Les propietats dels objectes geogràfics en el mapa

Les propietats dels objectes geogràfics són aquelles característiques que només es poden descriure (mesurar, interpretar, etc.) a partir de l'observació de les seves implantacions en el mapa o en la realitat mateixa. Totes aquelles altres característiques dels objectes geogràfics representats en el mapa que precisen l'aplicació d'una simbologia singular per a identificar-los reben la denominació d'atributs de l'objecte.

La mesura de les propietats dels objectes geogràfics és independent de la seva simbologia però limitada per la seva implantació abstracta. Recordem ràpidament això darrer: només les coordenades per als punts, les coordenades i la llargada per a les línies i les coordenades, llargades i superfícies per a les zones.

Les propietats dels objectes geogràfics i els instruments per a mesurar-los o interpretar-los en el mapa són:

les dimensions, per mitjà de l’escala;
la localització absoluta, per a l'assignació de coordenades d'un sistema de referència, i
la localització relativa, per a la comparació amb pautes de distribució.

 

Les dimensions mitjançant l’escala

L'escala del mapa és l'expressió de la proporció entre les dimensions en el document i les dimensions en el territori dels objectes geogràfics. Això és:

Les diverses expressions d'aquesta proporció ens permetran trobar les dimensions reals dels objectes implantats com a línies o bé com a zones en el mapa. Recordeu que les implantacions puntuals no tenen dimensions. Cal advertir, però, que només s'obtindran mesures precises sobre mapes topogràfics realitzats amb tota exactitud. Això és, realitzats per professionals i empreses solvents. Tanmateix, qualsevol tipus de mapa, sigui quina sigui la seva funció, haurà de portar sempre una indicació d'escala per a poder estimar, com a mínim, les dimensions globals de l'àmbit que representa.

L'escala del mapa pot expressar-se en qualsevol de les modalitats següents:

... com una proporció numèrica o escala fraccionària,
... per la segmentació regular d'una línea del mapa en dimensions territorials significatives o escala gràfica, i
... per la correspondència entre unitats de llargada significatives sobre el document i el territori o escala verbal.

Molt sovint es comparen les escales entre mapes de forma col·loquial i es parla d’escales grans i petites. Ja hi ens em referit. L'escala serà cada volta més petita com més augmenti el denominador de l'expressió numèrica. Així, un mapa a escala 1: 1 000 000 és a escala més petita respecte un mapa a 1: 10 000. Però amb igual superfície de paper, el primer representarà un àmbit geogràfic molt més extens que el segon. I al revés: com més petit sigui el denominador d'escala major serà l'escala del mapa.
En el mateix context i, per exemple, podem dir que un mapa a 1: 50 000 és a meitat d'escala respecte d'un mapa a 1: 25 000. I al revés: que el mapa a 1: 25 000 és a escala doble respecte el de 1: 50 000.

 

La localització absoluta mitjançant un sistema de coordenades

Una propietat fonamental dels objectes geogràfics és la localització absoluta sobre la Terra. D'ençà de la formalització establerta pels geògrafs i astrònoms hel·lenístics (Hiparc, Marí de Tir, Ptolomeu,...) , hom considera diverses línies i punts com a referències bàsiques d'un sistema de coordenades geogràfiques per a especificar acuradament la localització. Aquests punts i línies són, en essència, els Pols i l'Equador. Els pols geogràfics són la intersecció de la Terra amb el seu eix de rotació. L'Equador és la línia d'intersecció de la Terra amb el pla perpendicular a l'eix de rotació pel punt mitjà. Tant els Pols com l'Equador són ben coneguts com a referències geogràfiques, però no poden definir-se a la lleugera! Com tampoc pot fer-se de qualsevol manera la definició dels altres termes clau de la xarxa geogràfica de coordenades: els arcs de meridià i de paral·lel, la longitud i la latitud, etc.

