Hipatia - Biblioteca d'Humanitats - UAB - Altres exposicions - Comentaris- Descarregar

1.  Història de la interpretació del cervell

Resulta un exercici ben interessant submergir-se, encara que sigui sols lleugerament en el que podríem anomenar la història de la interpretació que la humanitat ha fet durant els últims anys del sistema nerviós i més concretament del cervell.

Allò primer que crida l'atenció és que la imatge que es va tenir del cervell no va ser durant anys  precisament massa bona.

Primer de tot va ser un purificador de l'esperit, més tard un refrigerador, una caixa per estalviar sang, una glàndula excretora i a finals del segle passat s'utilitzà la metàfora del cervell com un ordenador programat per solucionar problemes. Realment en un primer cop d'ull no sembla que hagi tingut una carrera de les més brillants.

Tant l'ànima com la ment havien trobat habitatges més nobles com per exemple el cor i el fetge i encara al 1808 per Cuvier el cervell era una senzilla glàndula. D'altres investigadors com Gennari a Parma i ja l'any 1762 van intuir i descriure per primera vegada l'estructura per capes del còrtex cerebral.

Franz J. Gall (1758 - 1828) és conegut per la seva teoría; la frenologia, que afirma que cada funció cerebral està localitzada en un lloc ben precís,  teoria avui reconeguda com errònia - avui en dia es parla més bé d'un processament cerebral d'estructura distribuïda – que va representar un avenç. No s'aproxima ni de lluny a la interpretació actual del processament distribuït de les diferentes funcions, però el cert és que va fer una gran contribució en afirmar que el cervell és no sols el centre de la activitat "superior" sinò que a més analitza les sensacions, controla els ritmes interiors, el moviment del cos en l'espai exterior i organitza l'emissió de paraules i el seu encadenament en estructures sintàctiques i semàntiques complexes.

El cervell es presenta així com una estructura molt complexa, com una constel·lació de potencialitats.  Aquesta presentació "democràtica" del cervell no sols no va ser acceptada sinò que en certa forma va ser perseguida- tant per en Francesc I, com per en Napoleó -  En aquesta época va guanyar la batalla un tal Flourens (1794-1867) i la seva idea del cervell com a sistema únic i compacte.

Aquesta va ser la darrera gran controvèrsia sobre el funcionament del cervell.

Amb el descobriment del microscopi ja no era suficient mirar amb detall la forma de cervell intactes o observar porcions de cervells macerats, sino que es començà a estudiar  fines làmines tallades amb fulles esmolades.

L'històleg de Pavía Camilo Golgi (1844-1923) va observar preparats de finíssimes làmines de cervell tractades segons una recepta pròpia. De forma molt curiosa Golgi va fer les seves observacions mediatitzat per la teoria que estava de moda en aquell moment sobre la naturalesa i l'estructura  del sistema nerviós que afirmava que el cervell té una estructura contínua de cèl.lules  ajuntades per protoplasma.

Així, quan Golgi  observa cèl.lules nervioses separades entre si, aïllades l’una de l'altra; com que volia veure una altra cosa, torna a repetir  l'experiment.

Mentrestant, Santiago Ramón y Cajal (1852-1934) estudia també el sistema nerviós i utilitza la coloració de Golgi. Després de moltes hores de treball amb el microscopi i de molts dibuixos, Cajal creu amb el que veu i afirma que el sistema nerviós està format per elements aïllats els uns dels altres: són les neurones.  

2. Estructura del cervell

Com diu en Tony Buzan el cervell és un gegant endormiscat, també es diu d'ell que és un teler encantat, el més gran trencaclosques de l’Univers, el territori més inexplorat del món…

Gerald Edelman, premi Nobel el 1972, per un descobriment que va revolucionar el coneixement que es tenia sobre el funcionament del sistema immunològic, va insistir que l'activitat del cervell és un processament en paral.lel en lloc  de lineal. Edelman va suggerir que la dinàmica del cervell s'assembla molt a la vida en una selva i ben poc a un ordinador.

La selva és un sistema molt ric en canvi constant i fluctuant, amb parts mútuament dependents i que no està controlada ni dirigida per cap subgrup d'organismes.   

Segons Paivio, avui en dia, es coneix tant del cervell com a l'Edat Mitjana es coneixia del cor. El cert és que actualment la investigació sobre el cervell arreplega moltíssims esforços tant a nivell de investigadors implicats com de recursos econòmics invertits. Els neurobiòlegs de primera línia, com és el cas per exemple de Semir Zeki, s'admiren en els seus articles de divulgació de la complexitat i perfecció d'aquest òrgan.

