EL VAS (Aquarel.la d'en Ramon Goya)
No n’era prou la seva transparència,
forma de l'aire i breu arquitectura
no del diamant i sí del seu silenci,
de l'ombra que, en la llum, és clara i nua?No n'era prou, que encara aquesta rosa
l'ànima fràgil vol afegir pura
i quan , de sobte, en un batec s'inflama,
entre els llavis un bes tan sols desfulla?Somnieig, el vas, que es torna pensament,
de l'aire és terra que en l'espai s'atura.
El temps recorda l'aigua en què fou vida
quan era rosa, per ell ara vençuda.
anterior poema...
