Torna Keynes? Torna Beveridge?

La crisi econòmica del 2008-09 ha posat Keynes de moda a Europa i als Estats Units. Hi ha un excés de capacitat productiva comparat amb la demanda total efectiva. Hi ha una desocupació creixent. Als Estats Units, el Regne Unit, Espanya, un excés de crèdits va impulsar una inversió desmesurada en habitatges. Els constructors i compradors no poden ara tornar els crèdits. La inversió privada en la construcció, la indústria de l'automòbil i altres sectors importants de l'economia s'ha enfonsat per manca de perspectives de guany.

No es pot esperar que el mercat solucioni la crisi econòmica. Si l'Estat no augmenta la seva despesa en inversions i consum públics, la crisi s'agreujarà. L'Estat ha de fer despeses fins i tot si el dèficit del pressupost augmenta. Cal que l'Estat s'endeuti. Aquestes polítiques keynesianes ara tornen a la pràctica.

Keynes volia sortir de la crisi del 1929. Qualsevol despesa pública addicional li semblava bé, en situació de crisi. Als Estats Units, Roosevelt, quan va arribar a la presidència el gener del 1933, va anunciar un New Deal, basat en l'augment de les inversions públiques.

Quines inversions? Un keynesianisme verd? Un Green New Deal?

Ens podem preguntar: quines inversions i quines despeses públiques cal fer en època de crisi? Són molts els que propugnen ara un keynesianisme verd, un Green New Deal.

És a dir, les inversions públiques haurien d'anar a la reconversió del sistema energètic, disminuint la part dels combustibles fòssils (carbó, petroli, gas natural) que són les principals fonts del diòxid de carboni que incrementa l'efecte d'hivernacle. Cal despesa pública en energies renovables, en rehabilitació d'habitatges, en agricultura orgànica...

Beveridge també torna?

La idea de Keynes que el mercat per sí mateix no podia fer sortir l'economia de la crisi i que calia una intervenció estatal va guanyar molts partidaris els anys 1930. La seva obra fonamental es va publicar el 1936, La teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner.

Una part de la despesa estatal addicional es podia aprofitar per donar seguretat a la població. Ja existien alguns sistemes d'assegurança de malaltia i de vellesa. La política de donar seguretat a tota la població en cas de malaltia, manca de feina, vellesa, sovint s'atribueix a l'informe de Beveridge del 1942, encarregat per Bevin, ministre de Treball al Regne Unit i publicat amb el títol Report to the Parliament on Social Insurance and Allied Services. El 1944, Beveridge va publicar un segon informe, Full Employment in a Free Society, coincidint amb les idees de Keynes.

Un keynesianisme verd o un decreixement econòmic que sigui socialment sostenible?

Hi ha moviments socials ara, el 2009, que propugnen noves mesures de seguretat social, per exemple, la renda bàsica o renda ciutadana universal. Lliguen aquestes propostes amb sortides de la crisi econòmica que no siguin tornar al creixement econòmic com abans. Propugnen fins i tot una mica de decreixement econòmic socialment sostenible amb l'extensió de l'estat de benestar. Sortir de la crisi està bé, diuen, un keynesianisme "verd" de curt termini també està bé, però als països rics no cal tornar al camí del creixement econòmic que impacta negativament sobre el medi ambient i que depèn de recursos exhauribles.

Joan Martínez Alier