PARLA L'ARBRE (Fustes d'en Jaume Cubells)
Són els arbres, un a un,
els que mai no em deixen ésser
l'arbre solitari i nu.Els verds tendres, el fullam
ingnoren la terra fosca,
l'arrel que en la mort hi ha.No és l'ocell ni l'aire, no,
els que a la branca refilen:
més de dintre és la cançó.El buit immens és a fora;
al cor se m'obre l'espai,
on la sang del temps s'adolla.Oh, vine tu, flama pura,
vent d'un desig o unes mans,
i deixa'm l'ànima nua!
anterior poema...