 
 Per una part es parla de tres cervells:

1. El més antic i més interior, és el que s'anomena cervell reptilià format pel tronc cerebral i el cervellet. En aquesta part del cervell s'ubiquen les respostes instintives.

2. En segon lloc, tenim el sistema límbic o cervell més desenvolupat en els mamífers,  considerat com centre de les emocions.

3. I, finalment, cobrint les altres dues parts i el més actual dintre de l'evolució està el còrtex  amb els diversos lòbuls , les comissures i els dos hemisferis.

Aquests dos hemisferis han donat un bon suport físic a una metàfora del cervell presentada amb força i que parla de dos cervells: el cervell esquerre (CE) i el cervell dret (CD)

Les recerques dels últims anys ens presenten  els dos hemisferis desenvolupant funcions diferents. Simplificant, avui en dia s'accepta que el CE està especialitzat en el que es diu "aspectes acadèmics" del aprenentatge: el pensament lògic, seqüencial i analític. El CD, en canvi, està implicat en activitats "creatives": el pensament analògic i metafòric, holístic i de síntesi. És conegut que les persones tenim diferents estils de l’aprenentatge - clar que això depèn del què i del moment, del context en una paraula-  Potser algú prefereix rebre la informació esmicolada i  pas a pas (CE), en d'altres casos es gaudirà més tenint en primer lloc una idea del conjunt (CD).

Tota l’estructura cerebral és plena d’estimulants enigmes que suggereixen camps d’investigació oberts al futur.  

3. Les neurones.  

Part de la complexitat cerebral rau en els diversos tipus de neurones a les quals Ramon y Cajal va identificar i va descriure com "…. Las misteriosas mariposas del alma cuyo batir de alas quién sabe si esclarecerá algún día el secreto de la vida mental"

Les neurones estan formades pel cos cel.lular, les dentrites que són unes prolongacions relativament curtes i l'axó bastant més llarg.

Tal com diu Francisco J. Rubia al seu llibre "El cerebro nos engaña": " Hoy se sabe que en realidad las funciones están sustentadas en el cerebro por redes neuronales amplísimas, es decir, por gran cantidad de neuronas funcionalmente unidas entre sí y que se localizan en múltiples partes del cerebro"

Les xifres són impressionants. Tots nosaltres hem nascut amb mil milions de neurones o sia un 10 elevat a 11, connectades a través de les dentrites i l'axò de forma específica i precisa. Per terme mig es calcula que cada cèl.lula estableix milers de connexions amb altres neurones , per tant el total de connexions és del ordre de mil bilions!  Un número enorme que ens situa enfront d'una estructura extremadament complexa. Realment la gran complexitat del cervell no sols ve donada per aquest gran nombre de neurones i connexions sinò per la pròpia estructura de les connexions.

Tot això significa que la capacitat del cervell és difícilment explicable i que es posseeix des del naixement un potencial immens.  

4. El I Seminari de tutors Escola/Universitat.  

I tot sorgeix del cervell. No sols el que sentim, percebem, fem i creiem sinò també les accions que es poden dir creatives.  Sorgeix del cervell tant el que entenem per creativitat en les arts, en la ciència com la creativitat en la quotidianeïtat, en l’aprenentatge del quotidià.  

A la Facultat de Ciències de l'Educació hi ha un grup d'assignatures, agrupades en el nom genèric de Pràcticum, que són especialment estimulants en tant quepermeten la relació de persones d’edats diferents i diverses situacions professionals. Aquest curs 2001-2002 s'ha posat en marxa el I Seminari de tutors Escola/Universitat que vol potenciar la interrelació, el flux de comentaris, informes,etc. entre els tutors de les Escoles de Pràctiques i de la Facultat.  

Relacionant aprenentatge, geni i creativitat hem demanat  al Dr. Francisco J. Rubia de la Universidad Politécnica de Madrid que el día 27 de febrer ens parli de: "El cerebro creador" a on esteu tots convidats!

La Biblioteca d'Humanitats ha fet coincidir aquesta exposició també amb el títol de "El cervell creador" aquest mes de febrer i la de Gaudí serà el proper mes de maig.  

Desitgem que gaudiu aprenent  coses ben interessants sobre el nostre esplèndid cervell humà.  

Maria Lluïsa Fiol
Ramón Maria Nogués

Gener 2002 - Revisió d'enllaços: 12/08/09