part superior de l'instrument i el visor de l'operador/a. L'operador/a ressegueix el model desplaçant l'artefacte situat sota el cos de l'estereoscopi.

Font: Ritchie, W. [et al.]. Surveying and mapping for field scientist. Harlow ; New York:: Omega, 1988. pàg. 120

Actualment, els restituïdors analògics com el que mostra la fotografia són substituïts per restituïdors analítics enterament suportats per sistemes informàtics. En aquesta modalitat, l'operador/a ressegueix la planimetria i interpreta l'altimetria sobre el model estereoscòpic que se li forma en la pantalla de l'ordinador amb l'ajuda d'unes ulleres especials. Els fotogrames han estat prèviament escanejats. La restitució analítica informatitzada és la més apropiada per a la producció d'ortofotomapes i del subproducte associat: els models digitals d'elevacions.

Ja sigui en la modalitat analògica, ja sigui en l'analítica, hom haurà de situar els fotogrames en la mateixa disposició com van ser realitzats. Aquesta operació és una activitat fonamental en tots els treballs fotogramètrics.