Paral·lel: element de la xarxa de coordenades geogràfiques definit com la línia fictícia resultant de la intersecció de la superfície terrestre amb un pla perpendicular a l'eix de rotació de la Terra. Un arc de paral·lel complet és una circumferència i té, per tant, 360 graus. Advertiu que els Pols, nord i sud, són paral·lels amb implantació puntual: el pla perpendicular a l'eix de rotació de la Terra només hi és tangent. La diferència de latitud entre paral·lels és el valor de l'angle format entre una línia disposada radialment en el pla d'un paral·lel de referència, normalment el de l'Equador, i una línia que uneixi el centre de la Terra amb el punt de la seva superfície del qual es precisa la latitud.

Meridià: element de la xarxa de coordenades geogràfiques definit com la línia fictícia que resulta de la intersecció de la figura terrestre amb un pla que contingui l'eix de rotació de la Terra. Un arc de meridià s'estén entre els dos Pols terrestres. Un meridià complet té, doncs, 180 graus. La diferència de longitud entre meridians és el valor de l'angle format entre el pla d'un meridià inicial, escollit arbitràriament, i el pla del meridià en el qual es troba el punt del qual es precisa la longitud.

Exemples de meridians i paral·lels i els  arcs corresponents               Font: A. Strahler. Geografía física. 3a ed. Barcelona : Omega, 2000. pàg. 7

Molt sovint, l'àmbit geogràfic representat en un mapa ve delimitat, de manera més o menys arbitrària, per dos meridians i per dos paral·lels de la xarxa de coordenades geogràfiques. El fragment de la superfície terrestre delimitat d'aquesta manera s'anomena un quadrangle. Sobre la Terra  té la figura d'un trapezi esfèric mentre que sobre el mapa pot tenir figures diverses depenent del sistema de projecció emprat.

Exemples de tipus de projecció

 

La localització relativa per mitjà de pautes de distribució

Tots els mapes presenten la localització relativa d'una selecció d'objectes geogràfics. Aquest és un tret que es desprèn de la pròpia naturalesa dels mapes. És la seva funció primordial: mostrar distribucions geogràfiques. Si tots els objectes geogràfics es distribuïssin igualitàriament i uniforme no hi hauria cap raó per a l'estudi de la geografia.

Noteu, per altra banda, que si bé han pogut ser automatitzats els càlculs de les dimensions en el mapa mitjançant programaris específics i la determinació de la localització absoluta mitjançant sistemes globals de posicionament (GPS), la localització relativa que presenten els objectes geogràfics és oberta a una amplíssima franja d’interpretacions teòriques més o menys sofisticades. La ciència geogràfica n’ha fet la seva raó de ser durant el segle XX.

 

 

És només en els mapes on podem observar i analitzar, per posar un exemple ben conegut, la distribució de la població mundial. En el planisferi d'aquesta pàgina cada punt equival a cinc milions de persones. Hi constatem l'existència de grans sectors de la Terra sense un nombre significatiu d'habitants per oposició a altres sectors densament poblats. Aquesta observació, per senzilla que sembli, només és evident sobre el mapa. Qualsevol descripció textual de les distribucions geogràfiques haurà de basar-se en la seva representació cartogràfica i, més concretament, en la descripció de la localització relativa dels objectes representats.

Bona part del comentari formal del mapa es recolza en analogies de base geomètrica i en la relació amb les seves característiques abstractes. Així podem distingir entre pautes de comentari d'objectes puntuals, el més habitual, però també d'objectes lineals i d'objectes zonals. La descripció del relleu a través de la observació de la disposició de les corbes de nivell també és una anàlisi de localització relativa.

La descripció de les localitzacions relatives en el mapa no té un instrument de mesura evident com succeeix en la mesura de les dimensions (a través de  l'escala) o en la determinació de les localitzacions absolutes (a través dels sistemes de coordenades). No hi ha un instrument explícit per a mesurar inequívocament la situació recíproca de tots els objectes geogràfics en el mapa (i en el territori). En els estudis geogràfics, aquesta activitat de descripció s'anomena la lectura o el comentari de mapes.