SOBRE L'EXPOSICIÓ Antoni Rossell Arxiu Occità - UAB En la tria dels materials de l’exposició he volgut il·lustrar tant l’activitat d’en Lesfargues com a traductor, com el procés de difusió dels autors catalans i la seva obra a l’estranger. Des de la primera carta que il·lustra l’adquisició dels drets de traducció d’Incerta Glòria de Joan Sales per part de l’editorial francesa Gallimard, carta de Michel Mohrt (LesC-1), podem fer un seguiment, tant de la traducció (LesC-25), com dels avatars de la vida de l’escriptor català i de la seva activitat al front de la Col·lecció “El Club dels Novel·listes”. Aquesta Col·lecció fou fundada a Barcelona per Xavier Benguerel, Joan Sales i Joan Oliver el 1955, en col·laboració amb l’editorial Aymà. En els seus primers temps va ser dirigida per Joan Oliver, fins que des del 1959 a 1983 va ser dirigida per Joan Sales i, posteriorment, per Núria Folch, la seva muller. Es van publicar novel·les d’autors catalans, com Mercè Rodoreda, Xavier Benguerel, Llorenç Vilallonga, Joaquim Amat Piniella, Sebastián Juan Arbó, Rubió i Tudurí o del mateix Joan Sales, i traduccions d’obres d’autors estrangers com Dostoievski, Kazantzakis, Lampedusa. Posteriorment i en col·laboració amb l’Editorial Columna, es va continuar la tasca de difusió de clàssics europeus en llengua catalana, com per exemple de l’escriptor francès, Victor Hugo. Joan Sales, informa en una de les cartes (LesC-99) de l’enviament d’un exemplar de la 4ª edició d’una obra de Màrius Torres i de publicacions del “Club dels novel·listes”. En una altra carta (LesC-125) s’informa de l’enviament de diferents obres del “Club dels novel·listes”: Tasis, Ferran, Poc, Folch i Camarassa, Vilallonga. En aquesta mateixa carta en Sales diu que Mercè Rodoreda vol que Lesfargues sigui el traductor al francès de la seva obra. Sembla que va ser l’èxit de la traducció de Lesfargues de La plaça del Diamant el que va possibilitar la traducció a l’anglès i al francès. També trobem notícies sobre la traducció de l’obra de Mercè Rodoreda (Pierre Verdaguer, LesC-133). En les cartes hi trobem reflexions sobre la literatura catalana del post franquisme (LesC-128); i sobre l’obra literària de Carles Riba i Màrius Torres (LesC-55). I notícies sobre activitats culturals com una conferència sobre la “Batalla de Muret” de Rafael Tasis (LesC-95). Sobre els aspectes més personals, hi trobem mostres de la repressió franquista en la persona de Joan Sales, com la retirada del seu passaport (LesC-116), però també en la mateixa carta podem llegir una reflexió sobre la situació política espanyola del moment. Les referències polítiques són contínues, Així Joan Sales (LesC-109) es refereix a Jordi Arqués, del Partit Comunista de Catalunya, en una carta on es reflecteixen opinions sobre l’anarquisme i el nacionalisme a Catalunya. En aquesta mateixa carta es fa referència a un a conferència que va impartir Joan Sales a Lió, i que sembla que li va portar diferents problemes com la retirada del passaport ja esmentada. Hem de destacar les contínues notes manuscrites de Núria Folch que trobem en les cartes entre Sales i Lesfargues, sovint notes de caire més personal on s’endevina la gran amistat que hi havia entre els dos matrimonis i de la que s’esmenten les trobades a la casa que en Joan Sales i Núria Folch tenien a Ciurana (LesC-146). Són contínues les referències a aspectes pràctics sobre la traducció, concretament sobre la Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda (LesC-146), i per suposat sobre la traducció d’ Incerta Glòria (LesC-66), en aquest cas en una carta de Xavier Benguerel. Sobre la traducció d’ Incerta glòria, en un text autobiogràfic, el mateix Lesfargues explica:
En les cartes no només es parla de l’obra de Lesfargues, en Joan Sales comenta la seva traducció del Garrell de Loís Delluc (LesC-95). Potser una de les cartes més emotives de l’exposició és l’inici de la relació entre Lesfargues i Jordi Sarsanedas, en la que s’esmenta a Salvador Espriu (LesC-151). Contem amb una llarga llista de cartes entre les dues personalitats, sobre la seva col·laboració, amistat, de la invitació de Lesfargues a participar en un congrés a Barcelona on l’escriptor català li ofereix la seva hospitalitat (LesC-161 i 162). En aquestes cartes es parla de Pedrolo i d’en Brossa (LesC-163), i de les notícies sobre les traduccions de Lesfargues a la premsa catalana (LesC-167). A part de les voluminoses correspondències d’en Sales i Sarsanedes comptem amb altres cartes que si bé no són tan nombroses reflecteixen les relacions de Lesfargues amb la cultura catalana. Dues cartes de Joan Brossa (LesC-168 i 169) en el que es tracta de la traducció de l’obra de Brossa al francès i la posada en escena de la seva obra a París. Per l’occitanisme català és interessant una carta de Batista i Roca (LesC-170) on aquest elogia la traducció d’Incerta glòria. En una carta de Cuixart (LesC-174) es comenta un text de Joan Brossa. Tenim vàries cartes de Joan Triadú en les que a més de qüestions anecdòtiques (LesC-176 i 177), hi trobem comentaris sobre els autors catalans més importants del moment (LesC-171). Una correspondència exemplar pel coneixement del nostre propi país. |